Catalunya va deixar de ser el 2023 la comunitat autònoma amb més vulneracions de drets registrats en el marc de protestes, després de set anys de liderar el rànquing. Així, la xarxa Defensar a qui Defensa va detectar 178 casos de vulneracions de drets, amb 870 vulneracions en total. Madrid va liderar la llista, amb 70 casos, seguida de Catalunya, amb 63.

Les altres comunitats es van situar a molta distància, amb 17 casos al País Valencià. El 2022 es van registrar 83 casos, i Catalunya va liderar el rànquing amb 35, seguit de Madrid, amb 19. Els casos més habituals a Catalunya van ser en el marc de la defensa de l’habitatge i l’ocupació, amb 23 casos dels 31 de tot Espanya.

L’independentisme va ser el segon àmbit més habitual a Catalunya, amb 12 casos, dels 14 de tot l’Estat. La solidaritat amb Palestina va suposar set casos de vulneracions de drets, dels 17 d’aquest àmbit a totes les comunitats. Finalment, l’ecologisme va suposar sis casos, dels 42 de tot l’Estat. De fet, aquest últim àmbit és el que fa que Madrid superi a Catalunya, ja que va suposar 25 casos de vulneracions de drets, a banda de 15 més vinculats a la llibertat d’expressió i informació.

Durant el 2023 es van registrar a tot l’Estat 178 casos de vulneracions de drets, amb 870 vulneracions en total. Els més habituals van ser l’àmbit de l’ecologisme, amb 42 casos, l’habitatge i l’ocupació, amb 31, i la llibertat d’expressió i d’informació amb 22. La solidaritat amb Palestina va suposar 17 casos, l’independentisme va suposar-ne 14, el feminisme, 13, el sindicalisme, 6, i l’antifeixisme, 5 casos.

Les vulneracions més habituals van ser les detencions, seguides de la persecució judicial, les identificacions i les lesions. Els mesos amb més vulneracions van ser el maig, amb 21, només superat per novembre i desembre, amb 28 i 26 respectivament, sobretot per les protestes a favor de Palestina i contra Israel.

Entre els casos de Catalunya, l’informe destaca l’enjudiciament d’almenys 34 activistes independentistes per fets ocorreguts durant el procés, sobretot per les protestes de la tardor del 2018 arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O. Durant l’últim trimestre del 2023 s’ha documentat l’incompliment per part dels Mossos d’Esquadra del protocol perquè tots els agents antiavalots s’identifiquin clarament i en 360 graus amb el número operatiu policial.

A Catalunya també s’han documentat casos d’infiltracions policials en col·lectius polítics i socials o 89 sancions contra 46 activistes del Sindicat de Llogateres de Sant Cugat del Vallès. També es destaca la persecució judicial per terrorisme per part de l’Audiència Nacional al periodista Jesús Rodríguez, de La Directa, en el marc del cas Tsunami.