01
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
18:13h
Cinc hores va durar el debat dins de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), convocada d'urgència dilluns passat, per analitzar l'informe sobre abusos sexuals presentat tres dies abans pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo. Segons aquest document, un 1,13% de la població -més d'una de cada 100 persones- hauria patit algun tipus d'abús dins del món eclesial. El percentatge respon a les dades d'una enquesta a 8.013 persones. Si s'extrapolen els percentatges, s'estaria parlant, segons la major part dels mitjans, d'una xifra de 440.000 persones.
L'informe va sacsejar l'opinió pública. El Defensor del Poble va proposar la creació d'un fons estatal de reparació en el qual participés l'Església. Representants de les víctimes van reaccionar reclamant que fos només l'episcopat qui assumís la reparació econòmica a les víctimes d'abusos. Per l'Església, la situació s'ha convertit en una cruïlla en què apareixen dos camins: o una opció decidida per la reparació o l'enfangament. Aquestes són algunes claus de com ha gestionat la CEE aquest dossier.
Els escàndols a l'Església van trasbalsar la societat francesa, però la gestió dels fets va ser molt diferent a la duta a terme per l'episcopat espanyol. Els bisbes francesos van impulsar la Comissió Independent sobre abusos sexuals a l'Església, formada per una vintena de professionals de diverses àrees i presidida per una figura de prestigi, el vicepresident d'honor del Consell d'Estat, Jean-Marc Sauvé. La comissió no incloïa membres de l'episcopat ni víctimes i va treballar més de dos anys. Va concloure que uns 3.000 sacerdots van estar implicats en abusos, xifrant les víctimes en unes 330.000 persones. L'Església va assumir les conclusions i es va disposar a una reparació econòmica. Tot seguit, els bisbes van anar a Lourdes a demanar perdó.
L'episcopat espanyol va ser dels més lents a l'hora de respondre al tema dels abusos. A aquestes alçades ja són moltes les veus eclesiàstiques que consideren un greu error haver encarregat una auditoria al despatx Cremades & Calvo Sotelo, un bufet rellevant de Madrid, però que en cap moment ha estat vist amb confiança per les víctimes. Javier Cremades és persona vinculada a l'Opus Dei. A més, Alfredo Dagnino, autor d'una part de l'informe, és conegut per les seves posicions ultraconservadores. L'equip de Cremades no va lliurar l'auditoria a temps per divisions internes. Tot plegat ha acabat en un xoc entre els bisbes i el despatx. De moment, la CEE tornarà a estudiar el tema en l'assemblea plenària del 20 de novembre.
El president de la CEE, el cardenal arquebisbe de Barcelona Juan José Omella, ha mantingut un discurs si més no ambigu davant l'informe del Defensor del Poble. Ha aplaudit que hagi posat "les víctimes al centre" i ha intentat mostrar empatia davant uns casos que, en paraules literals del president dels bisbes, "posen els pèls de punta". Però Omella també ha negat les xifres de víctimes i ha subratllat en declaracions posteriors que la majoria dels abusos es van fer en àmbits extraeclesiàstics, i no es pot posar els focus en els casos lligats a religiosos i sacerdots perquè això discriminaria les altres víctimes.
La llargada del debat a la Conferència Episcopal i els tons emprats per altres dignataris corrobora l'existència de divisions internes. César García-Magán, bisbe auxiliar de Toledo i portaveu dels bisbes, de línia conservadora, va adoptar un to més bel·ligerant que Omella sobre l'informe de Gabilondo.
En la lluita per un combat transparent contra els abusos a l'Església va ser determinant el descobriment dels escàndols soferts per joves de l'arxidiòcesi nord-americana de Boston a partir d'una investigació periodística. Era encara en temps de Joan Pau II, un papa que mai va mostrar sensibilitat per aquest tema. Va ser ell el gran protector del líder de Legionaris de Crist, Marcial Maciel. Després, l'extensió dels casos va dur a Benet XVI a afrontar el drama. Va ser el primer Papa a rebre un grup de víctimes.
Francesc ha enarborat una política de tolerància zero, ordenant a les diòcesis que facilitin tota la informació disponible de casos investigats si els ho demana la justícia civil. Però també ell va anar evolucionant en aquesta actitud. L'any 2015, en una visita als EUA, va indignar els col·lectius de víctimes per elogiar el "coratge" de l'episcopat en aquest tema. També li va esclatar a la cara el cas del bisbe argentí Gustavo Zanchetta, a qui el Papa va defensar de les acusacions d'abusos. Zanchetta era un bisbe molt proper a Francesc. Finalment, el 2022 va ser condemnat a 4 anys de presó.
A la CEE el tema dels abusos tindrà el seu impacte en el tram final del mandat d'Omella, que conclou el març vinent. El cardenal ja no pot tornar a presentar-se i s'espera una dura pugna per a la seva successió. El sector més afí a les posicions de Francesc, línia on s'ubica Omella, intenta trobar un missatge davant els abusos que sigui comprensiu envers les víctimes. Però el pes de tota una tradició, la de l'Església amb molt poder terrenal, dificulta que l'episcopat reaccioni amb rapidesa i empatia davant un crim com els abusos sexuals.
L'informe va sacsejar l'opinió pública. El Defensor del Poble va proposar la creació d'un fons estatal de reparació en el qual participés l'Església. Representants de les víctimes van reaccionar reclamant que fos només l'episcopat qui assumís la reparació econòmica a les víctimes d'abusos. Per l'Església, la situació s'ha convertit en una cruïlla en què apareixen dos camins: o una opció decidida per la reparació o l'enfangament. Aquestes són algunes claus de com ha gestionat la CEE aquest dossier.
L'exemple francès
Els escàndols a l'Església van trasbalsar la societat francesa, però la gestió dels fets va ser molt diferent a la duta a terme per l'episcopat espanyol. Els bisbes francesos van impulsar la Comissió Independent sobre abusos sexuals a l'Església, formada per una vintena de professionals de diverses àrees i presidida per una figura de prestigi, el vicepresident d'honor del Consell d'Estat, Jean-Marc Sauvé. La comissió no incloïa membres de l'episcopat ni víctimes i va treballar més de dos anys. Va concloure que uns 3.000 sacerdots van estar implicats en abusos, xifrant les víctimes en unes 330.000 persones. L'Església va assumir les conclusions i es va disposar a una reparació econòmica. Tot seguit, els bisbes van anar a Lourdes a demanar perdó.
L'error Cremades
L'episcopat espanyol va ser dels més lents a l'hora de respondre al tema dels abusos. A aquestes alçades ja són moltes les veus eclesiàstiques que consideren un greu error haver encarregat una auditoria al despatx Cremades & Calvo Sotelo, un bufet rellevant de Madrid, però que en cap moment ha estat vist amb confiança per les víctimes. Javier Cremades és persona vinculada a l'Opus Dei. A més, Alfredo Dagnino, autor d'una part de l'informe, és conegut per les seves posicions ultraconservadores. L'equip de Cremades no va lliurar l'auditoria a temps per divisions internes. Tot plegat ha acabat en un xoc entre els bisbes i el despatx. De moment, la CEE tornarà a estudiar el tema en l'assemblea plenària del 20 de novembre.
Un episcopat dividit
El president de la CEE, el cardenal arquebisbe de Barcelona Juan José Omella, ha mantingut un discurs si més no ambigu davant l'informe del Defensor del Poble. Ha aplaudit que hagi posat "les víctimes al centre" i ha intentat mostrar empatia davant uns casos que, en paraules literals del president dels bisbes, "posen els pèls de punta". Però Omella també ha negat les xifres de víctimes i ha subratllat en declaracions posteriors que la majoria dels abusos es van fer en àmbits extraeclesiàstics, i no es pot posar els focus en els casos lligats a religiosos i sacerdots perquè això discriminaria les altres víctimes.La llargada del debat a la Conferència Episcopal i els tons emprats per altres dignataris corrobora l'existència de divisions internes. César García-Magán, bisbe auxiliar de Toledo i portaveu dels bisbes, de línia conservadora, va adoptar un to més bel·ligerant que Omella sobre l'informe de Gabilondo.
Roma: un llarg camí fins a la tolerància zero
En la lluita per un combat transparent contra els abusos a l'Església va ser determinant el descobriment dels escàndols soferts per joves de l'arxidiòcesi nord-americana de Boston a partir d'una investigació periodística. Era encara en temps de Joan Pau II, un papa que mai va mostrar sensibilitat per aquest tema. Va ser ell el gran protector del líder de Legionaris de Crist, Marcial Maciel. Després, l'extensió dels casos va dur a Benet XVI a afrontar el drama. Va ser el primer Papa a rebre un grup de víctimes.Francesc ha enarborat una política de tolerància zero, ordenant a les diòcesis que facilitin tota la informació disponible de casos investigats si els ho demana la justícia civil. Però també ell va anar evolucionant en aquesta actitud. L'any 2015, en una visita als EUA, va indignar els col·lectius de víctimes per elogiar el "coratge" de l'episcopat en aquest tema. També li va esclatar a la cara el cas del bisbe argentí Gustavo Zanchetta, a qui el Papa va defensar de les acusacions d'abusos. Zanchetta era un bisbe molt proper a Francesc. Finalment, el 2022 va ser condemnat a 4 anys de presó.