Les dades referents al risc de pobresa i exclusió social a Catalunya mostren una realitat dramàtica. Una cinquena part (20,9%) de la població catalana es troba en aquesta situació. Si es tenen en compte els objectius europeus per al 2020, aquest percentatge és encara més elevat i una quarta part dels catalans (26%) estan en risc. Estar en risc de pobresa implica tenir una situació econòmica precària, no tenir treball o no disposar d'uns mínims de benestar. A més a més, un 60% dels enquestats declara tenir algun problema per fer front a les despeses de la llar i arribar a final de mes. 

A continuació es detallen les dades que s'han exposat, obtingudes de l'enquesta de condicions de vida realitzada per l'INE, així com subíndexs tractats per l'IDESCAT.

  Segons el que s'interpreta de l'enquesta del 2015, si es consideren només les respostes positives, el percentatge de persones que no viuen amb preocupacions econòmiques, amb prou feines supera l'11%. Més excepcional (0,6%) és encara aquella franja de persones que asseguren que arriben a final de mes sense cap dificultat.

  Al gràfic superior s'hi pot observar el percentatge de catalans que no poden permetre's béns materials o pagar les factures de la llar puntualment. Una major part de persones tenen problemes per fer front a despeses imprevistes (38%) o per fer vacances almenys una setmana a l'any (37,1%). En menor proporció (11,1%) hi ha aquelles persones que tenen dificultats per pagar les factures de la llar o la comunitat. L'indicador amb menor percentatge d'afectats a Catalunya és el que fa referència a la dieta i reflecteix la capacitat per incloure un àpat de carn o peix almenys dos cops per setmana.
  El 20% de la població resident a Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social. Es considera que un individu pertany a aquest grup si pateix almenys alguna de les situacions següents: que estigui en risc monetari (13,9%), que visqui amb una llar amb pocs recursos laborals (8,8%) o que tingui greus mancances materials severes (6,7%). El percentatge de població en risc ha passat d'un 15,6% el 2008 al 19,8% el 2015. La xifra rècord es va batre l'any 2012, amb un 22,6%.

La Unió Europea ha fixat els darrers anys uns objectius més exigents en relació al risc de pobresa i exclusió social. Si es prenen aquests valors com a referència, el percentatge de població resident a Catalunya en risc arriba al 26%, una dada realment alarmant.
 

Com es mesura la pobresa?

Pobresa monetària. Es calcula a partir de la mediana de rendes de Catalunya. La mediana és el sou que es troba just al mig de l'enquesta, entre el 50% que cobra més i el 50% que cobra menys. Emprar la mediana en comptes de la mitjana serveix per evitar subestimar les xifres de pobresa, ja que la mitjana es veu molt influïda pels salaris més alts. Es consideren pobres totes aquelles persones que no arriben a cobrar anualment un 60% d'aquesta mediana catalana. Baixa intensitat laboral. Inclou totes aquelles persones que viuen en una llar on els seus membres en edat laboral no arriben a treballar entre tots el 20% del seu potencial laboral, és a dir, la cinquena part de la jornada laboral completa. Només es consideren els individus menors de 60 anys. Carències materials severes. Es consideren totes aquelles persones residents en una llar que no es pot permetre quatre o més de les necessitats següents: anar de vacances una setmana a l'any, menjar carn o peix dues vegades per setmana, mantenir l'habitatge a temperatura adequada, fer front a despeses imprevistes, pagar els rebuts de la llar puntualment, tenir telèfon mòbil, disposar de cotxe, tenir televisió en color a casa o disposar de rentadora. Els dos darreres fan referència a criteris europeus.

 

Consulta la Taxa AROPE de l'IDESCAT

Consulta l'Enquesta de condicions de vida de l'INE