La matriculació a les titulacions oficials de la UVic-UCC per al curs 2018-2019 s'ha incrementat un 10%, respecte el curs anterior, i ha passat de 8.174 alumnes als 8.981 actuals. Així ho ha explicat aquest dimarts el rector de la universitat, Joan Masnou, que ha destacat la "consolidació" de la federació entre Vic i Manresa que, a més, es veu reflectida en el quart any de matriculació conjunta a l'alça, tot i que la tendència a nivell de Catalunya és al revés. Concretament, l'increment global dels estudiants de nou accés és d'un 3%. El rector també ha destacat que per primera vegada des de la federació entre Vic i Manresa, tots els estudiants obtindran un títol expedit sota una mateixa marca unificada.

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha augmentat un 3% el nombre de matriculats de nou accés en títols oficials aquest curs 2018-19 i un 10% pel que al nombre total d'alumnes. Això inclou els graus de la UVic, UManresa, els màsters oficials i els doctorats de la UVic-UCC, el Campus Professional, els estudiants del Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades i Logopèdia semipresencial oferts conjuntament amb la UOC, i els centres adscrits BAU, EADA i ESERP.

Aquestes són algunes de les dades de la matrícula del curs 2018-2019 que aquest migdia ha presentat el rector de la UVic-UCC, Joan Masnou, en una roda de premsa que s'ha fet al campus Manresa. Segons Masnou, "la UVic-UCC ha deixat de ser una universitat petita per ser una universitat madura, establerta i reconeguda dins del sistema universitari català, espanyol i europeu. S'ha convertit en la universitat de la Catalunya Central" ha assegurat. El rector també ha destacat que després de l'acord de federació signat el 2014, aquest curs serà el primer que el campus Manresa graduarà la primera promoció d'alumnes amb titulació de la UVic-UCC.

UManresa: més alumnes, més internacional

El campus Manresa ha matriculat, aquest curs, 516 nous alumnes, un 6,6% més que fa un any. És el quart any consecutiu que augmenta el nombre de nous accessos i consolida així la tendència de creixement iniciada amb la federació el 2014. Les dues facultats del campus manresà, tant la de Ciències Socials com la de Ciències de la Salut, creixen en nombre d'estudiants de nou accés, si bé l'increment més important és en aquesta segona, gràcies sobretot a l'atractiu del grau semipresencial en Logopèdia, impartit conjuntament amb la Univeristitat Oberta de Catalunya (UOC). Infermeria es consolida com un estudi amb una alta demanda, igual que Fisioteràpia, que va omplir totes les places el mes de juliol, amb una nota de tall de 5,6. En l'àmbit de les Ciències Socials, el grau en ADE ha viscut un increment del 24% en relació al curs anterior.

Un 35% de l'alumnat de nou accés d'UManresa prové de fora de l'Estat Espanyol, majoritàriament de França i Itàlia per als estudis de Fisioteràpia i Podologia, respectivament. També hi ha alumnes internacionals als graus de Logopèdia i Infermeria, en una proporció molt menor. Al conjunt del campus Manresa, la població internacional entre els estudiants de grau suposa, en aquests moments, el 37% i s'enfila fins al 44,6% en el cas dels nous alumnes.

El 66% de les persones que han accedit aquest curs al campus Manresa són dones. Són clarament majoria als estudis de Logopèdia (on sumen un 92%) i de Mestre d'Educació Infantil (on suposen el 94%). ADE i Fisioteràpia són els dos únics graus en què l'alumnat masculí supera el femení. D'altra banda, la via d'accés més habitual als estudis de grau del campus Manresa és la superació de les proves d'accés a la universitat, després d'haver cursat el batxillerat, en el 62% dels casos. Amb tot, hi ha un 22% que hi accedeix provinent de cicles formatius de grau superior. En el cas de Logopèdia, un 39% dels matriculats de nou accés tenen estudis universitaris previs.

Masnou ha fet referència al descens en la matrícula dels estudis d'Educació Infantil (tant a Manresa com a Vic) i Primària (a Vic), estretament vinculada als nous criteris d'accés i que ha provocat una davallada general a tot Catalunya. En aquest sentit, el rector ha dit que cal anar més enllà de les dades i entendre que "el sistema demana a la universitat que formi millors mestres, que prioritzem la qualitat a la quantitat i en això estem d'acord".