La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assenyalat que Redondo deixa "endarrere una vida consagrada a la defensa de les persones treballadores, les llibertats i la democràcia". Així mateix, s'ha acomiadat d'un "sindicalista extraordinari al qual aquest país estarà sempre agraït", ha afegit, traslladant els seus condols a la família de la UGT.
El PSOE també ha enviat tot el seu "afecte" a familiars i familiars per la mort d'un "socialista i home que va dedicar la seva vida a la lluita pels drets dels treballadors i de la ciutadania. Que la terra et sigui lleu, company", ha publicat la formació en un missatge a Twitter, recollit per Europa Press, juntament amb dues fotografies de Redondo.
Un històric del sindicalisme
Nicolás Redondo Urbieta (Baracaldo, Biscaia, 1927) va ser un històric sindicalista i polític espanyol. Obrer metal·lúrgic, amb un fort arrelament familiar en els sindicats (el seu pare ho va ser i va ser afusellat pels franquistes) es va afiliar al PSOE i a la UGT el 1945. Així va arrencar una biografia sindical de llarguíssim recorregut, que va aconseguir la primera línia pública el 1976. Va ser detingut i processat pel règim de Francisco Franco en nombroses ocasions (fins a sis vegades) a causa d'activitats polítiques i sindicals. Va ser bandejat a Las Hurdes en 1967.El 18 d'abril del 1976 va ser elegit secretari general de la UGT al 30è Congrés de la central sindical socialista. Dos anys abans havia renunciat a liderar el PSOE al congrés de Suresnes. Va ser elegit diputat del PSOE per Biscaia el 1977, 1979, 1982 i 1986. El 1987 va renunciar al seu escó després de votar en contra dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 1988. Va convocar juntament amb CCOO la vaga general del 14 de desembre de 1988 i dues vagues generals més al juny de 1992 i gener de 1994. El 10 d'abril del 1994, quan el seu fill Nicolás Redondo Terreros liderava el PSE-EE, al 36 Congrés, va deixar pas a Cándido Méndez com a secretari general de la UGT.
