La invasió d'Ucraïna i la brutalitat emprada per les tropes enviades pel Kremlin estan causant un autèntic maldecap a l'extrema dreta europea i, en el cas espanyol, a Vox. En el ple extraordinari d'aquest dimecres al Congrés, Santiago Abascal ha atacat durament el govern de Pedro Sánchez per incloure els "amics de Putin" a Espanya, en al·lusió a Podem. És cert que la formació de Yolanda Díaz s'ha mostrat crítica amb l'escalada militar a Ucraïna i manté un discurs antiatlantista, però en realitat el líder de Vox estava intentant fer oblidar la seva, com a mínim, ambivalència envers el Kremlin. En realitat, els ponts entre Vladímir Putin i l'extrema dreta europea són coneguts.

Berlín, 27 de febrer. Sessió solemne al Bundestag, sota un ambient pesant. Hi ha la sensació que es mastega història. El canceller Olaf Scholz anuncia un canvi d'estratègia en la política de defensa d'Alemanya des de la fi de la Segona Guerra Mundial. La república federal incrementarà fins al 2% del PIB la despesa militar i enviarà armes a Ucraïna, que es troba sota l'atac invasor de Rússia. Tots els diputats del Bundestag s'aixequen per aplaudir. Tots menys els membres d'Alternativa per Alemanya, la formació d'extrema dreta.

França viu l'ambient previ a unes eleccions presidencials en què concorre el president Emmanuel Macron. Les enquestes dibuixen una disputa entre dos candidats ultres, Éric Zemmour i Marine Le Pen, i la conservadora Valérie Pécresse per passar a la segona volta contra Macron. Le Pen decideix aturar l'enviament de material electoral perquè un "petit" detall l'incomoda: una fotografia en què saluda Putin.  

Madrid, 29 de gener del 2022. Vox és l'amfitrió d'una cimera de partits d'extrema dreta. La trobada té lloc quan el conflicte ucraïnès ja inquieta la comunitat internacional. Però ningú creu encara en una guerra total. En la cimera es perceben les tensions entre el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, i l'hongarès, Viktor Orban. El primer és contrari a la política de Putin. Orban hi manté bona relació. Finalment, en el comunicat de la cimera es mostra la preocupació per la crisi i es critica Rússia, però és el dirigent polonès qui força la declaració. Vox intenta navegar sobre la qüestió.  

Les simpaties d'altres dirigents ultres europeus per Putin són conegudes. L'italià Matteo Salvini s'ha deixat fotografiar amb samarretes que lluïen el rostre del líder rus. Ara ja no se les posaria. Però, a banda d'Orban, ha estat Le Pen la dirigent més propera als postulats de Rússia. La líder del Reagrupament Nacional va ser rebuda per l'autòcrata el 2017, en vigília de les eleccions franceses. Va obtenir suport financer per al seu partit i ella va donar suport a l'annexió de Crimea i fins ara havia criticat l'actitud de l'OTAN enfront Rússia. 

[h3]L'intent de Vox de reescriure el seu paper[/h3]
L'esclat de la guerra amb la invasió russa, la massacre comesa per l'exèrcit de Putin contra la població civil i el fracàs dels primers dies de l'operació han capgirat el guió. En aquests moments, és difícil posar-se al costat de Putin. Fins fa dies, l'eurodiputat Jorge Buxadé encara evitava dir si Vox donaria suport a l'enviament de material militar a Kíiv, com explicava Infolibre. Ara tot són condemnes.  

És cert que no hi ha una posició unívoca sobre el conflicte dins de l'extrema dreta europea. La guerra ha confrontat els ultres russos i els ucraïnesos, i cadascun té els seus partidaris. Això i la mateixa ambivalència del règim de Putin, hereu a la vegada de l'antic imperi i del poder soviètic ha generat actituds contradictòries. En aquestes ambigüitats s'han covat corrents nacionalbolxevics, que han aplegat procedències dels dos extrems en el seu comú rebuig a Occident i a la democràcia liberal. 

Durant la presidència de Donald Trump, els contactes entre el seu assessor Steve Bannon i Aleksander Duguin, pensador de referència de Putin, van ser importants. Coincidien en el seu rebuig a les elits "globalistes", un concepte que s'escolta molt en els missatges voxistes. Bannon va mantenir estretes relacions amb els dirigents de Vox, a través de Rafael Bardají, antic directiu de la fundació FAES i avui militant del PP.

La guerra a Ucraïna transformarà Europa i tindrà efectes de fons en molts àmbits, molts d'ells encara insospitats. Però el que és segur és que ja ha canviat, i de pressa, a l'extrema dreta, que intenta escapolir-se de les complicitats amb el Kremlin. 

[plantillaucraina]