Amb l’augment de les temperatures, cada cop són més els qui aprofiten per escapar-se a la natura, sigui per fer senderisme o per gaudir d’un simple passeig. Però el contacte amb el medi natural amaga riscos sovint ignorats, especialment entre aquells que no hi estan acostumats.

Un d’aquests perills té nom propi: la paparra. Aquest petit paràsit pot passar desapercebut, però transmet malalties greus si arriba a picar. I la primera barrera de protecció comença amb un detall aparentment banal: el color de la roba.

El Ministeri de Sanitat adverteix que portar roba fosca al camp és un error comú. El motiu? Amb les tonalitats fosques és molt més difícil detectar si una paparra s’ha enganxat a la roba. En canvi, vestir de colors clars facilita la detecció immediata i permet actuar abans que el paràsit arribi a la pell.

A més, les autoritats sanitàries recomanen protegir-se amb màniga llarga, pantalons llargs ficats dins dels mitjons i calçat tancat. Aquesta combinació no només cobreix les parts més vulnerables del cos, sinó que també minimitza el contacte amb la vegetació, que és l’hàbitat habitual d’aquests insectes.

Zones amb més risc i com protegir-se

Les paparres solen amagar-se entre la vegetació: herba alta, matolls o arbustos. N’hi ha que prefereixen boscos, altres s’adapten a deveses o fins i tot a espais on hi ha animals, com gosseres o casetes. El període de més activitat va d’abril a octubre, especialment en zones càlides, fet que fa necessari extremar precaucions justament a l’estiu.

Entre les mesures bàsiques per prevenir picades, destaca la recomanació de caminar pel centre dels camins, evitant tocar la vegetació. També es desaconsella seure directament a terra i es recomana aplicar repel·lents específics, sempre sota consell mèdic o farmacèutic. Un cop acabada l’excursió, és clau revisar bé la roba, el cos i les mascotes abans d’entrar al cotxe o a casa. Zones com les aixelles, l’engonal, els cabells, darrere dels genolls, les orelles i el melic són punts calents que cal inspeccionar amb especial atenció, ja que les paparres prefereixen espais càlids i humits.

Què fer si et pica una paparra

En cas de detectar una paparra adherida a la pell, els experts insisteixen que cal retirar-la el més aviat possible amb unes pinces de punta fina. La tècnica és senzilla, però precisa: cal agafar-la pel cap, ben arran de la pell, i estirar amb suavitat cap amunt, sense girar ni escalfar. Després, s’ha de netejar bé la zona amb aigua i sabó, desinfectar-la i rentar-se les mans. En cap cas s’ha d’aplicar alcohol, oli ni altres substàncies sobre l’insecte abans d’extreure’l.

Després de la picada, convé estar alerta a possibles símptomes com febre, malestar general, erupcions o taques a la pell. Si apareixen, cal anar al metge i informar-lo que s’ha patit una picada de paparra perquè pugui fer una valoració adequada.

Malalties que poden transmetre les paparres

Tot i que moltes picades no tenen conseqüències greus, algunes paparres són vectors de malalties com la febre botonosa, la malaltia Lyme, la babesiosi o l’encefalitis per paparres. En casos molt excepcionals, poden transmetre infeccions més greus com la febre hemorràgica de Crimea-Congo.

La millor manera d’evitar aquestes infeccions és seguir les recomanacions preventives i actuar ràpidament en cas de detectar una picada. Així, si aquest estiu decideixes reconnectar amb la natura, recorda: utilitza roba clara i pren precaucions.