Les causes de l'apagada, un mes i mig després: ciberatac descartat, però el sistema és «vulnerable»

La vicepresidenta Sara Aagesen assenyala el caràcter multifactorial de l'incident, subratllant la manca de capacitat per regular la tensió, les oscil·lacions produïdes i les desconnexions de generació

  • Un moment de l'apagada elèctrica a Barcelona -
Publicat el 17 de juny de 2025 a les 14:36
Actualitzat el 17 de juny de 2025 a les 17:39

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha elevat aquest dimarts al consell de ministres l’informe del Comitè encarregat d’analitzar les causes de l’apagada del 28 d’abril passat. Es farà públic aquesta tarda i, abans de l’executiu, ha estat presentat al Consell de Seguretat Nacional. Aagesen ha explicat que han participat unes 75 persones, amb mil hores de treball per fer la major investigació en ciberseguretat a Espanya.

L’informe -que es farà públic aquesta tarda- ha analitzat possibles accessos no autoritzats o enviaments no controlat de senyals digitals, entre d’altres, culminant amb la conclusió que no hi ha evidència de ciberatac però sí que s’han identificat "vulnerabilitats" que els podrien facilitar. Aagesen ha volgut compartir quatre claus tècniques per entendre les causes de l’apagada: la tensió, l’energia reactiva que permet controlar la tensió, la xarxa tupida que arriba a tot arreu i el control de la tensió, els generadors. 

Aagesen ha apuntat a una errada de planificació de l'operador, Red Eléctrica, que havia programat per al 28 d'abril que deu centrals convencionals atenguessin possibles episodis de sobretensió. Una d'aquestes deu centrals va comunicar que no estaria operativa, però tot i així, l'operador no va adoptar les mesures convenients. El matí del 28 d’abril es van produir diversos avisos al centre de control de Red Eléctrica i el sistema va mostrar oscil·lacions sensibles. Aagesen ha especificat que cadascuna de les nou centrals va mostrar "algun grau d'incompliment". 

Una oscil·lació atípica detectada a la península ibèrica amb pujades i baixades de tensió va dur a mallar les xarxes, el tancament de circuits per esmorteir l’efecte, i a la reducció d’exportacions a França. A les 12,19 es produeix una oscil·lació coneguda, procedent del nord d’Europa. L’operador del sistema connecta una nova central, a la zona sud, però necessita una hora i mitja per activar-se i la situació zero -l’apagada- es produeix abans. Hi ha inestabilitat de tensions, amb pujades ràpides i sostingudes i es produeix una onada de sobretensions.   

“En el sistema va faltar capacitat per regular tensió”, segons Sara Aagesen, qui ha assenyalat que l’incident va tenir un origen multifactorial. Les causes del zero les ha aplegat en tres grans factors: el sistema no disponia de prou capacitat de tensió dinàmica (els grups de generació no van absorbir tota la reactiva esperada en un context de tensió elevada), però no perquè no hi hagués parc suficient per respondre; les oscil·lacions van condicionar el sistema, i les desconnexions de generació que foren en alguns casos indegudes. 

Aagesen ha subratllat “l’èxit” de la reposició, que va ser un fet a les set del matí següent. L’informe incorpora mesures a adoptar. Entre elles, reforçar la supervisió de totes les obligacions per part de tots els agents; reforçar els recursos que puguin reforçar la tensió; implementar el servei de control de tensió; incorporar diverses tecnologies per controlar les xarxes de distribució; apostar per l’emmagatzematge i ampliar les interconnexions. La vicepresidenta ha destacat que amb l’informe es disposa d’una explicació robusta. L’energia “no és una qüestió ideològica” i l’objectiu de l’executiu espanyol és ampliar la resiliència i avançar en l’autonomia estratègica.        

Sara Aagesen ha dit en diverses ocasions que el que s’ha presentat avui és un informe, però fins que no es judicialitzi el tema no es podran delimitar amb precisió totes les responsabilitats: “El que sí que hem de fer ara és convidar a la reflexió”.