Francisco Camps torna als jutjats. Haurà de respondre pels delictes de malversació i prevaricació comesos suposadament durant l'organització del Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, celebrat a València entre el 2008 i el 2012. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció. La demanda va dirigida contra l'expresident de la Generalitat, l'exconsellera Lola Johnson i l'empresari del motor i excorredor de motocicletes Jorge Martínez 'Aspar'.

Segons Anticorrupció, Camps utilitzà l'empresa Valmor Sports, propietat d'Aspar, com a façana per a negociar directament amb Bernie Ecclestone, el magnat de la F1. En base a eixes negociacions, la Generalitat es feia càrrec de les despeses derivades de l'organització i celebració dels grans premis. La fiscalia atribueix també a Camps la decisió de convertir l'erari públic en avalador de Valmor, “prescindint totalment del procediment administratiu” i obviant “de forma grollera l'ordenament jurídic.”

“Sòlids indicis delictius”

En declaracions als mitjans de comunicació, l'expresident ha negat qualsevol irregularitat assegurant que totes les decisions adoptades tenien “el suport tècnic i jurídic necessari”. La declaració, però, d'Ecclestone ha estat determinant per a que la fiscalia observara “sòlids indicis delictius” en el comportament de Camps. Segons el magnat britànic, l'expresident valencià va decidir a títol personal que la Generalitat es fera càrrec no solament dels compromisos adquirits per Valmor, sinó també del deute milionari que arrossegava quan es va assumir que les curses no eren rendibles.

D'aquesta forma l'erari públic quedava obligat a pagar un canon anual de 26 milions de dòlars. L'altra opció era trencar el contracte però comportava una penalització molt superior, 70 milions. Quan Camps, l'any 2009, li comunicà al magnat de la F1 que la Generalitat assumia el deute de Valmor i garantia la continuïtat del Gran Premi, intentà negociar que la de València fos l'única carrera de l'estat espanyol. Ecclestone, però, es negà a suprimir la prova de Catalunya i li recordà que havia de complir la lletra de l'acord.

El fiscal fonamenta el delicte de prevaricació en el fet que Camps se saltà els procediments legals quan ordenà assumir el deute de Valmor, i el de malversació en el perjudici que aquesta decisió comportà per a les arques públiques. Segons el seu escrit, va ser l'expresident qui “negocià totes les condicions i presentà el tipus de contracte”, imposant també la mediació de l'empresa adjudicatària. L'oposició denuncià en el seu dia que Valmor era una empresa creada per afavorir amics del PP. De fet, la fiscalia precisa en el seu escrit que la relació entre Camps i l'empresari Aspar era “d'amistat.”

Segona imputació de Camps

Amb aquesta són ja dues les imputacions que afecten Francisco Camps per la seua gestió al capdavant de la Generalitat Valenciana. L'expresident ja va ser jutjat i absolt per l'anomenat 'cas dels vestits', una ramificació menor de la trama Gúrtel que l'obligà a dimitir el juliol del 2011. En tot moment ha mantingut la seua condició de diputat autonòmic i, per tant, d'aforat. El jutge de Palma José Castro, instructor del 'cas Nóos', va observar també indicis delictius contra ell i l'alcaldessa Rita Barberá, però en aquella ocasió el TSJCV desestimà la inhibició sol·licitada pel magistrat.