L'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) alerta que les residències de gent gran "estan arribant al límit". En una roda de premsa extraordinària, la presidenta de la patronal que agrupa el 70% d'aquests equipament, Cinta Pasqual, ha exigit al Govern que augmenti un 11% el preu de les tarifes públiques que es paguen per accedir a un centre residencial. Denuncien que els recursos públics que reben s'han congelat des del 2010 mentre que els costos, en paral·lel, han continuat augmentat. "Estem fent aigües per tot arreu i, si no ens arriben més fons, la qualitat del servei se'n ressentirà", ha avisat Pasqual.

Segons un estudi elaborat per ACRA, el cost mitjà d'una plaça residencial l'any 2009 era de 18.801 euros i la tarifa pública que cobraven els centres per cada usuari era de 19.468. Vuit anys després, els ingressos per persona s'han mantingut en aquesta xifra però els costos han augmentat prop d'un 11% i  ja superen els 20.000 euros de mitjana. "Fins ara hem anat assumint l'augment de les despeses retallant en inversions i manteniment dels equipaments però hem arribat al límit, ara les retallades les començaran a notar directament els nostres usuaris", ha alertat Pasqual, que creu que "hi ha el risc que fer-se gran es converteixi en un malson per a les persones dependents".

Per revertir aquesta situació, ACRA exigeix al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat que augmenti un 11% el cost de les tarifes públiques. El preu de cada plaça l'assumeix en un 70% el Govern i en un 30% l'usuari. Demanen, però, que sigui l'administració la que es faci càrrec de tot l'increment "per evitar que les persones grans paguin les conseqüències d'aquesta situació". Pasqual celebra que el Govern hagi ampliat els fons destinats a polítiques de dependència fins als 50 milions d'euros en els pressupostos per aquest any, però ara exigeix que "es redistribueixin com toca".

"Al límit del tancament"

De les 67.000 places de residència que hi ha a Catalunya, l'ACRA demana que l'increment s'apliqui a les 32.000 públiques. Pasqual avisa que tant els centres privats com els de titularitat pública estan "al límit" i avisa que el següent pas serà abocar-los al tancament. "Si una residència tanca, tenim molts problemes per recol·locar els seus usuaris", ha exposat la presidenta de la patronal, que també ha recordat que encara hi ha més de 24.000 persones en llista d'espera que esperen obtenir alguna plaça pública en un dels centres que cofinança l'administració.

Des de l'ACRA creuen que, amb aquest escenari, l'únic que poden fer per evitar abaixar la persiana és continuar retallant costos, "una situació que ens aboca a convertir-nos en centres low cost". "Aquest és un model que no vol ningú, però ja no podem estrènyer més la faixa que ens van obligar a posar-nos el 2010", assegura Pasqual. Aquell any, el preu de les tarifes públiques es va congelar i va deixar de revaloritzar-se amb l'IPC. Ara l'ACRA exigeix que es pacti un nou indicador que permeti anar augmentant cada any els preus de manera esglaonada.

Treballadors mal pagats

El 70% del pressupost d'una residència es destina a finançar els sous del personal, segons la patronal. Pasqual recorda que els treballadors d'aquests centres són els més mal pagats del sector de la dependència i assegura que molts ja estan buscant-se una sortida. "Abans teníem una o dues trucades l'any de gent que volia plegar, ara potser en tenim tres o quatre al mes", assenyala la presidenta de l'ACRA. Pasqual avisa que portar els treballadors "al límit" pot tenir conseqüències, tot i que les dades de la patronal apunten que els sous han augmentat un 9% des del 2010 com a conseqüència de la revalorització de l'IPC i de l'aplicació dels dos triennis que contempla el conveni.

Per Pasqual, la sortida a aquesta situació passa perquè l'administració accepti les seves condicions: bàsicament, un augment dels recursos que es destinen a les residències a través de la pujada en un 11% les tarifes públiques. "De moment estem asseguts a la taula, negociant, però encara no tenim acord", reconeix la màxima responsable de l'ACRA. Si el Govern no reacciona, ja ha avisat que no descarten mobilitzacions "per aconseguir que s'imposi el sentit comú d'una manera o d'una altra".