Hi ha dos motius pels quals ens queden moltes més restes de la muralla romana de Barcelona que no pas de la medieval, tot i ser la primera de dimensions molt més reduïda. Per una banda, les muralles medievals, amb les seves modificacions d'època moderna van esdevenir a la pràctica, després de la derrota en la Guerra de Successió, els murs d'una ciutat-presó.
Barcelona es considerava propensa a la rebel·lia i controlada per l'exèrcit, que en gestionava entrades i sortides i prohibia fer construccions més enllà d'aquelles parets. No és estrany doncs el clam popular quan es va haver d'ampliar la ciutat al segle XIX no fos simplement el de construir més enllà del recinte sinó d'enderrocar directament les muralles medievals, associades a ser un element repressiu.
Aquest és sens dubte un element clau, però també cal tenir en compte el fet que sobretot a partir del segle XI, moment en què la ciutat va començar l'expansió més enllà de les seves fortificacions romanes, aquestes foren literalment engolides pel creixement urbà.
Moltes de les restes romanes, ja fossin murs o l'aqüeducte mateix van passar a ser reaprofitades com a estructures a partir de les quals recolzar les noves construccions.
Un dels casos més sorprenents d'aquesta muralla oculta el trobem al carrer Avinyó nº19 a la seu de l'Agrupació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Una altra perspectiva interior Foto: Dani Cortijo
L'entitat, creada el 1945 en època dura del franquisme pretenia reprendre el fil de la renaixença i l'excursionisme com a manera d'aprendre del territori i el patrimoni físic i immaterial del país que havien iniciat altres moviments com el del Centre Excursionista de Catalunya anys enrere.
Amb el temps l'associació va anar prenent volada, sent pionera també en el foment del tir amb arc. De fet en fou la primera entitat peninsular. Un dels seus socis, Alfred Lloré, aficionat a l'arqueologia i col·laborador habitual de les excavacions que es feien a la ciutat sospitava que rere les parets de la seu de l'entitat podia amagar-se algun tram de la muralla romana.
Fou aleshores, l'any 1957 quan l'Alfred inicià la titànica tasca de repicar les parets del local. Cristina Lloré, la seva filla que encara regenta la secretaria de l'entitat ens explica que ella va ser durant els primers temps l'encarregada de fer desaparèixer clandestinament la runa en unes obres que en un principi s'havien iniciat sense permisos.
Els treballs van posar al descobert les torres 52 i 53 de la Barcino romana i el llenç de muralla que les unia (També visible per cert al restaurant que hi ha als baixos de l'edifici). El que fa però més peculiars les restes trobades a l'AEEF és que és un dels pocs llocs on es poden apreciar les dues fases de la fortificació romana de la ciutat.
Un dels passadissos Foto: Dani Cortijo
La primera muralla de la ciutat fou creada en època Augustal al segle I aC. Al segle IV dC es va reforçar construint un segon mur per la part externa i reomplint l'espai del mig amb runa d'altres obres i altres materials. Al llarg de l'edat mitjana va ser comú retirar el farcit d'entre els dos trams de muralla i fer transitables els passadissos que en resultaven.
Alfred Lloré va descobrir un d'aquests antics passadissos al local de l'AEEF rere la muralla del segle IV aC que inicialment havia trobat i actualment és un espai on es pot transitar entre ambdós murs.
L'AEEF encara segueix en marxa com a entitat i la seva seu acull entre d'altres l'Associació Cultural Joan Amades, dedicada a la difusió de l'obra del prolífic folklorista català, que atorga cada any el Premi Joan Amades a persones o entitats distingides per la seva tasca en la difusió o preservació del patrimoni cultural, musical i tradicional català.
Les muralles encara segueixen allà i les podeu visitar prèvia cita en aquest mail o trucant al telèfon 933 022 730.