Enllumenat a Barcelona. Foto: ACNLes figures geomètriques i les formes abstractes han cridat l'atenció entre la il·luminació nadalenca barcelonina d'enguany. Sembla que la tendència estètica dels llums de Nadal evoluciona cap a l'abstració i un disseny més modern enfront dels motius amb estels de Betlem, flocs de neu, àngels i avets.
"Les llums cada cop són menys nadalenques", explica Salvador Albuixech, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç . Les nadalenques "no ens agraden perquè són dibuixos antics". Vicenç Gasca, el presdient de la fundació, també creu que "es deu a una qüestió de modes". No es tracta, com expliquen ambdós representants dels comerços de Barcelona, d'una voluntat explícita de laïcitzar els llums o potenciar dissenys amb tradicions nadalenques catalanes.
Però, com es trien els llums de Nadal? L'Ajuntament de Barcelona, que assumeix 1'16 milions d'euros dels 2 milions que costen, presenta uns catàlegs d'empreses d'il·luminació als eixos comercials en què s'homologuen els llums i se'n descarten. "Vam crear un discurs i una comissió estètica amb professionals per anar alineats i fer una tria dels diferents catàlegs" segons "el posicionament estètic de la marca Barcelona", explica Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats.
Blasi diu que als cartells d'enguany hi havia motius geomètrics, però també nadalencs, i que el "protagonisme" de la tria el tenen els comerciants. Confirma també que no hi ha una voluntat de crear un discurs laic, ja que es continua apostant pel tió, el pessebre i la fira de Santa Llúcia als carrers del centre de la ciutat. La qüestió és celebrar el Nadal, independentment de la confessió religiosa i des del respecte, explicava el regidor de comerç. Val a dir que aquest Nadal, hi ha 85 quilòmetres de carrers il·luminats, un 10% més que en les festes de l'any passat, segons l'Ajuntament, i funcionen des del 22 de novembre.
Catàlegs internacionals
Una de les empreses dels catàlegs que contracten a Barcelona és Il·luminacions Ximénez , que va fundar-se el 1945 a Puente Genil (Andalusia). Francisco Jiménez va començar il·luminant el seu carrer per les festes nadalenques i ara l'empresa opera a tot Europa. Jaume Grau, treballador de Ximénez a Catalunya, explica que els llums cada cop són més "avantguardistes i abstractes" i que, com deien des de Barcelona comerç, "van per modes". Aquest estil se segueix bastant a nivell de tot Catalunya, diu: Roses, Platja d'Aro, Puigcerdà, Olot... Tot i que la inversió que fa Barcelona no és gaire comuna en la resta de ciutats.
"Les grans capitals aposten per aquest tipus de disseny, les primers capitals europees també", explica Jaume Grau. Grau també posa l'exemple dels poblets de França, on diu que s'hi gasten més diners que a Catalunya. En aquest sentit, a Salvador Albuixech, de Barcelona Comerç, li sembla que els catàlegs s'han anat internacionalitznat i els llums han de ser més o menys iguals a Europa, per això no n'hi ha tants de nadalencs.
Tornant a Il·luminacions Ximénez, Grau explica que a Barcelona la il·luminació "sol pujar en períodes preelectorals com l'any que ve". Mirant el catàleg de l'empresa, els símbols nadalencs s'han anat tornant més implícits en dissenys més abstractes, tot i que encara se n'ofereixen dels típics i a diversos carrers de Barcelona encara se'n veuen. Salvador Albuixech, de Barcelona Comerç, diu que és més barat llogar els llums a una empresa, ja que a la Diagonal, Nadals enrere, van fer construir una lluminària amb el trencadís de Gaudí com a motiu però van haver de fer un contracte de 3 anys per amortitzar el disseny.
Il·luminació des del segle XVIII
Segons el vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, la dèria per il·luminar els carrers de les ciutats és per atraure clients i tindria el seu origen al segle XVIII a esglésies rurals protestants i catòliques. Una tradició que haurien pres els americans i que a Barcelona arribava als anys 60, diu Albuixech, quan Can Jorba (que després seria Galeries Preciados i el Corte Inglés del Portal de l'Àngel) va posar un arbre il·luminat al carrer.
Els comerciants d'altres punts de Barcelona "se sentien agredits " i "es van començar a unir en unes associacions de bombillaires per posar llums per atraure clients a carrers com el Pelai, a Sant Andreu, Horta..." Després vindria la moda del Pare Noel fins arribar a la tendència abstracta actual. Com a anècdota, Albuixech recorda que als anys 80 els comerciants del Carrer Muntaner van contractar un electricista perquè els fes unes garlandes a base de bombetes de 15 watts, les que es feien servir a les cases particulars. En total, els va costar 3 milions de pessetes.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nd992zwEcIA[/youtube]
