Libèl·lules del parc natural dels Ports, a les Terres de l'Ebre, estan sent investigades per científics de la Universitat Rovira i Virgili i de la Swinburne University of Technology d’Austràlia en el marc d’un projecte que, a través de l’estudi de les ales d’aquest insecte, busca desenvolupar materials sintètics bactericides amb aplicacions mèdiques. Els investigadors de Tarragona, al capdavant dels quals hi ha Vladimir Baulin, del departament d’Eginyeria Química de la URV, i australians, han caçat al Port diversos exemplars de libèl·lules que seran utilitzats en experiments al sincrotró de Grenoble, a França, amb l’objectiu d’estudiar l’estructura de les seves ales.

Precisament les propietats antibacterianes que tenen les ales d’aquest insecte el fa ser un dels depredadors més hàbils de la natura, amb una eficiència de captura superior al 95%. Cada centímetre quadrat de les ales d’una libèl·lula està dissenyat per matar més de 100.000 cèl·lules bacterianes per minut. Les estructures complexes i la funcionalitat d’aquestes ales són objecte d’interès per part de científics de tot el món, que hi veuen múltiples possibilitats d’innovació en el camp de l’enginyeria de materials. Superfícies com les ales dels insectes són una oportunitat per desenvolupar nanomaterials nous antibacterians, amb aplicacions industrials i biomèdiques.  “Aquests materials podran utilitzar-se, per exemple, en implants quirúrgics, i ajudaran a combatre les infeccions associades i els problemes de resistència als antibiòtics”, afirmen els investigadors en una nota de premsa de la URV.

“Necessitem diferents espècies de libèl·lules perquè l’estructura de les ales canvia d’una a altra”, han explicat els investigadors. “Estudiar estes estructures i relacionar-les amb la seva eficàcia antibacteriana ens permetrà entendre millor com funciona esta propietat de les ales de les libèl·lules”, asseguren. “Pensem que algunes espècies són més mortíferes per a les bactèries que d’altres, i volem poder explicar per què”, valoren els investigadors.
Per tal de donar solidesa al nou estudi, els investigadors necessiten examinar ales de libèl·lules d’indrets geogràficament molt diferents. “Austràlia és un continent aïllat, i per nosaltres és important tenir altres punts de referència, com el Parc Natural dels Ports”, explica l’equip. En l’expedició, els científics han comptat amb la col·laboració de Pere Luque, conservador al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, i entomòleg especialitzat en libèl·lules de Catalunya.

Aquest equip d’investigadors ja va publicar un estudi en el qual van avaluar i comparar el potencial bactericida de les ales d’una libèl·lula (Diplacodes bipunctata) amb el silici negre sintètic, una nanoestructura creada a partir d’una tècnica de gravat amb ions reactius sobre una làmina de silici tractada amb un compost de sofre, procés ràpid i senzill que es pot reproduir a gran escala. El resultat de la investigació, publicada a la revista Nature Communications, va demostrar que, tot i la diferència en la química de la seva superfície, tant les ales de libèl·lula com el silici negre són letals per a certes especies de bacteris i inclús per a les espores, molt resistents a la majoria de mètodes d’esterilització.