L'Observatori Contra l'LGTBI-fòbia ha registrat 353 incidències a Catalunya el 2025, la xifra més alta des que es recullen dades. Suposa un augment de l'11% respecte del 2024 (318) i del 16,5% en relació amb el 2023 (303). És el tercer any consecutiu que se superen les 300 incidències. Per primer cop, el tipus de discriminació més habitual han estat les mostres d'odi i exaltació (24,9%), tant en l'àmbit digital i les xarxes socials, com pel que fa a atacs vandàlics al carrer. A més, s'ha apuntat una relació directa entre aquest creixement i la normalització dels discursos d'odi. Les agressions físiques, algunes d'elles en grup, han estat el segon tipus de discriminació (21,2%), seguides de l'assetjament (17,8%) laboral, educatiu i veïnal.
Albert Carrasco, jurista de l’Observatori, s’ha referit a l’augment de les mostres d’odi i exaltació, que han esdevingut la tipologia de discriminació amb més incidència. Ha explicat que corresponen principalment a discursos d’odi exèrcits públicament, ja sigui a través de mitjans digitals, mitjans de comunicació o xarxes socials. Així, ha apuntat que també “es poden materialitzar com a atacs vandàlics a simbologies LGTBI en espais públics o en campanyes públiques contra el col·lectiu LGTBI o contra el col·lectiu trans”, que, segons Carrasco, és un dels més atacats.
Pel que fa a les agressions físiques, que el 2024 van representar el principal tipus de discriminació detectat, ha indicat que la major part tenen lloc a l’espai públic, sigui a carrers, places o al transport públic. Ha avisat que s’ha detectat un augment de les que es cometen en grup: “Veiem que hi ha gent que se sent més legitimada i empoderada per exercir una agressió quan actua amb altres”, ha comentat.
Discursos d'odi i auge de l'extrema dreta
En aquesta línia, Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’Observatori contra l'LGTBI-fòbia, ha vinculat aquests creixements amb la “normalització dels discursos d’odi que poden provenir principalment de la dreta i l’extrema dreta, però que a vegades també, malauradament, tenen origen en sectors més progressistes, sobretot pel que fa, per exemple, al col·lectiu trans”.
Ha considerat que “s'han de fer polítiques transformatives i molta més pedagogia en els diferents àmbits de la vida social on succeeixen les discriminacions per trencar aquests estereotips i estigmes”, que, des del seu punt de vista, molts cops són fruit de la "desinformació i la ignorància". També ha apuntat que el fet que aquests missatges sovint es difonguin a través de plataformes o mitjans de comunicació digitals fa que tinguin un impacte especial en els segments més joves de la població.
Tot i admetre que l’enfortiment de les lleis i les sancions poden esdevenir elements dissuasius, ha avisat que “a cop de sentència” no s’arrelarà l'LGTBI-fòbia, sinó que cal més pedagogia. “Vull que si una persona pensa que soc un ‘marieta de merda’, deixi de pensar-ho. No que deixi de dir-ho perquè potser ha pagat 200 euros. I, per tant, crec que la pedagogia, a més de les sancions, és clau". En aquesta línia, ha apostat per establir polítiques coeducatives, amb perspectiva afectivosexual i de gènere, i que les empreses també introdueixin aquesta perspectiva en tots els àmbits i contextos de la vida social.
Les principals víctimes: gais i persones trans
Els responsables de l'Observatori han indicat que l’origen discriminatori més registrat durant el 2025 ha estat la gaifòbia (50,7%), superant la meitat del total d’incidències, seguida de la transfòbia (30,6%). La majoria d'aquestes discriminacions han estat contra dones trans, tot i que hi ha una presència progressiva d’homes trans i de persones no binàries. Carrasco ha explicat que hi ha hagut “un augment d’incidències per transfòbia que s’exerceixen contra el col·lectiu trans en general”, és a dir, atacs que no van dirigits a una persona concreta sinó al grup en sentit ampli. A banda els episodis vinculats amb l'LGTBI-fòbia han representat el 10,8%, i els casos de lesbofòbia, el 6,2%.
Especial incidència a l’espai públic i a la feina
De les més de 300 incidències registrades, una de cada quatre han passat al carrer (25,5%), mentre que el 14,4% han tingut lloc en l’entorn laboral, on han destacat les situacions d’assetjament. En tercer lloc, aquests episodis s’han donat a internet i a través de les xarxes socials (14%), sobretot discursos d’odi estesos públicament en xarxes socials populars com Instagram, X i TikTok.
Barcelona encapçala el total d’incidències
Barcelona ha estat la província on s’han comptabilitzat més incidències (75,4%), representant gairebé tres terços del total. En segon lloc, se situen les demarcacions de Tarragona (4,2%) i Girona (3,1%), seguides de Lleida (2%). La ciutat de Barcelona és la població amb més incidències registrades (52,3%), amb més de la meitat del total comptabilitzat. Els districtes en què s’han registrat més incidències han estat Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí, zones en què l’Observatori té dispositius de punts liles habilitats en festivals i sales d’oci nocturn com la Sala Apolo, Razzmatazz o el Festival Brunch Electronik.
Un protocol d’actuació en l'àmbit català
Segons l’Observatori, les elevades xifres de Barcelona també s’expliquen perquè el protocol d’actuació davant de situacions de discriminació per LGTBI-fòbia a la capital catalana s’està aplicant de forma efectiva. Aquesta mesura es duu a terme en coordinació amb l’Oficina per a la No Discriminació (OND) i el Centre LGTBI de Barcelona. Cristian Carrer, ha assegurat que en l’articulat de la nova llei contra l’LGTBI-fòbia destaca el paper que han de tenir els dispositius d’acompanyament.
