Els plàtans són una de les fruites més consumides pels seus beneficis per a la salut, que no són cap novetat. Aquestes fruites són clau per al bon funcionament dels músculs, la regulació de la pressió arterial i la salut del cor. Ara bé, tal com passa amb la majoria d'aliments, prendre plàtans massa sovint pot ser contraproduent per a l'organisme.
Molta gent té l'hàbit de menjar-ne un cada dia, una pràctica que és ideal per a les persones quie fan esport, ja que els plàtans són un dels millors recuperadors físics naturals que existeixen. A més, ajuda a prevenir malalties cardíaques, evita l'anèmia, millora la salut mental i controla el colesterol.
Gràcies a la vitamina C i els compostos antioxidants, els plàtans ajuden a protegir el fetge contra el dany cel·lular i l'estrés oxidatiu. Alhora, millora la digestió i ajuda a eliminar toxines, és a dir, facilita la funció hepàtica. La quantitat de potassi també ajuda a millorar la salut del cor, a controlar la pressió arterial i els nivells de glucosa en sang.
Però els excessos, tal com passa amb altres aliments, no sempre són bons. Els sucres naturals que tenen els plàtans poden augmentar la càrrega de fructosa que rep el fetge. Això és perjudicial, sobretot per a les persones amb malalties com el fetge gras o la diabetis. Hi ha un últim factor que cal tenir en compte: menjar massa plàtans pot dificultar la pèrdua de pes, un factor determinant per millorar el fetge gras no alcohòlic.
Qui no hauria de menjar plàtan?
Més enllà dels al·lèrgics o intolerants, també hi ha tres grups de persones que no haurien de consumir plàtans, ja que està mèdicament contraindicat. En primer lloc, les persones que pateixen insuficiència renal. L'alt contingut en potassi de la fruita pot ser perjudicial per a la salut si s'acaba acumulant tòxicament a la sang.
Les persones diabètiques també haurien d'evitar el consum de plàtans degut al seu contingut elevat en carbohidrats, com la fructosa. I, finalment, tampoc és gens recomanable per a les persones que pateixen migranyes de manera habitual, en aquest cas per la presència de tiramina.
