Per a diverses generacions de barcelonins, tenir habitació reservada a l''hotel' Entença era sinònim d'estar pres a la presó Model de Barcelona, situada, efectivament, al carrer d'Entença. I és que aquesta presó, que ara s'ha començat a enderrocar, és una part indestriable de la capital catalana que amaga alguns dels seus episodis més foscos i també alguns dels més tràgics.

Dissenyada a partir del model de panòptic, és a dir, amb diversos braços -galeries- a partir d'un mòdul central, i amb la voluntat expressa de racionalitzar la vigilància i permetre un major control sobre els interns, la presó Model, oficialment Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, va rebre aquest motiu perquè havia de ser, precisament, el model a seguir en aquest tipus d'institucions disciplinàries, de la mateixa manera que la Cárcel Celular de Madrid. Dissenyada a finals del segle XIX, la presó ocupava dues mançanes completes d'un extrem de l'Eixample, entre els carrers Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença, on dóna la façana principal. La inauguració oficial va tenir lloc el 9 de juny del 1904 i des d'aleshores ençà es va convertir en un espai a evitar per als barcelonins en general i per als fora de la llei en particular.

  Convertida en 'punt de trobada' obligatori de la delinqüència comuna, la presó va servir també per 'acollir' els presos polítics, especialment durant la Guerra Civil i significativament en els anys més durs de la dictadura feixista, quan la població penitenciaria va arribar a quadruplicar les previsions inicials, esdevenint la presó un dels símbols de la repressió. Anteriorment però, havia rebut hostes il·lustres de la categoria de Francesc Ferrer i Guàrdia, condemnat a mort pels fets de la Setmana Tràgica. Així mateix, nombrosos membres de la clandestinitat antifranquista van passar per les seves cel·les, com Joan Raventós, Gregorio López Raimundo, Jordi Pujol, Antoni Gutiérrez Díaz 'Guti' i Jordi Solé Tura. Allà mateix va ser executat Salvador Puig Antich el 2 de març del 1974, l'últim ajusticiat al garrot vil de l'Estat espanyol. Ja en l'incipient democràcia, qui es va veure entre les reixes de la Model va ser el dramaturg Albert Boadella, per injúries a l'exèrcit.

Escenari de fugues massives

En paral·lel, la Model era l'epicentre de la delinqüència comuna, els membres de la qual van protagonitzar sonats intents de fuga, alguns dels quals reeixits, com una fuga massiva a través del clavegueram l'any 1978, i una altra uns anys després, el 1984, liderada pel cèlebre delinqüent Juan José Moreno Cuenca, més conegut com 'el Vaquilla'. Lluny de ser una instal·lació 'model' i delmada per una població en bona part drogodependent, la presó del carrer Entença ha estat notícia fins a moments molt recents, normalment per fugues, sovint rocambolesques, com la que es va produir el maig del 2013, quan un home es va escapar intercanviant-se amb un familiar, o bé per les seves males condicions d'higiene, com quan ara just fa un any es va detectar una invasió de xinxes i paneroles.

Amb l'enderroc iniciat aquesta setmana amb l'acte simbòlic de tirar a terra el mòdul del centre obert, situat al xamfrà dels carrers Entença i Provença, es comença a tancar una història centenària per donar pas a un parc públic i l'aprofitament d'algunes instal·lacions per a fer equipaments. Ara bé, el tancament definitiu de la presó no serà fins al 2017, que és la data prevista perquè estigui enllestit el nou centre que s'ha de construir a la Zona Franca. És a dir, que l''hotel' Entença encara tindrà hostes durant una bona temporada.