És inhabitual que una patronal com és Foment del Treball convoqui a un debat sobre la burgesia i el seu paper -o no- de lideratge. Però això és el que ha fet aquest dimarts l'organització empresarial, dins del cicle Biblioteca per al Foment del Diàleg. L'editor i escriptor Fèlix Riera ha moderat un col·loqui entre el periodista Cristian Segura, autor del llibre Gent d'ordre. La desfeta d'una elit, i Jordi Alberich, vicepresident de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment. 

Què se n'ha fet d'aquella classe dirigent que va construir un país fa més de cent anys? Podem parlar de societat civil com ho fèiem fins fa poc? És el mateix ser burgès que ser ric? En els àmbits de la dreta econòmica es parla molt de llibertat, però existeix actualment un pensament liberal digne d'aquest nom, agosarat i crític? Són preguntes que han planat per un col·loqui que ha tingut moments sorprenents. 

Cristian Segura ha afirmat que les elits tal com les hem conegut "han saltat pels aires" i "s'han fragmentat". "Aquell teixit industrial s'ha perdut, ha passat a tot Europa, però a Barcelona és un dels llocs on això ha succeït". En canvi, han sorgit noves elits, més a l'escalf de l'administració. "Fa trenta anys, l'ampliació de l'aeroport hagués tirat endavant". El procés també ha incidit en uná dinàmica de pèrdua d'influència d'una elit que havia estat "realista, moderada i pragmàtica". Ha considerat que "la societat està ideològicament desequilibrada i no mostrar-se molt d'esquerres es penalitza". 

Jordi Alberich ha assenyalat que cal diferenciar burgesia, societat civil i classe dirigent. Ha dibuixat una societat civil sense la qual no s'entén la Revolució Industrial i que ara se sent "desorientada", una situació que ha exemplificat en la compra d'Spanair. "Pensant en elits, avui tendim a entendre-la tan sols des del punt de vista econòmic", ha dit, per assenyalar un moment de grans transformacions en què "cada vegada hi ha més rics i menys burgesos".

Riera ha plantejat a Segura i Alberich si actualment l'anomenada societat civil no dona resposta al que s'espera d'ella. Alberich ha assegurat que "la sortida passa per la política, per la bona política". Sobre les elits, ha estat crític, recordant que, sent d'orígens humils, va conèixer Esade els anys setanta i el Cercle d'Economia els vuitanta "i no vaig notar tanta diferència amb el que veia al carrer". En canvi, ara, la burgesia ha canviat. "La burgesia catalana ha mutat i ha reaparegut a Madrid, però a Madrid veig poc del que jo entenc que és la burgesia".

Ha esmentat quatre grans canvis en la burgesia: el burgès era amant de la bona vida però inquiet en el pla civil, d'austeritat notable, mentre que avui es caracteritza per l'hedonisme. La pèrdua de pes del món industrial per cedir espai a les finances i al món digital ha estat una altra gran transformació, amb moltes implicacions, ja que la indústria és un espai on sectors diferents comparteixen interessos. Com també l'escissió que s'ha produït amb el seu entorn, el desarrelament ("avui se senten més a prop amb altres rics que són a Singapur"). El quart canvi ha estat la pèrdua de llibertat i la por que avui senten molts burgesos a dir el que pensen.         

Fèlix Riera ha posat l'exemple de París com el d'una capital amb moltes institucions públiques on el diner privat ha jugat un paper determinant en la transformació de la ciutat. Riera ha llançat una pregunta que ha deixat els intervinents sense una resposta fàcil: quina contribució rellevant ha fet la societat civil els darrers vint anys?

Alberich ha considerat que a Catalunya "li va anar molt bé amb una Espanya tancada, sent la fàbrica d'Espanya. També l'obertura d'Europa li va anar bé". Segons ell, amb la globalització ja es va donar certa confusió. Per Alberich, més que emmirallar-nos amb París, la societat civil ha de jugar un paper de dinamitzador, que passa per tenir veu en l'espai públic. Cristian Segura ha destacat el paper de la burgesia catalana per "modernitzar Espanya" i ha assegurat que la voluntat de desvincular-se de l'Estat ha estat un factor decisiu en la pèrdua de dinàmica de les elits.

Quan Félix Riera ha encetat el tema de la col·laboració público-privada, el periodista Cristian Segura ha assenyalat que des del món polític hi ha problemes seriosos per encaixar bé amb l'econòmic i ha recordat l'absència recent del president de la Generalitat a una cimera d'empresaris a Saragossa. 

Ha quedat clar també que la crisi de les elits, si hi és, no és només cosa de diners. Falta també visió i visionaris. Riera s'ha referit a figures com Pere Duran Farell, que havien exercit un gran lideratge. "No és una qüestió de diners sinó de tornar a fer de Catalunya una terra atractiva", ha assenyalat Alberich. Sobre el lideratge, hi ha hagut una coincidència final entre Alberich i Segura, qui ha dit que "cal gent que es mulli". Alberich ha apel·lat a les elits privades que es posin al davant de la reconducció que necessita el capitalisme en aquests moments.