Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CAAR) i SICAR han recordat la situació que han d'afrontar les dones que fugen de conflictes: persecució per motius de gènere i el risc de ser víctimes de tràfic de persones. Les associacions reclamen una estratègia transversal per acollir aquestes dones, que moltes vegades també pateixen explotació laboral i sexual.

  El 37% dels refugiats a Catalunya són dones

Ambdues entitats reclamen que es garanteixin els drets i una protecció real a milers de dones que actualment busquen un lloc segur a Europa. Aquestes mesures són més necessàries que mai, ja que segons UNICEF al febrer del 2016, les dones i infants han superat el nombre d'homes adults en la seva fugida cap a un territori europeu segur. L'any 2015, el 39% dels 14.600 sol·licitants d'asil a l'estat espanyol van ser dones, la xifra és del 37% a Catalunya, la més alta dels darrers anys.

"No només hi ha dones que fugen de la guerra, també hi ha sol·licitants d'asil per motius de gènere que han patit situacions com la violència sexual, matrimonis forçosos, mutilació genital o han estat víctimes del tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació. Les dones poden patir tres tipus de violència, la física, l'emocional i l'administrativa, que es dóna quan no tenen els mateixos drets que un home. Hi ha dones, per exemple, que quan es queden viudes no poden tornar a la seva comunitat", ha explicat Rosa Cendón, coordinadora de SICAR. "Aquestes persones són víctimes d'abusos sexuals durant el seu viatge a un lloc segur. A vegades els demanen sexe a canvi de poder pujar a una embarcació", ha afegit.

El patiment i discriminació de les dones no només es dóna als seus països d'origen i durant els trajectes que realitzen per arribar a Europa. "També estem detectant casos de dones que desapareixen dels llocs d'acollida perquè són captades per a ser explotades sexualment o laboralment o sexualment aquí a casa nostra" explica Rosa Cendón.

Mesures per evitar l'explotació de les dones refugiades

Rosa Cendón i Pascale Coissard, directora del CCAR, han demanat l'entrada en vigor del reglament de la Llei d'Asil, pendent des de l'any 2009. Així com la incorporació de les directives europees de procediment i acollida que permetria majors garanties a les dones. A Catalunya encara s'han de desplegar mesures pròpies: la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista; el pla de protecció internacional a Catalunya, en vigor des del 2014, i el protocol de protecció de les víctimes de tràfic d'éssers humans a Catalunya, en vigor des del 2013. Cap dels instruments ha comptat amb un pressupost que permetés e seu desplegament.

"És important que als punts d'entrada al país hi hagi personal especialitzat en tractar dones víctimes d'explotació sexual. A l'aeroport del Prat hi ha una manca d'aquest personal. És molt important detectar quan una persona arriba si és víctima de tracta d'éssers humans. De vegades entren per vies legals però són controlades per les màfies", ha recalcat Rosa Cendón. 

Suleika: "L'asil em va salvar la vida"

Suleika, refugiada procedent de Somàlia que fa deu anys que és a l'estat espanyol. Foto: CEAR Suleika fa 10 anys que és refugiada a l'estat espanyol amb els seus fills. "L'asil em va salvar la vida" assegura. Ella era professora d'anglès quan a Somàlia va esclatar la guerra civil. Quan va descobrir el perill que algun dels seus fills dos reclutat per força per una de les milícies, va decidir enviar-los a Kenya. Els hi va donar una instrucció molt clara: "Demaneu asil a Espanya". Un any després va fugir ella amb els seus altres fills més petits. "Hem plorat de felicitat en l'aeroport en retrobar-nos", recorda. Ella i la seva família van poder sol·licitar l'asil a l'ambaixada d'Espanya a Kenya, una modalitat que ara no està oberta, però que evitaria que milers de persones hagin d'arriscar la seva vida per arribar a Europa. Avui Suleika té 50 anys, un treball estable i és feliç de veure que els seus fills treballen i estudien. Però no s'oblida de les dones que es veuen obligades exposar les seves vides. "Per sortir al mar amb tant de perill, has de fugir d'alguna cosa que et fa molta por. Per això demano al món que obri les portes i el cor a es persones refugiades".