L'ONU alerta que «el món està perdent el nord» en el 75è aniversari de la Declaració Universal dels DDHH

Les conselleres Ubasart i Verge defensen que Catalunya "vol ser refugi" dels perseguits i clamen per "exigir" als estats que compleixin amb les seves obligacions humanitàries

Ubasart i Verge en l'acte de commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels DDHH
Ubasart i Verge en l'acte de commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels DDHH | Feminismes
10 de desembre del 2023
Actualitzat el 07 de març del 2024 a les 14:56h

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha avisat de l'amenaça cada cop més gran que la desigualtat, l'autoritarisme i el conflicte armat representen per als drets i llibertats de la població mundial en un ombrívol discurs amb motiu de la commemoració, aquest diumenge, del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DDHH).

"El món està perdent el nord", ha manifestat Guterres. "Els conflictes s'estenen amb virulència. La pobresa i la fam estan augmentant. Les desigualtats són cada vegada més profundes, el canvi climàtic s'ha convertit en una crisi humanitària, l'autoritarisme va a més, l'espai civil s'està reduint, els mitjans estan assetjats, la igualtat de gènere és un somni distant i els drets reproductius de la dona estan retrocedint", ha lamentat.

Totes aquestes crisis atempten contra la Declaració Universal dels DDHH començant pel seu principi: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en la seva dignitat i drets", el començament del qual Guterres ha descrit com "un full de ruta per acabar amb les guerres, sanar les divisions, i promoure una vida de pau i dignitat per a tots". El secretari general de l'ONU ha indicat que "la Declaració Universal dels Drets Humans ens mostra el camí per resoldre tensions, exercir valors comuns i crear la seguretat i l'estabilitat que el món tant anhela".

En aquest sentit, Guterres ha demanat als estats membre de l'ONU que "reforcin el seu compromís amb els valors atemporals" reflectits a la declaració, especialment de cara a la Cimera del Futur que se celebrarà el setembre de 2024 i en la qual líders mundials discutiran noves línies mestres socials, culturals i econòmiques a seguir durant la pròxima dècada. El cap humanitari de les Nacions Unides, Volker Türk, també ha reivindicat la importància del document. "Ara, més que mai, és l'hora dels drets humans", ha assenyalat sobre un text "que no és només un document històric, sinó un testimoniatge viu de la humanitat que compartim, una guia atemporal".

Segons el parer de l'Alt Comissionat de l'ONU per als DDHH, el món pateix nivells de conflicte violent no vists des del final de la Segona Guerra Mundial, amb un empitjorament de les desigualtats, un augment de la discriminació i el discurs d'odi, impunitat, increment de les divisions i la polarització, a banda de l'emergència climàtica. "Això posa de manifest encara més la necessitat de fer balanç, aprendre lliçons i delinear junts una visió de futur basada en els drets humans. La Declaració Universal ofereix una promesa -que tots i totes naixem en igualtat de drets i dignitat- i un pla d'acció. Aquest acte constitueix un moment de gran reflexió per buscar junts solucions comunes i centrades en els drets humans", ha destacat Türk.


 

Catalunya vol ser refugi dels "perseguits"

A Catalunya, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, i la d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, han inaugurat durant aquesta jornada l'exposició Els drets humans al segle XXI al Palau Robert de Barcelona. La mostra se celebra, també, amb motiu de la commemoració dels 75 anys de la Declaració Universal dels DDHH, tal com han informat els dos departaments en sengles missatges a la xarxa social X. "Volem ser refugi de les persones perseguides i exigir als estats el compliment de les seves obligacions pel que respecta als drets humans", ha afirmat Verge.