04
de desembre
de
2020, 06:41
Actualitzat:
6:41h
La pandèmia ha mostrat la necessitat de disposar d'habitatges més amplis, més il·luminats i amb més sortides a l'exterior. Unes característiques que ja marcaven el full de ruta en habitatge públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). De fet, l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) està executant un pla basat en tres eixos: sostenibilitat, innovació en els processos constructius i noves tipologies d'habitatge, amb espais més amplis i diàfans, l'eliminació de barreres i passadissos i, en definitiva, més versàtils.
Aquesta estratègia es va aprovar l'abril de 2017 i preveu la construcció de 1.327 habitatges de protecció oficial –un 56% de venda i un 44% de lloguer-. Un centenar d'aquests pisos de dues promocions ja s'han acabat mentre actualment se n'executen quasi 450 més en municipis com Gavà, Molins de Rei, Montgat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Es dona la circumstància que l'aplicació d'aquests criteris han suposat que un pla ideat fa més de tres anys s'hagi convertit ara en una resposta a les necessitats postpandèmia.
Una de les joies de la corona és l'edifici Pisa de Cornellà de Llobregat. Allà, s'espera que el març del 2021 entrin a viure els primers veïns d'una promoció de 85 habitatges molt singular. A banda de sostenibilitat, versatilitat en la distribució i innovació en la construcció, s'hi han incorporat elements per afavorir la relació comunitària i la perspectiva de gènere, entre altres.
L'habitatge amb protecció oficial del futur
El Cinema Pisa va ocupar fins al 2012 el número 21 del carrer República Argentina de Cornellà de Llobregat. En aquest mateix espai del barri de la Gavarra, en un solar de titularitat municipal, l'IMPSOL hi està construint una promocions d'habitatge amb protecció oficial –de la vintena que contempla el seu pla metropolità-.
L'edifici Pisa estarà format per quatre finques que sumaran 85 habitatges, 58 places d'aparcament, 13 trasters així com un equipament públic i un local comercial a la planta baixa. Té cinc plantes en forma de matriu i una coberta plana que facilitarà la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
“En realitzar el plec de clàusules es reclamava contestar una sèrie de qüestions”, explica Josep Borrell, coordinador tècnic de l'IMPSOL. Es buscava un projecte d'alta qualitat arquitectònica i que suposés una aportació a la societat, més enllà de satisfer les necessitats dels futurs inquilins. També es reclamava innovació tipològica amb espais més versàtils i polifuncionals. “Uns habitatges per adaptar-se a la diversitat de famílies existents i a les noves maneres d'utilitzar-los”, destaca Borrell.
Les propostes per al futur edifici Pisa també havien d'incorporar el vector de la sostenibilitat, tant a nivell d'eficiència i estalvi energètic, aprofitament de la llum, com de l'ús dels materials. “El projecte ha de ser eficient per si mateix però, en tractar-se d'una promoció pública, també ha de tenir un component pedagògic”, afegeix Amadeu Iglesias, gerent de l'IMPSOL.
Un habitatge versàtil i amb perspectiva de gènere
Tradicionalment les estances dels habitatges tenen superfícies diferents segons si es tracta de les habitacions o els espais més comuns com el menjador o la cuina. En aquest cas, l'estudi Peris-Toral, equip redactor i responsables de la direcció d'obra de l'edifici Pisa, ha apostat per un habitatge tipus de 75 metres quadrats amb cinc estances –a banda del lavabo- pràcticament equivalents de 12-13 metres quadrats.
“Si totes les estances tenen 6-8 metres quadrats és molt difícil fer res que no sigui dormir-hi. Passar a 12-13 metres quadrats permet combinar-ho amb el teletreball i, fins i tot, convertir part de pis en un espai-oficina per rebre puntualment un client”, explica Josep Borrell.
Una de les qüestions que més criden l'atenció és que s'eliminen els passadissos: tot l'espai és útil. I es busca la màxima permeabilitat i interconnexió entre estances. També tenen dues terrasses: una de totalment privada que dona al carrer i una de transició amb l'espai comunitari del pati interior.
La cuina està al centre del domicili en un espai molt diàfan. Vol ser pràctic però també té una concepció d'igualtat: visibilitzar el treball domèstic. De fet, tots aquests espais estan dissenyats per tal que hi puguin ser dues persones a l'hora i evitar un repartiment de tasques desequilibrat.
De fet, el projecte incorpora clarament la perspectiva de gènere, segons explica a NacióDigital l'arquitecta Marta Peris. No només a l'interior de l'habitatge sinó també als espais comuns: les quatre finques de l'edifici comparteixen un pati que pretén ser, a banda d'un punt de trobada, un espai que doni sensació de seguretat gràcies a ser il·luminat, “vigilat” pel conjunt del veïnat i molt freqüentat ja que és l'accés a les escales i ascensors.
Un edifici amb molta fusta
Quan s'entra a l'edifici Pisa –actualment en la recta final de la seva construcció- crida molt l'atenció el color marró clar de la fusta, omnipresent a tot arreu. “És buscava una aposta per materials sans i saludables que concordessin amb aquestes noves maneres de viure que pretenem satisfer”, explica el coordinador tècnic de l'IMPSOL. “Calen canvis. No es poden fer les coses tal i com s'han fet fins ara”, afegeix.
L'edifici té cinc plantes i només s'ha utilitzat el ciment al nivell zero, per tal de reduir la proliferació d'insectes. “La fusta és un bon regulador de la humitat. És un material molt saludable, també a nivell d'olor”, destaca l'arquitecte José Manuel Toral. A les parts més exteriors, això sí, s'ha evitat deixar la fusta vista per evitar un manteniment molt costós i s'ha aïllat amb una capa d'uns 10 centímetres per reduir les pèrdues de calor.
De fet, l'ús de sistemes passius d'eficiència energètica ha estat una de les estratègies en l'àmbit de la sostenibilitat del projecte de l'estudi Peris-Toral. Una gestió correcta de la llum natural, l'aïllament i la ventilació creuada se sumen a l'aposta per l'aerotèrmia per calefacció i aigua calenta sanitària i la fotovoltaica per cobrir, com a mínim, l'electricitat dels espais comuns.
Més enllà del confort i la reducció d'emissions de CO2 que suposa substituir formigó per fusta, apostar per aquest material ha suposat reduir terminis de construcció. Una estructura convencional hauria suposat uns 7-8 mesos, mentre que en el cas de l'edifici Pisa s'ha fet amb tres. De fet, un dels moments més espectaculars va ser la col·locació de les escales –formades per una sola peça- amb una grua de grans dimensions.
Anticipar-se a la pandèmia
Bona part dels plantejaments innovadors que aporta l'edifici Pisa solucionen alguns dels reptes que la pandèmia ha posat sobre la taula. Més llum, més balcons, aprofitament màxim de l'espai útil i espais comunitaris de qualitat. I, sobretot, adaptar-se a un escenari on el pis ha de servir, no només per dormir i menjar, sinó per treballar i per passar-hi part del temps lliure i d'oci.
“És l'habitatge postpandèmia, però pensat abans del coronavirus”, resumeix Josep Borrell. “Tenim una important tradició en innovació però aquesta promoció és un salt endavant”, afegeix Amadeu Iglesias que recorda que no sempre és fàcil “estirar la capacitat innovadora de les empreses”.
La pandèmia també ha afectat els terminis de construcció. Tanmateix, ara ja s'està a la recta final i s'espera que, com a màxim el gener del 2021 s'acabin. Dos mesos després entraran a viure-hi els primers veïns, una vegada s'acabi el procés d'adjudicació que actualment està en marxa.
Aquesta estratègia es va aprovar l'abril de 2017 i preveu la construcció de 1.327 habitatges de protecció oficial –un 56% de venda i un 44% de lloguer-. Un centenar d'aquests pisos de dues promocions ja s'han acabat mentre actualment se n'executen quasi 450 més en municipis com Gavà, Molins de Rei, Montgat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Es dona la circumstància que l'aplicació d'aquests criteris han suposat que un pla ideat fa més de tres anys s'hagi convertit ara en una resposta a les necessitats postpandèmia.
Una de les joies de la corona és l'edifici Pisa de Cornellà de Llobregat. Allà, s'espera que el març del 2021 entrin a viure els primers veïns d'una promoció de 85 habitatges molt singular. A banda de sostenibilitat, versatilitat en la distribució i innovació en la construcció, s'hi han incorporat elements per afavorir la relació comunitària i la perspectiva de gènere, entre altres.
L'habitatge amb protecció oficial del futur
El Cinema Pisa va ocupar fins al 2012 el número 21 del carrer República Argentina de Cornellà de Llobregat. En aquest mateix espai del barri de la Gavarra, en un solar de titularitat municipal, l'IMPSOL hi està construint una promocions d'habitatge amb protecció oficial –de la vintena que contempla el seu pla metropolità-.
L'edifici Pisa estarà format per quatre finques que sumaran 85 habitatges, 58 places d'aparcament, 13 trasters així com un equipament públic i un local comercial a la planta baixa. Té cinc plantes en forma de matriu i una coberta plana que facilitarà la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
El gran espai comunitari de l'interior de l'edifici Pisa de Cornellà. Foto: Adrià Costa
“En realitzar el plec de clàusules es reclamava contestar una sèrie de qüestions”, explica Josep Borrell, coordinador tècnic de l'IMPSOL. Es buscava un projecte d'alta qualitat arquitectònica i que suposés una aportació a la societat, més enllà de satisfer les necessitats dels futurs inquilins. També es reclamava innovació tipològica amb espais més versàtils i polifuncionals. “Uns habitatges per adaptar-se a la diversitat de famílies existents i a les noves maneres d'utilitzar-los”, destaca Borrell.
Les propostes per al futur edifici Pisa també havien d'incorporar el vector de la sostenibilitat, tant a nivell d'eficiència i estalvi energètic, aprofitament de la llum, com de l'ús dels materials. “El projecte ha de ser eficient per si mateix però, en tractar-se d'una promoció pública, també ha de tenir un component pedagògic”, afegeix Amadeu Iglesias, gerent de l'IMPSOL.
Un habitatge versàtil i amb perspectiva de gènere
Tradicionalment les estances dels habitatges tenen superfícies diferents segons si es tracta de les habitacions o els espais més comuns com el menjador o la cuina. En aquest cas, l'estudi Peris-Toral, equip redactor i responsables de la direcció d'obra de l'edifici Pisa, ha apostat per un habitatge tipus de 75 metres quadrats amb cinc estances –a banda del lavabo- pràcticament equivalents de 12-13 metres quadrats.
“Si totes les estances tenen 6-8 metres quadrats és molt difícil fer res que no sigui dormir-hi. Passar a 12-13 metres quadrats permet combinar-ho amb el teletreball i, fins i tot, convertir part de pis en un espai-oficina per rebre puntualment un client”, explica Josep Borrell.
Les obres de l'edifici Pisa estan a la recta final. Foto: Adrià Costa
Una de les qüestions que més criden l'atenció és que s'eliminen els passadissos: tot l'espai és útil. I es busca la màxima permeabilitat i interconnexió entre estances. També tenen dues terrasses: una de totalment privada que dona al carrer i una de transició amb l'espai comunitari del pati interior.
La cuina està al centre del domicili en un espai molt diàfan. Vol ser pràctic però també té una concepció d'igualtat: visibilitzar el treball domèstic. De fet, tots aquests espais estan dissenyats per tal que hi puguin ser dues persones a l'hora i evitar un repartiment de tasques desequilibrat.
De fet, el projecte incorpora clarament la perspectiva de gènere, segons explica a NacióDigital l'arquitecta Marta Peris. No només a l'interior de l'habitatge sinó també als espais comuns: les quatre finques de l'edifici comparteixen un pati que pretén ser, a banda d'un punt de trobada, un espai que doni sensació de seguretat gràcies a ser il·luminat, “vigilat” pel conjunt del veïnat i molt freqüentat ja que és l'accés a les escales i ascensors.
Un edifici amb molta fusta
Quan s'entra a l'edifici Pisa –actualment en la recta final de la seva construcció- crida molt l'atenció el color marró clar de la fusta, omnipresent a tot arreu. “És buscava una aposta per materials sans i saludables que concordessin amb aquestes noves maneres de viure que pretenem satisfer”, explica el coordinador tècnic de l'IMPSOL. “Calen canvis. No es poden fer les coses tal i com s'han fet fins ara”, afegeix.
L'edifici té cinc plantes i només s'ha utilitzat el ciment al nivell zero, per tal de reduir la proliferació d'insectes. “La fusta és un bon regulador de la humitat. És un material molt saludable, també a nivell d'olor”, destaca l'arquitecte José Manuel Toral. A les parts més exteriors, això sí, s'ha evitat deixar la fusta vista per evitar un manteniment molt costós i s'ha aïllat amb una capa d'uns 10 centímetres per reduir les pèrdues de calor.
La fusta és el material predominant a l'edifici Pisa. Foto: Adrià Costa
De fet, l'ús de sistemes passius d'eficiència energètica ha estat una de les estratègies en l'àmbit de la sostenibilitat del projecte de l'estudi Peris-Toral. Una gestió correcta de la llum natural, l'aïllament i la ventilació creuada se sumen a l'aposta per l'aerotèrmia per calefacció i aigua calenta sanitària i la fotovoltaica per cobrir, com a mínim, l'electricitat dels espais comuns.
Més enllà del confort i la reducció d'emissions de CO2 que suposa substituir formigó per fusta, apostar per aquest material ha suposat reduir terminis de construcció. Una estructura convencional hauria suposat uns 7-8 mesos, mentre que en el cas de l'edifici Pisa s'ha fet amb tres. De fet, un dels moments més espectaculars va ser la col·locació de les escales –formades per una sola peça- amb una grua de grans dimensions.
Anticipar-se a la pandèmia
Bona part dels plantejaments innovadors que aporta l'edifici Pisa solucionen alguns dels reptes que la pandèmia ha posat sobre la taula. Més llum, més balcons, aprofitament màxim de l'espai útil i espais comunitaris de qualitat. I, sobretot, adaptar-se a un escenari on el pis ha de servir, no només per dormir i menjar, sinó per treballar i per passar-hi part del temps lliure i d'oci.
“És l'habitatge postpandèmia, però pensat abans del coronavirus”, resumeix Josep Borrell. “Tenim una important tradició en innovació però aquesta promoció és un salt endavant”, afegeix Amadeu Iglesias que recorda que no sempre és fàcil “estirar la capacitat innovadora de les empreses”.
La pandèmia també ha afectat els terminis de construcció. Tanmateix, ara ja s'està a la recta final i s'espera que, com a màxim el gener del 2021 s'acabin. Dos mesos després entraran a viure-hi els primers veïns, una vegada s'acabi el procés d'adjudicació que actualment està en marxa.