1. On es pot consultar el preu de referència?
El Govern ha posat en marxa un web en la qual els llogaters o els propietaris poden consultar quin és el preu que hauria de tenir l'immoble indicant-ne les característiques. A més de l'adreça, l'altra dada bàsica és una que es pot obtenir fàcilment a través del cadastre, la superfície de l'habitatge sense els elements comuns, i cal indicar l'estat de manteniment de l'edifici. Optativament també es pot aportar la planta, l'any de construcció de l'edifici, el certificat energètic i si el pis té ascensor, aparcament o està moblat. Totes són dades que poden fer variar l'import del lloguer.
2. Quina dada s'obté del formulari?
Un cop s'ha completat el formulari, s'obté l'índex de referència del preu de lloguer de l'habitatge a partir de les característiques que ha definit l'usuari. La dada s'ofereix en euros per metre quadrat, i és la mitjana aritmètica dels preus dels immobles similars que estan a la zona del pis consultat. Encara apareixen dues dades més, també en euros per metre quadrat: l'àrea inferior i l'àrea superior, que són una orientació del rang de preus per sota i per sobre que es pot donar segons les circumstàncies específiques de l'habitatge.
Web on consultar l'índex de referència dels preus del lloguer. Font: Generalitat
3. Com permetrà intervenir en el mercat?
Ara per ara, de cap manera. L'índex té un caràcter purament informatiu, i la Generalitat encara tardarà uns mesos a aprovar un decret amb els primers incentius perquè els propietaris no apliquin increments desorbitats. Si lloguen per sota del preu mitjà que estableix l'índex per a cada pis, tindran prioritat a l'hora de rebre ajudes de rehabilitació, i desgravacions fiscals en el tram català d'impostos com l'IRPF o el de societats. Amb la consulta de l'índex de referència d'un pis es genera un document amb la dada (en format pdf), i el Govern preveu que sigui d'obligatòria inclusió quan un propietari registri un nou contracte a l'Incasòl. Els ajuntaments, per la seva banda, podran subvencionar l'IBI als propietaris que posin un pis en lloguer ajustant-se a l'índex.
4. Quina és la fiabilitat de l'índex?
El Govern deixarà ara uns mesos perquè "s'experimenti" amb l'índex per certificar que funciona bé, però no dubta de la seva fiabilitat. Pren de referència els 200.000 contractes registrats a l'Incasòl, dels quals 64.000 són de Barcelona ciutat. Són just el doble dels que es tenen en compte en l'índex dels lloguers de París, on es basen en enquestes i no en contractes. Però a la capital francesa estableixen un preu de referència per zones, cosa que no es preveu fer a Catalunya, i de l'índex català també se n'escapen els contractes il·legals: el 10-20% a Barcelona, però fins al 50% fora de la ciutat. Tampoc incorpora els preus dels pisos turístics.
5. Barcelona és un cas a banda?
La capital catalana és la ciutat de l'Estat en la qual la pujada del lloguer està tenint un major impacte, i l'Ajuntament ve demanant que es tingui en compte la seva singularitat. Un dels darrers fenòmens, que rarament es produeixen fora de la ciutat, és que inversors compren edificis sencers per obtenir-ne rendiment i els veïns acaben expulsats. El Govern, però, defensa que el perfil majoritari de propietari és un particular que va comprar-se un pis per obtenir uns ingressos extra. Barcelona i l'Hospitalet han reclamat una nova llei d'arrendaments urbans que permeti intervenir efectivament en el mercat.
| Els municipis inclosos en l'índex |
|---|
| D'entrada, l'índex de referència dels preus del lloguer s'aplica a 27 municipis: Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Vilanova i la Geltrú, Girona, Figueres, Olot, Blanes, Tarragona, Reus, Tortosa i Lleida. |
