L'informe PISA: sis claus sobre la prova que avalua l'educació

Aquest dimarts, l’OCDE presenta els resultats de la prestigiosa avaluació | Enguany, hi han participat 72 països i més de mig miler d’estudiants de 15 anys

Publicat el 05 de desembre de 2016 a les 19:16
Demà, l’Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic (OCDE) presenta els resultats del famós informe PISA, segurament una de les avaluacions dels sistemes educatius més coneguda arreu del món. En l’estudi que s’ha dut a terme durant tot el 2015, hi han participat 72 països i més de mig miler d’estudiants de 15 anys. Aquest any, la novetat és que les proves s’han realitzat per ordinador i, per primera vegada, incorporen proves de coneixement sobre petita economia i habilitats socials.
 
1. Què és i per a què serveix. L’informe PISA, tot i que depèn de l’OCDE, va ser desenvolupat el 2000 per un conjunt d’experts pedagogs d’arreu del món. El programa permet avaluar els sistemes educatius dels països que hi participin. La prova es realitza cada tres anys i s’examina els alumnes de Ciències, Matemàtiques i Lectura. Aquest any, com a novetat, la prova inclou també inclou exercicis sobre resolució de problemes en equip i coneixement sobre petita economia.
 
2. Un sistema útil per a una setantena de països. Els països poden participar de forma voluntària. Aquesta edició en són 72; l’any anterior, el 2013, en van ser 65. A més, també s’hi poden presentar de forma individual les distintes regions del país, de forma que Catalunya, per exemple, és avaluada de forma independent de l’Estat, igual que una dotzena de comunitats autònomes més.
 
3. Una avaluació anònima a més de mig milió d’alumnes. Aquest any hi participen més de mig milió d’estudiants de tot el món. S’hi presenten joves de 15 anys, independentment del curs en què estiguin. A més, les proves es realitzen en l’idioma de l’estudiant i, aquest any, s’han fet per primer cop per ordinador. No es demana els estudiants que reprodueixin coneixements de memòria, com ara dates o noms, sinó que se’ls demana que interpretin textos, resolguin problemes o expliquin fenòmens científics. Cada alumne tindrà una puntuació, que se sumarà a la mitjana nacional.

[Youtube]https://www.youtube.com/watch?v=i4RGqzaNEtg[/Youtube]
4. Més enllà del rànquing de països. Tot i que l’informe PISA classifica els països en una llista de rendiment, l’OCDE insisteix que els resultats no serveixen per ordenar països pitjors o millors, sinó per saber quins sistemes són més eficaços en determinats àmbits. Des de fa deu edicions ja, els resultats de l’Estat espanyol no han variat gaire i els països que lideren la llista són Finlàndia, Corea del Sud i Singapur, cadascun d’ells amb un sistema educatiu completament diferent. La idea de l’informe, més enllà de la classificació, és ser una comparativa entre països que permeti saber quins són els punts forts i dèbils d’un model.
 
5. Les característiques socioeconòmiques també compten. A més, la mostra també dóna informació sobre el nivell socioeconòmic dels estudiants. Es tenen en compte aspectes de la vida familiar, l’actitud i el context personal de l’alumne. També els directors dels centres han d’enviar un test sobre les característiques del seu col·legi. D’aquesta manera, analitzant també les característiques socioeconòmiques, l’informe PISA permet esbrinar si el model educatiu ajuda a preparar els alumnes per als estudis superiors o pel món professional.
 
6. Catalunya, per darrere de la mitjana espanyola en ciències. En el darrer informe PISA del 2013, Catalunya es trobava per sota de la mitjana espanyola en rendiment acadèmic a les ciències, però lleugerament per sobre en comprensió lectora i matemàtiques. Així, els estudiants catalans obtenien una puntuació de 492 en ciències, mentre que la mitjana espanyola era de 496 punts. La mitjana de l’OCDE era de 501 punts. Per contra, els estudiants de Navarra, Madrid i Castella i Lleó eren els que treien més bons resultats.