Catalunya té 776.176 places turístiques, segons el Registre de turisme de Catalunya del Departament d'Empresa consultat per l'ACN durant el mes de juny. La xifra equival pràcticament a un de cada deu habitants del país, que té una població de poc més de 8 milions de persones, però en 90 localitats hi ha més places destinades al turisme que població resident i, en algunes, el nombre de llits multiplica per sis el de censats.
Barcelona té registrades 91.901 places turístiques, el municipi amb més oferta del país, i nou de cada deu d'aquestes són a hotels. Un 8,8% del total, és a dir, 8.052, són llits situats a habitatges d'ús turístic, segons consta al llistat. La capital catalana compta un total d'11.227 establiments per a visitants, així que cadascun d'ells té espai per a vuit persones de mitjana.
En nombres absoluts, Salou és la segona localitat amb més places disponibles, amb 42.222 distribuïts en 7.290 establiments. Aquesta ciutat del Tarragonès té més oferta per a visitants que persones censades i, de fet, els llits per a visitants representen el 5% de tots els que hi ha disponibles a Catalunya. Diversos municipis de la Costa Daurada se situen entre la vintena que encapçalen el rànquing, com ara Cambrils amb 18.538 places, Mont-roig del Camp, Tarragona i Vila-seca.
El director del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Aaron Gutiérrez, explica a l'ACN que el turisme provoca que la regió es comporti de "forma pendular", ja que durant l'hivern hi ha unes pautes marcades per la població resident, però a l'estiu es "reconfigura completament els assentaments urbans d'aquesta àrea". "Podem veure els seus efectes tant en els consums energètics, d'aigua, mobilitat, demanda d'habitatge, l'efecte és molt notable", detall. A més, assenyala que en l'àmbit de la mobilitat del turisme "suposa un gran repte".
L'increment de persones tensiona "molt" les infraestructures d'aquest territori i suposa que s'hagin d'adaptar serveis als municipis, com les zones blaves d'aparcament. Tot i això, Gutiérrez destaca que l'augment de l'oferta de transport públic durant l'estiu té un aspecte "molt positiu". "L'alta demanda de l'estiu fa que aquestes concessions privades del transport públic siguin viables durant tot l'any. Per tant, ajuda a sostenir aquests serveis públics", manifesta l'expert.
Cinc dels deu municipis amb més places són a Girona
A banda de Barcelona i la Costa Daurada, l'altre focus d'allotjaments turístics és la Costa Brava. La meitat dels deu municipis catalans amb més places són del litoral gironí: Lloret de Mar amb 35.364 places, segui de Platja d'Aro, Torroella de Montgrí, Blanes i Tossa de Mar. De fet, per comarques, el Baix Empordà se situa només darrere del Barcelonès en aquest registre, apropant-se a les 100.000.
Si bé al Pirineu en nombres absoluts no es registren tants allotjaments per a turistes com a la costa, en proporció a la població que hi viu sí que se situen a dalt de tot del rànquing català. El Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça són les dues úniques comarques de Catalunya amb més places turístiques que població. Municipis com la Vall de Boí o Espot tenen pràcticament el doble de llits per a visitants que residents.
Més llocs per a turistes que habitants
Hi ha 90 municipis catalans que tenen més oferta turística que població. Alguns d'aquests llocs són pirinencs, com ara Espot, on els espais disponibles multipliquen per sis la gent que hi viu, o bé Vilamòs i Prullans, municipis on es quintuplica. D'altres són costaners, com Pals, Santa Susanna o el Port de la Selva, on n'hi ha aproximadament el triple.
Al Berguedà, no només és Castellar del Riu la localitat que se surt de la mitjana, sinó que a Saldes i a Borredà pràcticament els espais per a turistes multipliquen per quatre els habitants. A les comarques de Ponent també n'hi ha, com és el cas d'Àger i d'Alòs de Balaguer, així com al Camp de Tarragona on, a banda de Salou, destaquen Creixell i Prades, amb ràtios d'1,5 llits per habitant.
