La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) encara la recta final de la seva 48a edició, que tancarà portes aquest dimarts. Un total de 1.579 persones han participat en la tradicional trobada acadèmica de Prada, 139 més que l'any passat. Han crescut el nombre d'alumnes matriculats –sobretot els joves-, de professors i conferenciants, així com les estades completes, d'una setmana. En canvi, hi ha hagut menys participació de líders polítics que altres anys. Un fet que els organitzadors atribueixen a la "prudència" que s'imposen alguns dirigents polítics davant dels esdeveniments previstos a la tardor, com ara la qüestió de confiança i el full de ruta independentista.

L'acte d'entrega del premi Canigó a l'exconsellera Irene Rigau i a la Universitat Jaume I servirà per posar aquest dimarts el punt final a la 48a edició de l'UCE, que ha girat al voltant de l'eix mediterrani. Durant una setmana, Prada s'ha convertit en el centre del debat acadèmic català, amb xerrades, debats i conferències sobre infraestructures, model territorial, ciències, llengua i el futur del procés sobiranista.

Segons el rector de la Universitat, Jordi Cassassas, al llarg d'aquests dies els experts i conferenciants han constatat que el procés "no està parat ni molt menys" sinó que s'està "coent", i que els dirigents polítics que hi han pres part han transmès "prudència i esperança" respecte al futur del camí cap a la independència.

Menys dirigents polítics

El cert és que el cartell de convidats ha tingut menys pes polític que anys anteriors, malgrat la presència de diversos membres del Govern. La consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu català, Neus Munté, va inaugurar l'UCE defensant la necessitat de mantenir viu aquest espai de debat i expressant el compromís "irrenunciable" del Govern amb el full de ruta secessionista.

Per la seva part, el titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va donar per fet en una xerrada sobre l'eix ferroviari que el corredor mediterrani no avança, precisament, perquè travessa els Països Catalans. El responsable de la cartera de Justícia, Carles Mundó, va exigir als "comun" que "es mullin" i no posin pals a les rodes amb la seva negativa al RUI.

Els organitzadors de la Universitat Catalana d'Estiu han restat importància al fet que hi hagi hagut una menor presència de dirigents polítics. Ho han contextualitzat en el període estival i la conjuntura política actual ja que estem a les portes de la qüestió de confiança al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a les possibles variacions que es puguin donar en el full de ruta independentista, que porten a la "prudència" dels protagonistes polítics, en opinió de Cassassas.

Més alumnes joves i estades completes

L'edició número 48 de l'UCE ha registrat millors xifres de participació que l'any 2015, amb 1.579 assistents, tot i que un pèl per sota de la previsió marcada, situada a l'entorn de les 1.800 persones. El nombre de professors i conferenciants ha crescut notablement: 267 respecte als 216 de l'any anterior. Hi ha hagut 695 alumnes matriculats, una trentena de periodistes acreditats i gairebé 400 assistents a alguna de les jornades.

L'equip organitzador ha ressaltat l'augment dels alumnes menors de 30 anys inscrits, que han passat de representar el 23% del total al 25%, perquè poden iniciar una tendència de participació a l'alça de cara a propers anys. També han destacat el creixement de les estades completes (del 64 al 68%), que reflecteix el grau de "fidelització" dels assistents. Per procedència, el 70% dels participants són del Principat, el 10% tant del País Valencià com de la Catalunya Nord, el 6% de les Illes Balears i la resta, d'Andorra, l'Alguer o la Franja.

La valoració global és satisfactòria, sobretot per la "qualitat" dels actes i els cursos, que han estat d'un "alt nivell", amb especialistes en àmbits diversos i que "no només han girat en torn al procés", en paraules del rector.

Pressupost de 350.000 euros

Amb un pressupost de 350.000 euros, l'UCE ha afrontat una edició amb "dificultats econòmiques severes". Els seus responsables s'han mostrat "preocupats i queixosos" per la situació, i han fet una crida a les administracions a aportar fons per mantenir i consolidar aquest espai acadèmic que "omple un buit".

Alhora, han constatat que algunes formacions polítiques, en referència a Barcelona en Comú, han tallat les subvencions que es destinaven altres anys, "excusant-se" en qüestions administratives. El govern municipal de Barcelona va decidir aquest any deixar d'aportar 5.600 euros en concepte de suport als espectacles de grups de cultura popular barcelonins.