El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha lamentat aquest dissabte la mort als 66 anys de l'escriptora, editora i poetessa de la Gauche Divine Ana Maria Moix, germana del també desaparegut Terenci Moix. "La malaltia ha pogut més que la seva voluntat de viure. Ha lluitat molt de temps i ens queda ara la seva veu poètica amable, tranquil·la i forta", ha assenyalat Mascarell. "Es tracta d'una persona que ha jugat un paper molt significatiu des del punt de vista poètic i cultural en aquests darrers anys al nostre país", ha continuat el conseller de Cultura, que ha recordat també l'enorme tasca d'Ana Maria Moix per mantenir viva la memòria del seu germà Terenci.

En aquesta línia, Mascarell ha puntualitzat que Ana Moix "ha fet un gran esforç per mantenir la memòria del Terenci i ara haurem de fer nosaltres un esforç perquè la seva feina i la seva obra també sigui reconeguda", ha puntualitzat Mascarell. "La trobarem a faltar perquè en els últims anys ha format part de la vida cultural nostra i ara ja no hi és", ha insistit el conseller de Cultura, que s'ha mostrat partidari d'impulsar un homenatge a la coneguda com a 'Nena Moix' més endavant i amb més calma amb la implicació de família, amics i món cultural.



"No és qüestió de pensar de manera precipitada, sabíem que estava malalta, la vaig veure fa relativament poc temps i la veritat és que sap greu veure com finalment no ha pogut superar la malaltia", ha manifestat el conseller de Cultura, que ha assenyalat que Ana Maria Moix ja té diversos reconeixements com el Premi Ciutat de Barcelona o la Creu de Sant Jordi.



Vinculada al moviment d'intel·lectuals als 60 i 70



Ana Maria Moix és autora d'una obra literària extensa, de de la novel·la, la poesia, la literatura infantil i l'assaig. També va ser editora i traductora. Va estar vinculada al moviment d'intel·lectuals de Barcelona als anys 60 i 70, una generació d'intel·lectuals com Carlos Barral, Esther Tusquets, Gil de Biedma, Josep Maria Castellet, Pere Gimferrer, els germans Goytisolo, Juan Marsé, Manolo Vázquez Montalbán, Félix de Azúa i Ana María Matute, entre d'altres.



Entre les seves obres destaquen les novel·les 'Julia' i 'Walter ¿por qué te fuiste?', 'Ese chico pelirrojo a quien veo cada día', 'Las virtudes peligrosas' i 'Vals negro'; els poemaris 'Baladas del dulce Jim', 'Call me stone' i 'No time for flowers', i el llibre infantil 'La maravillosa colina de las edades primitivas'.



La capella ardent de l'escriptora s'instal·larà aquest diumenge al Tanatori de les Corts i la cerimònia del funeral se celebrarà dilluns a les dotze del migdia.