Les prestacions i ajudes socials només aconsegueixen reduir en menys d'una quarta part el percentatge de ciutadans en risc de pobresa, a l'Estat. Una xifra molt baixa, gairebé 10 punts inferior a la mitjana europea i aproximadament la meitat que la dels països nòrdics i anglosaxons, segons reflecteixen les dades fetes públiques aquest dimarts per Eurostat, el portal estadístic de la Comissió Europea.
 
Aquest informe -que no incorpora les prestacions de jubilació, però si l'atur, les rendes d'inserció o les ajudes a l'habitatge- conclou que l'efecte de les polítiques redistributives basades en transferències socials varia molt, segons l'estat. De mitjana, el nombre de ciutadans europeus en risc de pobresa va ser el 2017 un 32,4% inferior després d'aquestes transferències, per bé que en alguns estats la reducció va ser superior al 50% -a Finlàndia (56,9%), Irlanda (52,2%, en dades del 2016) o Dinamarca (51%)- i, en d'altres, inferior al 20% -com a Grècia (15,8%) o Romania (16,6%). Espanya està en la franja baixa, en el lloc 21 de 28, amb un 23,9%.
 
Aquesta efectivitat de les transferències socials ha anat variant al llarg dels anys. La mitjana europea s'ha mantingut força estable, des del 2005, entorn el 35%, però en d'altres països ha presentat notables diferències. A Espanya, va créixer a partir del 2007, fins a situar-se en el 32% el 2012, tot i que, des de llavors, ha tornat a caure fins a vuit punts. La major reducció de la pobresa es donava, com és obvi, en els moments de pitjor impacte de la crisi, a causa de les prestacions d'atur.

En canvi, les ajudes a Suècia han tingut cada cop menys efectivitat, passant del 66,9% de reducció el 2005 fins al 46,1%, l'any passat. La disminució del risc de pobresa a Alemanya també ha caigut del 51,4%, el 2006, al 33,2%, el 2017. A Finlàndia, França o Itàlia, en canvi, l'efecte de les transferències ha estat força estable, ja sigui per la franja alta o LA baixa.