Els dos confesos saquejadors del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, s'enfronten a partir d'aquest dilluns al primer judici per la seva gestió irregular al capdavant de l'entitat musical. Es tracta del procés per la tramitació del projecte d'un hotel al costat del Palau, que es va arribar a construir, i que també esquitxa l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona durant la primera dècada del segle, entre els quals destaca l'extinent d'alcalde Ramon García-Bragado. Aquest és l'únic cas pel qual Millet i Montull van arribar a passar uns dies en presó preventiva el juny del 2010.

El judici, que s'allargarà fins el març, es farà a la sala polivalent de l'Audiència de Barcelona. La fiscalia demana deu anys de presó per a Millet i Montull i quatre anys i set mesos per a l'extinent d'alcalde del PSC Ramon García-Bragado. Estan acusats de delictes com apropiació indeguda, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat. Entre els processats també hi ha l'exgerent de l'àrea d'Urbanisme, Ramon Messeguer.

Els veïns de la zona, que actuen com a acusació popular, demanen set anys per Millet i Montull, tres per la cúpula d'Urbanisme i sis mesos per García-Bragado. Per últim, la Fundacio del Palau no demana cap pena per la cúpula d'Urbanisme i sis anys per Millet i Montull.

Llarga llista de testimonis

Entre els testimonis destacats hi ha l'actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el seu predecessor, Jordi Hereu, que seran els últims en declarar, el 19 de març; els germans Valderrama, propietaris d'Olivia Hotels, que havien de construir l'edifici; Joan Llinares, exdirector general del Palau després que esclatés l'escàndol; el constructor Josep Lluís Núñez i Navarro; l'exconseller Antoni Castells i l'exdirectora general de Patrimoni de la Generalitat, Imma Turu; els extinents d'alcalde de Barcelona Xavier Casas i Carles Martí, l'actual regidor Joan Puigdollers, l'exregidora de Ciutat Vella Itzíar González, i els arquitectes Oscar Tusquets i Josep Antoni Acebillo.

Tramitació polèmica

Segons la fiscalia i les acusacions, Millet i Montull haurien aconseguit tramitar l'hotel de forma irregular gràcies a la connivència de càrrecs municipals i s'haurien quedat una important comissió de l'hoteler, Manuel Valderrama.

Per la jutgessa instructora, Míriam de Rosa Palacio, Millet i Montull van ordir una trama per apoderar-se dels 900.000 euros que els havia de pagar Valderrama per "adjudicar-se" l'hotel i de 3,6 milions d'euros més que l'empresa hotelera, Olivia Hotels, havia d'avalar després d'aprovar-se el projecte i que, teòricament, havien d'anar a parar a la Fundació del Palau. Millet i Montull haurien assegurat davant dels patrons de la Fundació que la cessió era gratuïta.

En tot aquest entramat, van utilitzar els seus bons contactes amb els polítics per tirar endavant un projecte molt dificultós. Així, van ocultar a la Generalitat, a l'opinió pública i a certs càrrecs de l'Ajuntament que la propietat del sòl havia passat de la Fundació a Olivia Hotels, per així simular que el projecte tenia un clar caràcter de benefici públic i no estrictament privat.

Per això, haurien convençut García-Bragado, que havia estat secretari general de la Presidència de la Generalitat, perquè agilitzés la tramitació davant dels problemes que hi posava la regidora de Ciutat Vella, Itzíar González, que desconeixia la propietat veritable de l'hotel i que demanava un procés obert de participació ciutadana.

Un entramat polític?

En diversos correus electrònics i cartes entre els diversos processats, a més dels documents oficials i els trobats en el registre del Palau, la jutgessa va veure indicis clars que la tramitació es va fer "al marge dels principis d'objectivitat i servei dels interessos generals i amb interferència d'interessos personals aliens a l'interès públic".

Millet i Montull van contactar amb els aleshores presidents dels grups de CiU i PP, Xavier Trias i Alberto Fernández Díaz respectivament, perquè donessin suport polític a la tramitació, així com amb el primer tinent d'alcalde d'aleshores, Carles Martí. Però mentrestant, "pressionaven" Messeguer perquè el projecte superés tots els obstacles burocràtics i jurídics.

Així, es va ocultar el canvi de propietat, i no hi va haver cap informe jurídic que avalés un canvi de titularitat amb edificis de la Generalitat i que feien perdre valor patrimonial a l'administració catalana, calculat en uns 5,5 milions.

La magistrada va concloure que Bragado, Messeguer i Enric Lambies, exdirector jurídic d'Urbanisme, "de comú acord" amb Millet i Montull i "cedint a les seves peticions", van donar a aquests un "tracte de favor" i van intervenir en el procés sabent que les finques eren d'Olivia Hotels, "ocultant a tercers aquest coneixement perquè aquesta circumstància no paralitzés la tramitació i ocultant també així l'operació lucrativa privada entre Olivia Hotels i la Fundació".

Així, l'interès privat lucratiu d'Olivia Hotels i Millet i Montull "va interferir" en la tramitació del procés administratiu amb el "consentiment i intervenció" de Bragado, Messeguer i Lambies. A més, l'arquitecte Carles Díaz també coneixia l'operació i va presentar documentació a l'Ajuntament presentant la finca com a propietat de la Fundació tot i saber que pertanyia a Olivia.

Durant la instrucció del cas, Millet i Montull van dir que l'Ajuntament sí que coneixia que Olivia era la propietària de l'hotel, però Bragado i Messeguer ho van negar. Lambies, en canvi, va dir que ell ho sabia però no ho va considerar rellevant jurídicament.