"El caporal primer que va treure de polleguera les defenses", titula Pablo Ordaz la seva crònica del judici a El País. "L’estratègia de la defensa va anar bé mentre parlaven els polítics, els d’un costat i els de l’altre, però quant la qüestió va anar baixant cap al fet tangible, la història es va començar a complicar", continua. I és que Ordaz assegura que va veure "un espectacle que ni els estudiants de Dret que aquest dimarts omplen el Saló de Plens ni la fidel afició del llaç groc esperaven presenciar". 

I no, no es refereix a la fantasmal Forcadell agitant les masses en un cotxe en contra direcció per la Via Laietana ni a les "cares d’extrema violència" relatades per un agent bregat en el crim organitzat, sinó a un caporal primer que se sap "de memòria noms, dates, cites, correus electrònics, el que hi havia en aquest registre i en l’altre, quines eren les empreses satèl·lit que va utilitzar la Generalitat per encarregar i no pagar la intendència necessària per al referèndum il·legal". 

Ni rastre doncs de les imprecisions o les mentides flagrants que Marchena no va deixar comprovar amb el visionat dels vídeos corresponents. Bé, d’això sí que n’hi ha alguna menció: "Els advocats defensors comencen a posar-se nerviosos per la contundència del relat del caporal. Interrompen en vuit ocasions la declaració. Els arguments més fonamentats i els més peregrins són rebutjats pel jutge Marchena". Una ovació, per favor.

Més hooligan, Jesús Nieto Jurado, des d'El Español, branda victoriós els titulars dels documents intervinguts a Lluís Salvador i titulats "escenari de guerra i de guerrilla": "En «román paladino» i en paper timbrat: que havien de pujar-se a la muntanya en la nit sense lluna d’octubre", descobreix sagaç. I un cop ja té la presa no pensa deixar-la anar: "Que vinguin ara a desmentir que no va haver-hi violència, evident i latent, que vinguin ara Niergas i Colaus a blanquejar-nos aquesta tropa, se’ns descollonen", udola.

Però és clar, on són exactament els resultats d’aquesta guerra? Els cadàvers, els edificis fumejants, les desenes de ferits, els forats de bala, més enllà dels dos patrols amb els vidres trencats i les rodes desinflades? No patiu, que en Nieto té la resposta, ja que "entre Mondoñedo i Tarifa hi vivim gent que no ens xuplem el dit". Doncs el que passa és que "si els processistes no arribaren a ‘escenaris’ de més violència [encara més! Però això és possible?] va ser perquè amb la modorra burgeseta i el youtube, els «borrokes» catalans no arriben perquè un -entre cent- sàpiga encendre un encenedor i cremar una efígie del Rei en quadricromia". 

I jo no sé si ho he entès bé, però diria que aquest bon home està dient que encara que haguéssim volgut els catalans no hauríem pogut exercir cap violència per inútils i ensopits, un argument que no hauria d’equivaldre a una absolució immediata?