15
de juliol
de
2019, 20:30
Actualitzat:
22:27h
Antonio Muñoz Juncosa és interventor general de l’Ajuntament de Barcelona, la figura que assumeix la responsabilitat més gran en relació al control i fiscalització econòmica i financera del consistori. Aquesta, però, no és la seva única activitat professional. Muñoz és administrador solidari de Mataró Barcelona Nuevas Inversiones SL, una societat dedicada al negoci immobiliari.
Tot i disposar d’una empresa del sector, Muñoz Juncosa té propietats immobiliàries al seu nom, com a persona física, a Barcelona, l’Hospitalet i Mataró. A la capital catalana, és titular d’almenys deu pisos ubicats al número 48 del carrer Pescadors, a la Barceloneta, on manté un conflicte obert amb un dels veïns del primer pis, José González, conegut al barri com a Pepito. A més, l'Ajuntament ha obert dos expedients contra l'interventor i els llogaters de dos pisos de la finca, després de detectar-hi activitat turística il·legal, tal com ha avançat NacióDigital.
González està pendent d’un procés judicial per saber si podrà continuar vivint o no a l’immoble després d’haver-hi passat gairebé tota la vida. La seva mare gaudia d’un contracte de renda antiga amb l’anterior propietari de l’edifici. El 2015, quan ja era morta, González es va queixar a l’Ajuntament d’una bastida col·locada per la propietat a la façana. El veí assegura que desconeixia que l’immoble havia passat a mans de Muñoz i alhora aquest el va portar als tribunals per subrogació irregular del contracte de lloguer, després de la queixa de González. En declaracions a aquest diari, l'interventor assegura que desconeixia que la mare de González havia deixat de ser la llogatera del pis. "No m'havia assabentat que feia 15 anys que vivia amb un contracte al qual no hi tenia dret", assegura.
Tant el jutjat de primera instància com l’Audiència Provincial de Barcelona van donar la raó al propietari. La primera sentència considera que González va "faltar a la veritat" perquè en el moment de la mort de la seva mare ni estava jubilat ni tenia més de 65 anys i estableix que el veí va intentar "ocultar" la mort de la dona. González, però, va elevar al cas al Suprem el febrer passat i ara l’alt tribunal ha de comunicar si accepta el recurs.
El cas, en mans del Suprem
González confia que el Suprem mantingui el canvi de criteri recollit en una sentència del juliol del 2018, en què va donar la raó a un llogater que no havia comunicat formalment la mort dels progenitors i havia exercit la subrogació d’un contracte de renda antiga. En la seva sentència, el Suprem qualifica la normativa anterior, que exigia la notificació per escrit, de "rígida" i reconeix la possibilitat que el propietari en tingui prou amb el “coneixement efectiu” de la mort del llogater i la voluntat de subrogació per part dels descendents per allargar el contracte.
La sentència conforma un “matís de la doctrina jurisprudencial” i ara González espera que pugui servir de precedent per al seu cas. El veí de la Barceloneta espera que l’alt tribunal comuniqui aviat si accepta o no el seu recurs. Si ho fa, el Suprem haurà d’avaluar els arguments de Muñoz i de González. “A mi no em faran fora d’aquí”, assegura González en declaracions a NacióDigital. El veí assegura que està disposat a resistir en cas que la justícia acabi donant-li la raó a Juncosa i assenyala les responsabilitats públiques de l’interventor general. “M’està fent això una persona que treballa a l’Ajuntament i ningú diu res”, afirma.
El veí explica que cobra una pensió de 600 euros, suficient per pagar el lloguer de 140 euros mensuals que cada mes paga a Finques Llor, empresa administradora de la finca. Muñoz Juncosa assegura que li ha ofert un arrendament de 300 euros però el veí ho nega. L'interventor, a més, explica que sí que ha estat possible arribar a un acord per aquesta quantitat amb una veïna del bloc que es trobava en les mateixes condicions. "Amb el meu patrimoni i els meus diners he arribat a acords que no són capaços d'aconseguir ni l’Ajuntament ni la Generalitat", etziba.
González, a més, denuncia que la propietat no ha assumit les seves responsabilitats a l’hora d’arreglar elements deteriorats del seu pis. "Si s'ha de fer alguna reparació, ell no deixa entrar mai ningú a casa seva", respon l'interventor.
La versió expressada per Muñoz coincideix amb la que una font de Finques Llor ha fet a NacióDigital. Per via telefònica, una representant de l'empresa que ha preferit no revelar la seva identitat assegura que està autoritzada a parlar en nom de l'interventor.
Esquivar la 24/2015
Més enllà dels seus interessos directes en el mercat immobiliari, Muñoz Juncosa també en té d’indirectes. L’interventor general de l’Ajuntament està vinculat a una de les grans nissagues immobiliàries de Barcelona, ja que comparteix les funcions executives de Mataró Barcelona Nuevas Inversiones SL amb la interventora adjunta de l’Ajuntament i parella seva, Teresa Llor Serra. "Tenim en propietat un local comercial i la societat és poca cosa. No soc Amancio Ortega", afirma sobre aquesta qüestió.
Tots dos van ser investigats per un jutjat del Vendrell el 2015 per un presumpte delicte contractació irregular de personal a l'Ajuntament de Torredembarra. Finalment, l'Audiència de Tarragona va arxivar la investigació el 2018.
Llor també és, alhora, consellera d’una altra societat immobiliària, Proinver 33 SL, i posseeix un bloc de pisos al carrer Copèrnic. El seu pare, Domingo Llor Duran, exerceix les funcions de president de la societat immobiliària. El seu germà, Jordi Llor Serra també n’és conseller, a més de ser administrador de Finques Llor, empresa que es fa càrrec del cobrament del lloguer dels inquilins al bloc del carrer Pescadors número 48.
Proinver 33 SL té com a mínim quatre pisos en propietat a Barcelona, ubicats en una finca del carrer Portal Nou número 17, al districte de Ciutat Vella. Els representants de l’empresa però, acumulen moltes més propietats a títol personal. El fet de tenir-los inscrits al seu nom, però, els permet ser considerats petits propietaris. La Llei catalana 24/2015 contra l’emergència habitacional, només considera grans tenidors d’habitatge les entitats financeres i les persones jurídiques que siguin titulars de més de 1.250 metres quadrats. Un fet que no és menor, ja que a diferència dels petits propietaris, els grans tenidors sí que han d’assumir responsabilitats en el moment d’afrontar un conflicte habitacional. Per exemple, l’obligació de cedir pisos buits a l’administració o d’oferir lloguers socials abans de desnonar.
Tot i disposar d’una empresa del sector, Muñoz Juncosa té propietats immobiliàries al seu nom, com a persona física, a Barcelona, l’Hospitalet i Mataró. A la capital catalana, és titular d’almenys deu pisos ubicats al número 48 del carrer Pescadors, a la Barceloneta, on manté un conflicte obert amb un dels veïns del primer pis, José González, conegut al barri com a Pepito. A més, l'Ajuntament ha obert dos expedients contra l'interventor i els llogaters de dos pisos de la finca, després de detectar-hi activitat turística il·legal, tal com ha avançat NacióDigital.
González està pendent d’un procés judicial per saber si podrà continuar vivint o no a l’immoble després d’haver-hi passat gairebé tota la vida. La seva mare gaudia d’un contracte de renda antiga amb l’anterior propietari de l’edifici. El 2015, quan ja era morta, González es va queixar a l’Ajuntament d’una bastida col·locada per la propietat a la façana. El veí assegura que desconeixia que l’immoble havia passat a mans de Muñoz i alhora aquest el va portar als tribunals per subrogació irregular del contracte de lloguer, després de la queixa de González. En declaracions a aquest diari, l'interventor assegura que desconeixia que la mare de González havia deixat de ser la llogatera del pis. "No m'havia assabentat que feia 15 anys que vivia amb un contracte al qual no hi tenia dret", assegura.
Tant el jutjat de primera instància com l’Audiència Provincial de Barcelona van donar la raó al propietari. La primera sentència considera que González va "faltar a la veritat" perquè en el moment de la mort de la seva mare ni estava jubilat ni tenia més de 65 anys i estableix que el veí va intentar "ocultar" la mort de la dona. González, però, va elevar al cas al Suprem el febrer passat i ara l’alt tribunal ha de comunicar si accepta el recurs.
El cas, en mans del Suprem
González confia que el Suprem mantingui el canvi de criteri recollit en una sentència del juliol del 2018, en què va donar la raó a un llogater que no havia comunicat formalment la mort dels progenitors i havia exercit la subrogació d’un contracte de renda antiga. En la seva sentència, el Suprem qualifica la normativa anterior, que exigia la notificació per escrit, de "rígida" i reconeix la possibilitat que el propietari en tingui prou amb el “coneixement efectiu” de la mort del llogater i la voluntat de subrogació per part dels descendents per allargar el contracte.
La sentència conforma un “matís de la doctrina jurisprudencial” i ara González espera que pugui servir de precedent per al seu cas. El veí de la Barceloneta espera que l’alt tribunal comuniqui aviat si accepta o no el seu recurs. Si ho fa, el Suprem haurà d’avaluar els arguments de Muñoz i de González. “A mi no em faran fora d’aquí”, assegura González en declaracions a NacióDigital. El veí assegura que està disposat a resistir en cas que la justícia acabi donant-li la raó a Juncosa i assenyala les responsabilitats públiques de l’interventor general. “M’està fent això una persona que treballa a l’Ajuntament i ningú diu res”, afirma.
El veí explica que cobra una pensió de 600 euros, suficient per pagar el lloguer de 140 euros mensuals que cada mes paga a Finques Llor, empresa administradora de la finca. Muñoz Juncosa assegura que li ha ofert un arrendament de 300 euros però el veí ho nega. L'interventor, a més, explica que sí que ha estat possible arribar a un acord per aquesta quantitat amb una veïna del bloc que es trobava en les mateixes condicions. "Amb el meu patrimoni i els meus diners he arribat a acords que no són capaços d'aconseguir ni l’Ajuntament ni la Generalitat", etziba.
González, a més, denuncia que la propietat no ha assumit les seves responsabilitats a l’hora d’arreglar elements deteriorats del seu pis. "Si s'ha de fer alguna reparació, ell no deixa entrar mai ningú a casa seva", respon l'interventor.
La versió expressada per Muñoz coincideix amb la que una font de Finques Llor ha fet a NacióDigital. Per via telefònica, una representant de l'empresa que ha preferit no revelar la seva identitat assegura que està autoritzada a parlar en nom de l'interventor.
Esquivar la 24/2015
Més enllà dels seus interessos directes en el mercat immobiliari, Muñoz Juncosa també en té d’indirectes. L’interventor general de l’Ajuntament està vinculat a una de les grans nissagues immobiliàries de Barcelona, ja que comparteix les funcions executives de Mataró Barcelona Nuevas Inversiones SL amb la interventora adjunta de l’Ajuntament i parella seva, Teresa Llor Serra. "Tenim en propietat un local comercial i la societat és poca cosa. No soc Amancio Ortega", afirma sobre aquesta qüestió.
Tots dos van ser investigats per un jutjat del Vendrell el 2015 per un presumpte delicte contractació irregular de personal a l'Ajuntament de Torredembarra. Finalment, l'Audiència de Tarragona va arxivar la investigació el 2018.
Llor també és, alhora, consellera d’una altra societat immobiliària, Proinver 33 SL, i posseeix un bloc de pisos al carrer Copèrnic. El seu pare, Domingo Llor Duran, exerceix les funcions de president de la societat immobiliària. El seu germà, Jordi Llor Serra també n’és conseller, a més de ser administrador de Finques Llor, empresa que es fa càrrec del cobrament del lloguer dels inquilins al bloc del carrer Pescadors número 48.
Proinver 33 SL té com a mínim quatre pisos en propietat a Barcelona, ubicats en una finca del carrer Portal Nou número 17, al districte de Ciutat Vella. Els representants de l’empresa però, acumulen moltes més propietats a títol personal. El fet de tenir-los inscrits al seu nom, però, els permet ser considerats petits propietaris. La Llei catalana 24/2015 contra l’emergència habitacional, només considera grans tenidors d’habitatge les entitats financeres i les persones jurídiques que siguin titulars de més de 1.250 metres quadrats. Un fet que no és menor, ja que a diferència dels petits propietaris, els grans tenidors sí que han d’assumir responsabilitats en el moment d’afrontar un conflicte habitacional. Per exemple, l’obligació de cedir pisos buits a l’administració o d’oferir lloguers socials abans de desnonar.