Els experts en educació alerten que les possibilitats d’accedir a activitats extraescolars no són les mateixes per a tots els alumnes i que això accentua les desigualtats. Per això, reclamen més ajuts per part de l’administració. “No hi ha un accés equitatiu. Això pot suposar la vulneració dels drets dels infants”, afirma el doctor en Pedagogia, Edgar Iglesias. L’últim estudi de la Fundació Jaume Bofill ha obert de nou el debat sobre com es gestiona la xarxa de centres que desenvolupen cursos fora de l’horari lectiu.
 
No se sap exactament quants infants realitzen activitats extraescolars a Catalunya. Sí que es té constància, gràcies a un informe del Síndic de Greuges publicat el 2014, que hi havia més de 600.000 infants que realitzaven activitats esportives i que més de 350.000 en realitzaven d’altra mena. Segons el mateix informe, “aproximadament un de cada tres infants no fa cap activitat extraescolar esportiva i dos de cada tres no en realitzen cap de no esportiva”. Aquesta manca de participació, assegurava en aquell estudi el Síndic, es devia en molts casos a l’elecció de les famílies o del mateix infant, però també estava “condicionada per altres factors de desigualtat”.
 
Més enllà de les possibilitats econòmiques de les famílies, alguns estudis, com el de la Fundació Jaume Bofill, han apuntat que els hàbits sedentaris també dissuadeixen els estudiants de realitzar extraescolars. A més, tal com apunta Iglesias, “hi ha etapes educatives crítiques, com la ESO, on hi ha molt d’abandonament escolar, però potser l’oferta no motiva suficient”. Una altra dificultat afegida és viure fora d’una àrea urbana.
 
Els experts lamenten que, precisament, els menors de famílies d’origen immigrant no tinguin més accés a les extraescolars, perquè podrien ser un factor per a la integració social. En aquest sentit, la iniciativa de l’Escola Mas Masó de Salt en pot ser un exemple. El centre d’alta complexitat, que aplega més d’un 60% d’alumnat d’origen estranger, desenvolupa amb l’ajut de la Fundació SER.GI una activitat fora de l’horari lectiu on hi participen els alumnes amb les seves famílies. “Les famílies de vegades tenen la creença que ells no han d’aportar res, sinó que són els mestres els que ensenyen. L’activitat, però, ens permet dialogar sense imposar, deixar enrere la mirada vertical”, assegura el seu director, Gerard Ros.
 
La manca d'inversió de l’administració
 
L’increment dels recursos que l’administració hauria de destinar a la formació extraescolar és, per al sector de l’educació, una de les principals reivindicacions. “De vegades se’ns diu que les retallades eren inevitables, però el cert és que, fins i tot durant la crisi, hi ha hagut municipis que no les han aplicat amb tanta severitat, i això no depèn de si el municipi té diners, sinó de l’interès del govern local”, apunta el president de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín.
 
És el cas de Sant Vicenç dels Horts, on el consistori va decidir, quan es va quedar sense els recursos del Departament d’Ensenyament, invertir una partida destinada, en principi, a d’altres funcions, a alimentar la xarxa de centres educatius d’extraescolars que ja existia, tal com explica la cap servei educació del municipi, Marcel·lina Bosch. Així mateix, Bosch subratlla la importància que els pediatres poden tenir en aquest procés. “Els pediatres poden ser claus a l’hora d’elegir activitat pels infants i poden fer entendre molt bé a la família quines necessitats pot tenir”, explica.