Les festes de Sants, un reducte fora de la «marca Barcelona»

Gemma Solsona, presidenta de la Comissió organitzadora, diu que han estat unes celebracions "tranquil·les" però amb actes vandàlics | Mentre l'augment del turisme no dóna treva, Sants reivindica unes festes de barri pel veïnat

Publicat el 27 d’agost de 2016 a les 16:00
La Festa Major de Sants acaba aquest dissabte sense fer massa rebombori. “Han estat unes festes tranquil·les. Els primers dies, com coincidíem amb les de Gràcia, hem tingut menys assistència. Però ja ens va bé, perquè així les poden gaudir més els veïns, que és el que busquem. Són ells els que s’esforcen per guarnir els carrers i preparar les activitats tot l’any”. Ho explica Gemma Solsona, que amb 26 anys es va convertir fa mesos en la presidenta més jove que ha tingut mai la Comissió de festes. 

Enguany, Gràcia ha tornat a batre rècord de públic, passant de dos milions de visitants a 2,3. A Sants, però, no compten els assistents. Aquests dies, el barri ha patit molts actes vandàlics als guarniments. Des de la primera nit, han anat desapareixent peces i hi ha hagut moltes trencadisses. De cara a l’any que ve, volen trobar alguna fórmula que solucioni aquest problema endèmic.

L’estiu passat van servir les primeres cerveses en anglès i aquest any han continuat, també en francès. Als carrers grans –Vallespir, Alcolea i al parc de l’Espanya Industrial– hi ve gent de fora del barri, però la resta són un reducte pels veïns. Molts han nascut fora, però participen en les festes i alguns, fins i tot, a l’organització. Solsona té pensat impulsar algun projecte per aconseguir que més nouvinguts s’animin a engalanar carrers l’any que ve.

El karaoke de Canalejas

És diumenge i al carrer Canalejas, a prop de la rambla de Badal, hi ha karaoke. Prop d’una vintena de veïns voregen, asseguts en cadires plegables, l’escenari. Un home gran, vestit amb una camisa daurada, canta Camilo Sesto mentre quatre nenes ballen. Dues són de família llatinoamericana, les altres dues d’origen asiàtic. A la resta de cadires, una munió de nacionalitats i d’edats. En tota la nit, només hi passen tres turistes desorientats, que marxen abans no acabi la cançó.

L’home de la camisa brillant s’acosta a parlar amb una dona transsexual de la seva edat. Ella també canta. De fet, és de les que més aplaudiments recull. Fa un parell d’anys, un grup de joves lesbianes va aplaudir-la com si s’hagués d’acabar el món quan pujava a l’escenari.
 
També canta una noia embarassada. Des de l’escenari, li dedica una cançó a la seva parella perquè no tingui por i comença a interpretar Chenoa: "Tengo razones para entenderte, tengo maneras de darte suerte, tengo mil formas de decir que sé que todo irá bien". Ara esperen el tercer fill i l’estiu del 2014, quan estava embarassada del segon, en va cantar una altra. A Canalejas, el catàleg de personatges no s’esgota.