Des de l'elecció del papa Lleó XIV, el 8 de maig de 2025, s'ha restablert una tradició amb més de 500 anys d'antiguitat. El papa Lleó XIV ha fet reviure al Vaticà una antiga tradició que feia més de mig mil·lenni que no es practicava, després que el seu predecessor, el papa Francesc, l’hagués anul·lada.
León XIV ha volgut retornar a aquest costum mil·lenari com a símbol de renovació i continuïtat de la història de l’Església. Es tracta d’un gest carregat de significat, que busca enfortir l’esperit comunitari i recuperar valors tradicionals.
A més, aquesta tradició va ser interrompuda per Francesc, especialment arran de les reformes i ajustos durant el seu pontificat. La reintroducció per part de León XIV s’ha interpretat com un desig de tornar a un estil més clàssic i solemne, alhora que reafirma l’arrelament del Vaticà en la seva pròpia història de rituals i litúrgies.
Es tracta de la reactivació del pagament històric que s'atorga al personal durant el període de seu vacant, una modalitat interrompuda per Francesc. Aquesta bonificació ha tornat sense fer gaire soroll: ha estat part de la nòmina d'uns 5000 empleats, els quals han rebut 500 euros cada un.
Concretament, la tradició consisteix en un pagament que reconeix l'esforç del personal dels museus, la biblioteca, la farmàcia i els mitjans del Vaticà, durant la transició papal. Aquest gest ha mobilitzat vora uns 2,5 milions d'euros.
Per què es va suspendre?
La decisió del difunt Francesc d'eliminar la bonificació l'any 2013 va ser pressa per seguir un pla d'austeritat i transparència financera, amb els diners redirigís a obres de caritat en comptes d'entregar-los als empleats, en aquell moment es va assumir que no era apropiat assumir aquesta despesa donat el clima de crisi economia encara vigent en alguns sectors.
Des de diferents perspectives, la decisió presa per Lleó XIV ha generat reaccions diverses: alguns es feliciten pel retorn a les arrels i el respecte per la llarga tradició de l’Església, mentre que d’altres ho veuen com un pas endarrere en l’estil de Francesc, més centrat en l’obertura i la simplicitat.
