L'expresident Camps, contra les cordes en la investigació de la F1

El fiscal veu "indicis delictius sòlids" per a imputar-li els delictes de prevaricació i malversació

Publicat el 16 de gener de 2015 a les 19:00
Un nou problema, i no menor, per al Partit Popular valencià en la recta final de les eleccions autonòmiques. D'aquella cèlebre foto de Francesc Camps i Rita Barberá saludant des d'un Ferrari només queda una ressaca monumental. Portar la Fórmula 1 a València era el gran somni del PP, anava a ser la culminació d'una gestió gloriosa basada en els grans esdeveniments esportius i les infraestructures colossals. Tot ha acabat sent un desastre, un llast insuperable. A Francesc Camps, promotor de la desfeta, li resta donar una volta més, però no al circuit, sinó a la banqueta dels acusats.

El fiscal anticorrupció que investiga les irregularitats comeses per la Generalitat Valenciana i l'empresa Valmor, adjudicatària dels Grans Premis de la F1, assegura tindre “sòlids indicis delictius” i proves “clares i evidents” per a imputar l'expresident Camps per prevaricació i malversació. Després d'interrogar a Londres Bernie Ecclestone, magnat de la competició, el representant del ministeri públic ha remés un escrit de 37 fulls al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana on apuntala les acusacions.

Camps ho supervisava tot

Segons eixe escrit, Camps va decidir a títol personal que la Generalitat es fera càrrec del deute milionari de Valmor i dels compromisos adquirits amb Ecclestone. D'aquesta forma l'erari públic quedava obligat a pagar un canon anual de 26 milions de dòlars. L'altra opció era trencar el contracte però comportava una penalització molt superior, 70 milions. Quan Camps, l'any 2009, li comunicà al magnat de la F1 que la Generalitat assumia el deute de Valmor i garantia la continuïtat del Gran Premi, intentà negociar que el de València fos l'única carrera de l'estat espanyol. Ecclestone, però, es negà a suprimir la prova de Catalunya i li recordà que havia de complir la lletra de l'acord.

El fiscal fonamenta el delicte de prevaricació en el fet que Camps se saltà els procediments legals quan ordenà assumir el deute de Valmor, i el de malversació en el perjudici que aquesta decisió comportà per a les arques públiques. Segons el seu escrit, va ser l'expresident qui “negocià totes les condicions i presentà el tipus de contracte”, imposant també la mediació de l'empresa adjudicatària. L'oposició denuncià en el seu dia que Valmor era una empresa creada per afavorir amics del PP. De la declaració del magnat britànic es desprèn que Camps ho supervisava tot personalment i ordenava els seus subordinats com havien d'actuar.

El silenci d'Alberto Fabra

L'actual president de la Generalitat Valenciana manté, mentrestant, un silenci revelador. Preguntat sobre aquest assumpte a Les Corts, ha eludit respondre si coneixia el forat financer de Valmor. El desembre del 2011, ja amb Fabra com a president, el govern valencià ordenava la compra de l'empresa adjudicatària de la F1 amb un deute de 31 milions d'euros inclòs. L'oposició l'acusa d'haver perdonat “centenars de milions” als antics propietaris, entre els quals figura l'excorredor de motocicletes Jorge Martínez 'Aspar'. Fabra contesta que la compra de Valmor i l'assumpció del deute era “l'única manera” d'evitar un dany major per als valencians. L'últim Gran Premi celebrat a València va ser el del 2012.