Els Felipons, els religiosos que tenen la propietat dels immobles, van considerar "arbitrària" la decisió del govern dels comuns. Des de l'Ajuntament, es va argumentar que l'expropiació consolidaria el projecte educatiu del centre escolar, que va passar de concertat a públic després d'un acord entre el Consorci d'Educació i la congregació, que van signar un contracte de lloguer. La decisió municipal de procedir a l'expropiació va agafar per sorpresa els Felipons, que es van sentir "enganyats".
[noticia]241869[/noticia]
Posats en contacte amb la Congregació de l'Oratori, els Felipons asseguren que "no tenen res a dir sobre el tema", però que "esperen que la situació se solucioni". En l'entorn de la congregació hi ha l'esperança que es pugui obrir en els pròxims dies una via de diàleg profitós entre els religiosos i el consistori.
Un contenciós que ve de lluny
L'octubre passat, l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) Sant Felip Neri va engegar un seguit de mobilitzacions per reclamar el pas del centre escolar, aleshores en règim concertat, a titularitat pública. Pocs mesos abans, la Fundació Torras i Bages, titular del centre, va comunicar a la comunitat educativa que l'escola no podia mantenir-se. El punt central era la seva manca de viabilitat econòmica d'una escola que acull 300 alumnes i es troba a tocar del convent de Sant Felip Neri, del qual ocupa també una part. La proposta de la fundació, que l'escola passés a titularitat pública, va ser aprovada per totes les parts: famílies, docents i Consorci d'Educació de Barcelona, que aplega l'Ajuntament i el Departament d'Educació. Però el tema era més complex. La propietat dels espais ha estat fins ara en mans de la Congregació de l'Oratori. Va ser aquesta congregació religiosa, sobretot amb l'impuls de Serafí Alemany, la que va fundar l'escola el 1959. Una escola que de ben aviat es va allunyar dels criteris oficials dominants i va esdevenir un espai educatiu entorn dels valors d'un cristianisme obert i catalanista.
En l'inici hi va haver la recança dels Felipons a cedir els seus espais per a llogar a les administracions públiques. La idea que es va anar obrint pas era que el Consorci finançaria la rehabilitació del convent per ampliar la superfície del centre, requisit indispensable perquè pogués ser públic, i pagaria el lloguer de tots els espais actuals. Finalment, després de mesos de mobilitzacions, els Felipons van acceptar negociar. Però es va avançar poc, ja que els religiosos van admetre llogar l'espai però no volien ampliar l'espai de l'escola, punt imprescindible per convertir el centre en públic.
