Recordeu quan teníem uns fiscals "brillants", amb "aplom argumental", "didàctics", les paraules dels quals "caldria gravar-les en marbre i penjar-les a la seu de Parlament"? Bé, doncs ha passat una setmana del judici i la cosa no sembla que estigui per tirar coets. 

Però no patiu! És només un contratemps menor, perquè el "dream team" judicial sí que compta amb un Messi de primera: el jutge Marchena. Un magistrat "intel·ligent, ferm, prudent, mordaç, enginyós, domina la sala amb mà de ferro i lidia als concurrents, bé siguin acusats, lletrats, fiscals, públic en general… amb habilitat de malabarista". Us sembla que la columna de Jose Alejandro Vara a Voz Pópuli és un pèl massa laudatòria? Doncs això acaba de començar. Marchena, a més, té una "enorme professionalitat", un "irreprotxable prestigi", un "proverbial domini del Dret", "profund coneixement de la ciència jurídica" i una "poderosa personalitat". Són tantes les seves virtuts que el nostre columnista ja el veu com a President, de la judicatura o del país sencer, del que vulgui! Encara que vista la descripció, la pregunta obligada és perquè no proposar-lo a Nobel de la Pau, o a Papa de Roma. Raons li’n sobrarien.

Però i els fiscals? Bé, millor deixar el tema i matar-ho en què tenim un "tortuós" Fidel Cadena i una "atribolada" –que es diu de la persona que es troba en un estat de pena, tristesa i angoixa- Rosa Seoane, advocada de l’Estat.

Victòria per golejada

Però per què hauria d’estar angoixada l’advocada de l’Estat? Llegint les columnes de Madrid "això sortirà bé" –una afirmació que sempre es fa mirant Estrasburg de reüll-. Al final es tracta d’un passeig militar contra uns adversaris que no mereixen ni el nom. "Pesos mosca" els defineix Ignacio Camacho a l’ABC: "gregaris de perfil anodí [que] resulta impossible no preguntar-se com gent tan mediocre va poder dur a terme un desafiament capaç de sacsejar els fonaments d’un Estat aparentment granític". L’editorialista de El Mundo defineix Jordi Turull com "una barreja de covardia i frívol funambulisme polític" i cita Lincoln per recordar que "no es pot enganyar tot un poble tot el temps". 

Però les capacitats malèfiques d’aquests "funambulistes-pesos-ploma" no es limiten a enganyar els catalans. Aquest és un objectiu massa fàcil, gràcies a TV3 i els digitals subvencionats com aquest i a la naturalesa crèdula i simple d’aquest poble. No. L’editorial d’ahir del mateix El Mundo ja recordava la "intolerable campanya d’odi, difamació i desprestigi internacional" que els "colpistes"  estan fent contra Espanya, posant en dubte que aquesta "sigui una democràcia consolidada". Una campanya que l’article assumeix que es fa "davant la impotència del Govern [espanyol], incapaç (...) de contrarestar a les principals cancelleries europees la fal·laç imatge d’un país sense garanties jurídiques".