Les penyes taurines es manifestaran a Amposta en defensa de les temptes

Publicat el 07 de març de 2015 a les 20:51

Roda de premsa al Consell Comarcal del Baix Ebre, amb el president de l'ens, Lluís Soler, el president de l'Agrupació de Penyes, Ximo Martí, l'alcalde d'Alfara, Josep Mas i el conseller comarcal i exramader Moisés Fabra. Foto: S.C.


Els defensors dels bous a les Terres de l’Ebre sortiran al carrer després que el Parlament de Catalunya rebutgés dimarts passat legalitzar les temptes de les ramaderies d’Alfara de Carles. Així ho va anunciar ahir en una roda de premsa el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, segons informa Aguaita.cat.

L’entitat, que agrupa el 100% de les penyes i comissions del territori, ha traçat ja un full de ruta que contempla una manifestació a Amposta “abans de les eleccions municipals, a mitjans d’abril” i amb el lema de “respecte” per esta pràctica taurina.

“No sortirem al carrer si no tenim al 100% de seguretat que el territori i tots els sectors afins als bous ens donen el seu suport. Si no ha de ser un èxit no sortirem”, recalcava Martí. L’Agrupació ha volgut realitzar la mobilització “a la capital dels bous” del territori i ha previst un recorregut que sortiria del pavelló firal, passaria per l’Avinguda de La Ràpita i acabaria a la plaça de l’Ajuntament on es llegiria el manifest.

“Nosaltres no ens posicionem en política i demanem que no es faça política dels bous. El que reclamem és una solució el més ràpida possible per legalitzar les tientes”. Segons Martí, “no és lògic que perguem més de 10.000 turistes per un problema identitari. Som catalans i també ens agraden els bous, només demanem que sens respecte la nostra forma de ser”.

La roda de premsa estava convocada pel Consell Comarcal del Baix Ebre i va comptar també amb la presència de Josep Mas, alcalde d’Alfara de Carles i Moisés Fabra, exramader i conseller comarcal del PSC.

El socialista Josep Mas, tot i valorar positivament la postura de les diputades de CiU, Anabel Marcos i Meritxell Roigé que- al contrari del que van fer els diputats del seu partit van votar a favor de l’esmena socialista- i de la feina duta a terme per la diputada socialista Núria Ventura en este camp, va manifestar sentir-se “molt enganyat” i no va amagar el seu descontent amb el diputat republicà Lluís Salvadó.  “Es van comprometre tots els partits a solucionar el tema abans de novembre. Estem al març i res de res. Em sento molt enganyat. Demano als nostres representants que recapassiten i que donen una solució ja. Les ramaderies porten 18 mesos sense treballar”, va lamentar.

Segons els seus càlculs, en l'última temporada permesa hi van passar pel poble més de 15.000 russos, cada turista rus que comprava el paquet per anar a presenciar les tientes en forma d’espectacle taurí i dinar, podia gastar-se 100 euros  i la meitat dels quals es quedava al territori. “És una activitat reconeguda que no hauríem de dixar passar. El turisme era una sortida per al poble d’Alfara. Són molts ingressos i llocs de treball”, va subratllar.

“El que parlem aquí és si poden fer-se en públic o no. Si poden ser en públic millor, per què el que no pot ser és que veiguem passar els autobusos cap a al Comunicat Valenciana”,  manifestava per la seua banda el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, que afegia: “la nostra línia continua sent demanar als partits que tenen acord de governabilitat que des d’ara busquen les mesures eficients i efectives per regularitzar les tientes”.

Durs retrets entre CiU i ERC

Però mentre el sector ramader d’Alfara es mostra encara perplex pel fet que s’acabés perdent una votació que, segons les promeses dels partits havia de tirar endavant, CiU i ERC es llencen mútuament la culpa del resultat.

 “L’última explicació que tinc per part dels màxims responsables del grup parlamentari de CiU és que nosaltres tenim un acord de país amb ERC fins al setembre. Teníem en mans la llei de pressupostos, la més important de l’any i si ERC es desmarca d’un tema polèmic nosaltres no podem votar”, assegurava Soler.  “Esta formació va dir que acceptava l’esmena, després va delimitar l’àmbit de l’esmena a Terres de l’Ebre, després a Alfara i després per qüestions internes de partit van dir que no”, va afegir. 

Més informació a Aguaita.cat.