"Descobrir per què vam deixar de comportar-nos com a primats i vam començar a tenir un comportament més propi de carnívors". Aquesta és la gran pregunta que porta de corcoll Jordi Rosell, director de les excavacions a les Coves del Toll de Moià. La millor manera d'esbrinar-ho és treballant a les coves on des de fa anys es documenta la presència de neandertals i ossos de les cavernes.

En la campanya d'enguany ja intueixen un canvi en el comportament dels neandertals que habitaven el Moianès. Si bé fins ara es pensava que els homínids feien servir la cova en determinats períodes de l'any, les troballes apunten "que els neandertals de fa 50.000 anys van decidir viure a la cova".

Aprofundir en el coneixement de les societats neandertals

Les Coves del Toll a Moià acullen aquests dies i fins al 23 d'agost una nova campanya d'excavació per aprofundir en el coneixement de les societats neandertals. En concret, l'objectiu és entendre els moviments dels grups neandertals pel territori de la Catalunya central i contribuir al coneixement del comportament dels grans carnívors de la Prehistòria.

El director de les excavacions, Jordi Rosell, ha explicat que s'estan trobant amb un problema "molt agradable", ja que enguany "sembla que els neandertals han decidit viure a la cova i estem trobant grups amb una estabilitat territorial molt més gran del que havíem vist fins ara". Aquesta descoberta, ha destacat, els permetrà veure "quines són les dinàmiques ocupacions en un territori tan petit com és el moianès".

Les coves es troben a uns 800 metres per sobre del nivell del mar. Tenint en compte que les condicions climàtiques a l'època dels neandertals eren fredes de per si, caldrà esbrinar com es relaciona aquesta estabilitat territorial amb un clima que en aquella època, ara fa 50.000 anys, potser els era més favorable del que es pensa.

Continuïtat assegurada

El projecte de les Coves del Toll que dirigeix Jordi Rosell des de fa deu anys ha vist com en diversos moments la qüestió del finançament els era un problema. Gràcies a un conveni amb l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur), que es signarà properament, aquesta qüestió ha quedat solventada. Gràcies al suport de la Generalitat els treballs al jaciment moianès estan assegurats per un període de quatre anys.

En els treballs hi estan prenent part un equip de 25 persones provinents de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb professionals que també venen de llocs com Madrid, Alemanya o Itàlia. Aquesta excavació compta amb el suport de la Generalitat, l'Ajuntament de Moià i el propi IPHES.