15
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
20:07h
L'impacte dels fons Next Generation en l'economia real serà evident en els propers mesos. Raül Blanco, secretari general del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, ho ha assegurat en una taula rodona telemàtica organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC). Això malgrat un context colpit per la guerra d'Ucraïna, els colls d'ampolla en les cadenes de producció i l'increment del preu de les matèries primeres. Blanco ha intervingut junt amb Enric Fernández, economista en cap de Caixabank; Xavier Ferrer, president de la Comissió d'Economia Internacional i UE del (CEC), i Sofía Rodríguez, economista en cap de Banc Sabadell que ha moderat l'encontre.
Blanco ha assegurat que des del seu inici, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ha tingut la vocació de ser molt més que un programa de represa sinó també transformacional. L'objectiu és connectar amb les grans cadenes de valor completes, i això es copsarà en àmbits com les renovables i l'hidrogen verd, o els canvis en l'emmagatzematge, però ha reconegut la complexitat que suposa gestionar 70.000 milions en una primera fase i 70.000 en una segona. "Tenim una administració preparada per no gastar", ha dit, però ha subratllat que malgrat tot el soroll que hi ha, les coses s'estan fent amb voluntat transformadora, posant com a exemple el PERTE adreçat al cotxe elèctric, que transformarà el sector industrial.
Enric Fernández, de CaixaBank, ha destacat també els aspectes transformacionals del PERTE elèctric, com també en àmbits com la microelectrònica i els semiconductors. L'economista s'ha preguntat sobre la capacitat d'implementació del pla per part tant de l'administració com de les empreses, i el poder d'arrossegament d'aquests projectes. També ha qüestionat quina part del fons arribarà a les empreses aquest 2022. "Molt poc", ha respost ell mateix, apuntant que serà a partir de finals d'any quan es començarà a palpar l'impacte dels fons.
Fernández ha elogiat dos factors nous que s'han introduït amb el pla: la inclusió dels mecanismes d'ERTO per facilitar els ajustaments de les empreses a shocks que hagin de gestionar en el futur, i la universalització de la formació professional dual, "que era necessària en aquest país". L'economista de CaixaBank ha reclamat, com a aspecte pendent, afrontar la modernització de les polítiques actives d'ocupació, posant un major focus en formació i acompanyament de les persones desocupades i una millor utilització de dades.
Xavier Ferrer ha reclamat que amb els fons és fonamental que els diners arribin a les empreses. Ha destacat la urgència d'incrementar l'ocupació juvenil, perquè la taxa d'atur jove s'assembli cada cop més a la mitjana europeu, i alhora es redueixi la desigualtat. Ferrer ha assenyalat que els fons van ser una resposta a la pandèmia i ara s'han de gestionar en un escenari agreujat per la crisi energètica i la guerra. President com és del Consell Català del Moviment Europeu, ha elogiat els reflexos de la Unió a l'hora de respondre a la crisi. S'ha queixat de la "manca d'interlocució" entre el govern espanyol i les comunitats autònomes que s'ha delatat en alguns moments.
Ferrer ha considerat molt positiva la unitat reflectida pels 27 socis membres de la Unió Europea i per la voluntat de canvi geoestratègic pel fet que la UE ha donat un pas endavant per alliberar-se del vincle amb Rússia. En aquest sentit, ha assenyalat l'acord entre la UE, Israel i Egipte per fer arribar gas liquat israelià a Europa, subscrit aquest mateix dimarts, el que també contribuirà a menys dependència de Rússia. Ha posat l'accent en la necessitat que les administracions públiques s'acostumin a treballar d'una manera diferent a com han fet fins ara.
Blanco ha destacat l'actuació de Brussel·les, comparant-la amb la que es va produir amb la crisi del 2008. Ha assenyalat que el 40% dels fons d'indústria arribaran els propers mesos i s'hauria de reflectir en les empreses: "Això ha d'arribar a l'economia real ben aviat", ha sostingut. Ha explicat que els controls seran estrictes i, potser per donar garanties, ha recordat que des d'Europa es fiscalitzarà l'execució dels projectes aprovats.
Blanco ha assegurat que des del seu inici, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ha tingut la vocació de ser molt més que un programa de represa sinó també transformacional. L'objectiu és connectar amb les grans cadenes de valor completes, i això es copsarà en àmbits com les renovables i l'hidrogen verd, o els canvis en l'emmagatzematge, però ha reconegut la complexitat que suposa gestionar 70.000 milions en una primera fase i 70.000 en una segona. "Tenim una administració preparada per no gastar", ha dit, però ha subratllat que malgrat tot el soroll que hi ha, les coses s'estan fent amb voluntat transformadora, posant com a exemple el PERTE adreçat al cotxe elèctric, que transformarà el sector industrial.
Enric Fernández, de CaixaBank, ha destacat també els aspectes transformacionals del PERTE elèctric, com també en àmbits com la microelectrònica i els semiconductors. L'economista s'ha preguntat sobre la capacitat d'implementació del pla per part tant de l'administració com de les empreses, i el poder d'arrossegament d'aquests projectes. També ha qüestionat quina part del fons arribarà a les empreses aquest 2022. "Molt poc", ha respost ell mateix, apuntant que serà a partir de finals d'any quan es començarà a palpar l'impacte dels fons.
Fernández ha elogiat dos factors nous que s'han introduït amb el pla: la inclusió dels mecanismes d'ERTO per facilitar els ajustaments de les empreses a shocks que hagin de gestionar en el futur, i la universalització de la formació professional dual, "que era necessària en aquest país". L'economista de CaixaBank ha reclamat, com a aspecte pendent, afrontar la modernització de les polítiques actives d'ocupació, posant un major focus en formació i acompanyament de les persones desocupades i una millor utilització de dades.
Xavier Ferrer ha reclamat que amb els fons és fonamental que els diners arribin a les empreses. Ha destacat la urgència d'incrementar l'ocupació juvenil, perquè la taxa d'atur jove s'assembli cada cop més a la mitjana europeu, i alhora es redueixi la desigualtat. Ferrer ha assenyalat que els fons van ser una resposta a la pandèmia i ara s'han de gestionar en un escenari agreujat per la crisi energètica i la guerra. President com és del Consell Català del Moviment Europeu, ha elogiat els reflexos de la Unió a l'hora de respondre a la crisi. S'ha queixat de la "manca d'interlocució" entre el govern espanyol i les comunitats autònomes que s'ha delatat en alguns moments.
Ferrer ha considerat molt positiva la unitat reflectida pels 27 socis membres de la Unió Europea i per la voluntat de canvi geoestratègic pel fet que la UE ha donat un pas endavant per alliberar-se del vincle amb Rússia. En aquest sentit, ha assenyalat l'acord entre la UE, Israel i Egipte per fer arribar gas liquat israelià a Europa, subscrit aquest mateix dimarts, el que també contribuirà a menys dependència de Rússia. Ha posat l'accent en la necessitat que les administracions públiques s'acostumin a treballar d'una manera diferent a com han fet fins ara.
Blanco ha destacat l'actuació de Brussel·les, comparant-la amb la que es va produir amb la crisi del 2008. Ha assenyalat que el 40% dels fons d'indústria arribaran els propers mesos i s'hauria de reflectir en les empreses: "Això ha d'arribar a l'economia real ben aviat", ha sostingut. Ha explicat que els controls seran estrictes i, potser per donar garanties, ha recordat que des d'Europa es fiscalitzarà l'execució dels projectes aprovats.