El districte universitari únic implantat per José María Aznar fa més de vint anys arreu de l'estat espanyol s'ha convertit en un maldecap per als joves que volen estudiar medicina a Catalunya. La iniciativa que va néixer amb la voluntat d'equiparar l'alumnat d'arreu de l'estat ha acabat desvirtuant-se i ha generat un "biaix" entre comunitats a causa de les diferències en les proves d'accés a la universitat -cada administració elabora el seu propi examen- i els barems d'avaluació. El poder de decisió en relació amb el districte únic depèn de Madrid, però des de Catalunya ja han començat a estudiar mesures per intentar reformular aquest sistema. Ara bé, aquestes vies s'han d'acabar aprovant per al conjunt de l'estat, la qual cosa fa difícil la seva implementació, com a mínim a curt termini.
Els diferents experts consultats per Nació posen el focus a canviar el model d'avaluació del districte únic de notes absolutes a "percentils". En concret, tal com relata el president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, Josep Vilaplana, un dels artífexs d'aquest plantejament, el model consisteix a passar de comprar les notes de tall -que es mesuren sobre 14, després de la suma de la mitjana de batxillerat, l'avaluació general i l'específica de la selectivitat- de tots els estudiants de l'estat a fer-ho només entre les notes de la comunitat: "Així pots mirar com has quedat ordenat dins la teva comunitat", argumenta Vilaplana, que assegura que d'aquesta manera s'equipararia els millors estudiants sense tenir en compte les diferències en les formes d'avaluar de cada territori. "És injust que hi hagi 18 exàmens diferents amb currículums diferents, però una sola nota pel districte únic", afegeix.
La fórmula matemàtica que plantegen per dur a terme el canvi de model a percentil l'han elaborat el degà de la Universitat de Girona, José Manuel Fernández-Real, i els doctors en matemàtiques Xavier Fernández-Real, fill del degà i investigador a Suïssa, i Xavier Ros, de la UB. Consisteix a agafar la nota de tall del rànquing general de l'estat, dividir-la pel nombre d'estudiants presentats en la prova a cada comunitat i, d'aquí, multiplicar-ho per 100 per obtenir el percentil. "Això corregiria els biaixos de la prova", argumenta Vilaplana. La mesura plantejada compta amb un gran aval dins la comunitat mèdica i acadèmica del país: "Podríem resoldre que algunes comunitats tinguin expedients de batxillerat inflats i que, a més, equilibrar la subjectivitat que sempre hi ha en les correccions", reflexiona el degà de la facultat de medicina de la UB i epidemiòleg de referència al país, Antoni Trilla.
La mesura fa el salt al taulell polític
Els col·legis de metges del país han dut la proposta al Parlament i ha tingut una bona rebuda, especialment entre les files de Junts, que duen com a bandera "abolir el districte únic": "Aquesta és la nostra principal opció", relata Jordi Fàbrega, diputat juntaire i referent de l'àmbit de salut. Davant les persistents negatives des de la Moncloa de suprimir el districte únic, Fàbrega considera que, implementar el mètode dels percentils, "ens igualaria a tots" en els diferents graus universitaris: "Ningú en surt ni beneficiat ni perjudicat", manté el diputat juntaire. Quan han portat la mesura per si sola al Parlament sempre ha acabat tombada, segons assegura, "pel tripartit espanyolista [en referència al PSC, PP i Vox]". Ara bé, quan des de Junts ho han inclòs dins un altre paquet de mesures sanitàries, la bancada socialista sí que hi ha votat a favor. El Departament d'Universitats, a preguntes d'aquest diari, no ha donat cap resposta.
Cal tenir en compte que independentment del vistiplau del Parlament, la mesura s'ha d'avalar a les cambres espanyoles, i aquí és on tot s'embolica: "Hem de veure si ho podem incorporar en algunes negociacions amb el govern espanyol", assevera Fàbrega. L'entesa entre els de Carles Puigdemont i Pedro Sánchez, però, no passa pel millor moment, ni de bon tros. En teoria, les relacions entre les dues formacions estan trencades, però sí que s'han mantingut converses formals per abordar qüestions que ja s'havien engegat abans de la ruptura. A grans trets, l'únic front obert on Sánchez busca lligar els juntaires és en matèria d'habitatge, perquè els de Puigdemont no contemplen aprovar-li els pressupostos. Això sí, en aspectes més sectorials -on s'emmarca el districte únic- sí que hi ha converses, tot i que ara mateix no ocupen una gran posició dins l'escala de prioritats de la Moncloa.
Altres vies per pal·liar l'impacte del districte únic
Modificar el model de repartiment d'alumnat en base als percentils és la mesura estrella per pal·liar els "biaixos" del districte únic, però no és l'única. El doctor Trilla també apunta a la possibilitat de fer el mateix examen per a tots els estudiants de l'estat, com ja es fa amb el MIR. Aquest és un debat recurrent, impulsat majoritàriament pel PP, Vox o Ciutadans -abans de desaparèixer-, que defensen que seria una forma justa d'equiparar l'alumnat d'acord amb el districte únic. De fet, fins i tot, les autonomies liderades pels populars van arribar a coordinar-se per fer una prova semblant a les seves respectives PAU -no idèntic, que la llei no ho permet. Les autonomies encapçalades pels socialistes, però, creuen que això és contraproduent, perquè les competències en matèria d'educació estan transferides. Aquesta via, doncs, històricament no ha arribat a bon port.
L'altra opció, emmirallant-se en el model de les universitats privades, és que cada facultat faci la seva prova d'accés específica: "Això no és fàcil, perquè hi hauria molta mobilitat d'estudiants i han de tenir clar en quines facultats volen estudiar, com passa als Estats Units", argumenta Trilla. A més, assegura que fer avaluacions "d'aptitud i empatia", com fan alguns centres privats, és molt subjectiu i costa analitzar: "Tots els degans de medicina de Catalunya vam fer-ne una i vam suspendre", riu.
L'última via, a la qual s'hi refereix el doctor Trilla en consonància amb el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, és intentar retenir el talent format a Catalunya millorant les condicions laborals i assistencials del sistema. "Amb les condicions actuals, el cert és que molts facultatius, quan acaben la formació, es fan autònoms. Al meu hospital [a Terrassa], de fet, el 50% dels residents de medicina familiar ja m'han dit que faran un màster en estètica", argumenta Lleonart, que apunta que l'estat actual del sistema convida els nous metges del país a buscar-se les garrofes fora dels serveis públics i això "descapitalitza" els hospitals. "Si no els cuides hi ha un èxode", manté. En cas de no poder capgirar el districte únic, doncs, els experts apunten a la millora de les condicions laborals com a forma de retenir el talent format al país.
