Les pancartes i clams de famílies del barri del Turó de la Peira, al districte de Nou Barris de Barcelona, advertien aquesta setmana que els plans del Departament de Salut al voltant de la pediatria portaran tibantor al territori. L'evidència que fa de mal gestionar fa temps que sura: la manca de metges pediatres. Això ofega el barri del Turó de la Peira, però també el de Can Rull, a Sabadell. Ara el Govern prepara un canvi imminent als Centres d'Atenció Primària (CAP) del país, i la proposta que s'està treballant inclou reduir la presència dels facultatius especialitzats en les malalties d'infants i adolescents als ambulatoris. Concentrar-los en "equips territorials". Ara, diverses fonts consultades per Nació diagnostiquen com ha de ser aquesta transformació per fer-se el menys traumàtica possible per a la ciutadania, especialment la més vulnerable. 

"Ens hem d'acostumar a no tenir un pediatra al costat de casa", va dir el conseller de Salut, Manel Balcells, fa dues setmanes. Aquest serà el pas final d'un pla que fa temps que està sobre la taula de la conselleria per repensar l'actual model davant la sagnia de pediatres. Quan Josep Maria Argimon encara estava al capdavant del departament, la Societat Catalana de Pediatria ja va fer una proposta ben rebuda. Ara, Balcells "també està sent receptiu", explica la presidenta de l'ens, Anna Gatell. 

[noticiadiari]2/263151[/noticiadiari]
Per ella, la urgència de la conversió té dues potes clares. La primera, les xifres de metges pediatres, que ja no és una especialitat que sigui de les més reclamades. I la segona, la necessitat de fer un pla de futur "perquè la natalitat ha baixat" i s'han de redistribuir recursos. "Això ha portat a què el pediatra se senti sol a l'atenció primària i acabi marxant. Com és l'únic, no té opció de fer treball en equip, ni formació continuada perquè no el pot substituir ningú, ni gairebé vacances", afegeix Iolanda Jordán, pediatra de Sant Joan de Déu i membre de la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). 

Gairebé el 40% dels metges que atén canalla no és pediatra 

Les xifres avalen aquest desencís per la pediatria de proximitat. Fa temps que corre el càlcul que al voltant del 30% de les places de pediatria dels CAPs del país no les cobreixen facultatius amb aquesta especialitat. Ara, dades actualitzades del Departament de Salut concreten a aquest diari el panorama actual: a l'atenció primària hi ha 1.127 professionals exercint com a pediatres, 701 ho són, mentre que els 426 restants tenen altres formacions de medicina. És a dir, que el percentatge ja eleva fins al 38% els casos en què la canalla i la preadolescència la visita un metge que no té l'especialitat de pediatria. Aquesta tendència s'accentua a les comarques de l'interior, precisa Anna Gatell.

Precisament, aquesta és una de les principals vies que coincideixen a assenyalar professionals i familiars com a solució al maldecap actual: que cada vegada més personal d'infermeria i medicina, amb especialitats com la familiar i comunitària, es facin càrrec d'atendre la major part de la quotidianitat als CAPs pel que fa a la població infantil. "Aquesta proposta està bé, perquè el que ens cal sobretot és que els nens sempre tinguin atenció mèdica. Però no ens correspon a nosaltres aportar les solucions", valora María del Mar Serrano, veïna noubarrienca i membre de la plataforma "Recuperem la pediatria al Turó". 

En el seu cas, arran de la pandèmia, els van retirar l'atenció a la canalla al CAP Turó i ja fa dos anys que els deriven a l'ambulatori més pròxim, situat a 20 minuts. A vegades va més enllà de la primària. És una situació que es van trobar amb les urgències pediàtriques de l'Hospital de Sant Celoni, amb la diferència que en aquest cas s'havien de moure fins a Granollers des que els van retirar el servei. També va ser la covid la que ho va canviar tot. En canvi, a Sabadell denuncien que els centres d'atenció primària del Nord, Can Rull i La Creu Alta no tenen referent de pediatria. Per contra, s'estan concentrant els professionals d'aquesta disciplina en alguns centres per teixir més equip i millorar la seva formació.
 

La planificació als barris vulnerables

Els veïns afectats per la pèrdua de l'atenció infantil de proximitat avisen que la nova configuració està molt bé que busqui canvis, però subratllen que no pot deixar de banda la perspectiva social. Sobretot, amb la mirada posada als barris amb més vulnerabilitat econòmica. Dels 73 barris de Barcelona, el Turó de la Peira és el dotzè amb els ingressos familiars més baixos. "Moure's més estona del previst, quan tens una família nombrosa i t'has d'endur tots els nens i agafar autobusos, fa que no hi acabis anant i es descuidi també la prevenció com a part de la salut comunitària. Esclar, si potser no hi vas ni quan estan malalts, tampoc hi aniràs quan els nens estan sans. Sobretot a zones on la població té els pitjors horaris laborals i les pitjors condicions de vida", exposa María del Mar Serrano. 

Hi coincideix plenament en el plantejament Cesca Zapater, membre de la junta del Fòrum Català de l'Atenció Primària (FoCAP) que "el que no pot ser" és que es produeixin casos com el del CAP Turó en què la població infantil és derivada a altres centres. Novament, aposta per valorar "el paper rellevant de la infermeria" juntament amb "altres metges" que no cal que tinguin l'especialitat sobre les malalties infantils. Diverses fonts mencionen estudis comparatius de models arreu d'Europa en què es conclou que l'atenció amb metges generalistes a la infància és igualment efectiva, mentre el tractament no impliqui una gravetat especial. "Els pediatres poden passar a fer una intervenció de segon nivell, mentre que la primera línia pot quedat en una atenció primària més genèrica. Per fer seguiment de vacunes, o educació sanitària, o pericultura, o atendre traumatismes, o al·lèrgies. No cal que ho faci un pediatra", resol Zapater, que sí que menciona que si s'aposta per aquest model, caldria fer "formació a metges que fa temps que no veuen nens".

Traslladar pediatres per concentrar-los a menys CAPs

De moment, Salut encara no ha destapat les cartes del pla, però algunes de les entitats que hi estan al cas n'expliquen el marc general. El pla és que a molts ambulatoris desaparegui el pediatra actual per concentrar-se en un altre punt amb un equip més nombrós que potenciï la part laboral, organitzativa i formativa. "No s'ha parlat de números com a tal, però la idea és que si en un districte hi ha cinc CAPs, potser es quedaran dos o tres centres amb equip pediàtric", expemplifica Iolanda Jordán, del COMB. Aquesta línia ja fa temps que es posa a prova a més enllà de l'àrea metropolitana, afegeix Anna Gatell. "A Vilanova i la Geltrú hi ha tres CAPs i els pediatres estan concentrats en un, i formen part dels pediatres del Garraf, alhora, que treballem i fem reunions de manera conjunta", repassa l'especialista.
 
La representant de la Societat Catalana de la Pediatria afegeix la necessitat de "sumar autobusos" a les zones on es retalli l'atenció presencial de pediatria. Però les famílies del Turó de la Peira matisen l'argument. "Sí, la mobilitat és un aspecte, però no tot és la proximitat. L'atenció primària també passa perquè el nen tingui un metge que no variï, que tingui vincle amb la comunitat i que impliqui coordinació entre professionals i la família", matisa una de les mares de la plataforma que reclama la recuperació del servei pediàtric. 

Ara, el Departament de Salut, que ha seguit de prop les protestes i ha tingut reunions amb les famílies, té la patata calenta d'una transformació ambiciosa entre les mans. Les tensions han deixat algunes mostres del que pot venir si no s'acompanya el canvi de mesures compensatòries. Ara bé, Anna Gatell, que també està en comunicació amb la conselleria, es mostra contundent en la necessitat d'un canvi de cultura en la visita pediàtrica. "Entenc que la població veu que ara li trauran el pediatra de la cantonada i haurà d'agafar un bus, en alguns casos. Doncs sí, però que també sabem que hi ha un excés de demanda mèdica en moments que tampoc ho requereixen. Els pacients han de saber quan anar a la consulta", clou la pediatra.