Les visites a l'àrea d'Urgències dels hospitals de Catalunya van arribar a les 3.893.183 el 2024, un 21% més que el 2021, segons dades facilitades per Salut a l’ACN. El director operatiu del Pla Nacional d’Urgències (PLANUC), Xavier Jiménez, reconeix una situació “tensa” per l’elevada activitat i diu que treballen en un model per “assolir unes formes de pagament adequades” per als hospitals. Al seu torn, la Societat d’Urgències demana canvis organitzatius i cuidar els professionals.
I és que el 10% dels pacients a urgències necessita ingrés, la qual cosa assenyala una falta de llits no només als hospitals, sinó també en centres sociosanitaris i recursos en atenció domiciliària, ja que la urgència revela sovint necessitats socials, explica la Societat d’Urgències. “Tenim molta afluència de persones i moltes dificultats per treballar amb comoditat i oferir seguretat als pacients”, admet Jiménez a l’ACN.
Concretament, els hospitals catalans atenen cada dia més de 10.000 visites urgents: 10.637 de mitjana el 2024. D'aquests, 8.598 són adults i un 11% necessitarà ingrés. Altres 2.039 entren a l'àrea de pediatria, amb un 4,2% que haurà d’ingressar a l’hospital. Tot plegat, per una població més envellida i amb més malalties cròniques i que viu cada vegada més sola. Això, sumat al fet que a l'atenció primària falten mans.
Una hora d'espera, el temps mitjà a les urgències
Pel que fa a les esperes a les urgències, hi ha un primer temps, el de triatge, per discriminar el nivell de gravetat i que se situa en 11 minuts de mitjana segons les dades del 2024. “És un temps molt estable i pensem que és prou raonable”, indica Jiménez. Després hi ha el temps d'assistència, l'estona que passa fins que el pacient és visitat. El 2024, de mitjana, va ser de prop d’una hora: 57 minuts.
Amb les dades del 2024 sobre la taula, en aquest cas per regions sanitàries, s’observa que els temps d’assistència més alts són a Barcelona ciutat (64,5 minuts) i el més baix, a Girona (22,9). I, finalment, hi ha el temps d’estada a les urgències, és a dir, fins que es resol el motiu de consulta del pacient, amb l’alta al domicili, l’ingrés a planta o la derivació a un altre centre. Jiménez assenyala que aquest temps “de vegades es pot perllongar en alguns casos i en alguns períodes com a l’hivern” i que “hi ha centres que ho pateixen més que altres”, però deixa clar que els pacients “se'ls està atenent”.
Amb tot, les esperes a les urgències són motiu de vegades de queixa ciutadana. Les enquestes de satisfacció Plaensa, que fa el Departament de Salut, mostren que la valoració del temps fins a veure el metge ha empitjorat, passant d’un 57,6% de satisfacció el 2023 al 55,9% el 2024. Ara bé, la valoració del tracte personal millora i és molt alta, tant dels metges (87%) com de les infermeres (90,6%) i els zeladors (94,2%). La nota global del servei és de 7,18 el 2024 (7,12 el 2023).
Els reptes del Departament de Salut
El Govern treballa en diverses mesures per millorar la situació a les urgències, com el fiançament d’aquests serveis. “Tenim un model de finançament que no ajuda a posar el focus en el servei", explica Jiménez, que assegura que al gerent d’un hospital li surt econòmicament més a compte prioritzar les accions programades que les urgents.
El director operatiu del PLANUC rebutja totalment la idea de "competir" pels llits i defensa que les persones que tenen intervencions quirúrgiques programades també s’han de cuidar molt i a darrere hi ha llistes d’espera.
Per tot plegat, Jiménez assenyala que des del Servei Català de la Salut (CatSalut) estan treballant des de fa uns anys en un model de finançament que acabi “assolint unes formes de pagament adequades al que es mereixen els centres i que la modernització de la gestió també inclogui les urgències”. El que volen, recalca, és que el model de finançament sigui “una palanca de canvi per millorar aquesta tensió global”.
D’altra banda, el CatSalut treballa amb una visió territorial per “endreçar” el model assistencial i la xarxa de dispositius, sobretot pensant en les èpoques de l’any amb més activitat a les urgències, com l’hivern. Des del PLANUC també volen elaborar propostes que millorin les condicions de treball dels professionals, com pel que fa als torns, però són conscients que aquestes mesures seran recomanacions, ja que l’organització laboral depèn de les empreses. D'altra banda, la nova especialitat d’urgències, aprovada l’any passat, ha d’ajudar al reconeixement d’aquests professionals.
