L'últim mohicà de l'Esquerra de l'Eixample guanya la batalla

La lluita de Joan Goméz aconsegueix que un fons d'inversió cedeixi quatre pisos per a habitatge social

Joan Gómez, al balcó de casa seva
Joan Gómez, al balcó de casa seva | Andreu Merino
28 de novembre de 2020, 17:00
Actualitzat: 30 de novembre, 8:35h
Joan Gómez ja no està sol. Aquest veí del número 151 del carrer Entença de Barcelona ha aconseguit aferrar-se a casa seva després que un fons d'inversió comprés el bloc sencer i, a més, la seva lluita ha aconseguit que la propietat cedeixi a l'Ajuntament quatre pisos per a lloguer assequible. La història de Gómez és la de l'últim mohicà de l'Esquerra de l'Eixample.

El veí té un contracte de lloguer indefinit des del 1981 i paga 344 euros al mes. La pensió que ingressa és de 639 euros i per tant passa amb menys de 300 euros. El novembre de 2017 el fons d'inversió francès L'Abeille va comprar tota la finca i va començar a comunicar als veïns que no els renovaria el contacte. L'edifici està al costat de la Model i la reforma urbanística a l'entorn de l'antiga presó és un caramel per als inversors. Des d'aleshores fins ara el preu mitjà del lloguer a la Nova Esquerra de l'Eixample ha pujat dels 943 euros als 1.039. És l'altra cara del barri més "cool" del món.

A la llarga el seu contracte indefinit va fer que Gómez es quedés sol a tot el bloc. Dos mesos després del tancament de la Model, l'agost del 2017 els Mossos d'Esquadra van desallotjar quatre famílies sense ordre judicial i, posteriorment, una empresa contractada per l'administrador de finques va tapiar dos dels pisos que havien quedat buits. L'Abeille va intentar arribar a un acord amb ell però el veí tenia clar que no volia marxar.

Després que el fons d'inversió comprés l'edifici, l'Ajuntament va haver d'intervenir en els plans de la companyia. L'empresa va comunicar al consistori deu obres menors i l'Ajuntament ho va interpretar com una maniobra per esquivar les obligacions legals, ja que els treballs que volien fer requerien una llicència d'obres majors.

Una llicència d'obres majors suposa unes obligacions de la propietat envers els llogaters que viuen a l'edifici. Per exemple, si els treballs de reforma dificulten la vida a l'immoble, la propietat ha de garantir el reallotjament durant les obres i el retorn al domicili un cop acabades. Una obligació que en el cas de comunicacions d’obres menors no existeix i que facilitava la pràctica del mobing, en el cas d'Entença 151 contra l'únic veí que encara viu a la finca.

A més, la propietat va tenir durant més de dos anys quatre pisos buits al bloc. En aquest moment el consistori -tal com recull la Unitat Antiassetjament de Disciplina d'Habitatge de l'Ajuntament el consistori- va constatar la manca de manteniment de la finca i la desocupació dels immobles i va comunicar a L'Abeille una sanció de 106.400 euros.

"La meva resistència ha servit d'alguna cosa"

Per evitar pagar la multa el fons va obrir negociacions amb l'Ajuntament i finalment quatre dels pisos passaran a la borsa d'habitatge de lloguer municipal per sota dels preus de mercat. "Al final totes les denúncies i la meva resistència han servit d'alguna cosa", diu Gómez, en declaracions a NacióDigital, mentre explica que després de dos anys ja han començat a arribar veïns que ja viuen en alguns dels pisos que són llogats a preu de mercat.

"Estic encantat que ara entri a viure gent com jo a l'edifici", diu Gómez, que veu amb preocupació l'efecte gentrificador a l'Esquerra de l'Eixample. Des de l'Ajuntament destaquen que la "perseverança" de Gómez i les seves exigències a l'administració han permès arribar a aquest desenllaç. "Va estar en contacte permanent, avisant quan detectava irregularitats i gràcies a moviments com aquest es va incloure la presència de la policia de barri a les taules de coordinació d’habitatge per quan es detectés possibles casos d’assetjament", diuen.

Les persones que vulguin anar a viure a algun dels quatre pisos de la borsa han de constar al registre de sol·licitants d'habitatge de Protecció Oficial de Barcelona, estar empadronades a la ciutat de Barcelona  i tenir uns ingressos entre 0,93 i 4 vegades l'Indicador de Renda de Suficiència.

Gómez, però, preferiria que els pisos es destinessin a famílies desnonades del barri. Ell ha presentat batalla de la mà del Grup d'Habitatge de Sants i del Sindicat d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample i vol que els seus companys i veïns també guanyin la seva.