Les onze persones que els Mossos d'Esquadra va detenir el passat 16 de desembre en el marc del cas Pandora estan acusades d'un presumpte delicte de pertinença a "organització criminal amb finalitat terrorista de caire anarquista violent", segons han informat els Mossos. 

Els detinguts formaven part dels GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), que integraven diversos grups d'afinitat, i que segons les investigacions policials havien portat a terme accions assumint els principis i objectius de la FAI-FRI (Federazione Anarchica Informale–Fronte Rivoluzionario Internazionale), organització que la Resolució del Consell de la Unió Europea de 15 de juny de 2009 va definir com a "terrorista". Amb aquestes detencions es dóna per desarticulat el grup, al qual els Mossos li atribueix fins a nou atemptats amb artefactes explosius i un de simulat.

Les detencions culminen la investigació que han dut a terme els Mossos d'Esquadra sota la direcció del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l‘Audiència Nacional. A la mateixa operació es van practicar catorze entrades i registres a diversos domicilis i espais relacionats amb aquesta organització. Les detencions es van realitzar, a més a més de a Manresa, a Barcelona, Sabadell i també a Madrid, lloc on temporalment residia un dels que es considera principals membres de l'organització, anteriorment domiciliat a Catalunya.

Els detinguts són set dones i quatre homes, dels quals vuit tenen nacionalitat espanyola, una nacionalitat italiana, una nacionalitat uruguaiana i una darrera té la doble nacionalitat italiana i austríaca, fet que evidencia la transnacionalitat dels integrants dels GAC, adscrits als postulats de FAI–FRI. De les persones detingudes, el jutge va decretar l'ingrés a presó sense fiança a set d'elles, entre les quals les dues manresanes, i va aplicar a la resta altres mesures cautelars.

Els tres espais que van ser objecte de les entrades i registres estan situats a Barcelona i se'ls vincula amb els GAC, ja que eren utilitzats assíduament per membres d'aquesta organització. Els espais registrats per ordre judicial van ser l'Ateneu Llibertari del Poble Sec, l'Ateneu Llibertari del Palomar i el Centre Social Okupat Kasa de la Muntanya.

Com a resultat dels registres realitzats es van comissar, sempre segons la policia, nombrós material informàtic, cartes i manuscrits vinculats als GAC, diferents elements per a la fabricació d'artefactes (alguns dels quals es trobaven en fasede muntatge), manuals en diversos idiomes sobre la fabricació d'explosius, document d'identitat falsificat, diners en efectiu i documentació diversa.

Investigació dels Mossos d'Esquadra i l'Audiència Nacional

Els Grupos Anarquistas Coordinados (GAC) es van presentar públicament amb un comunicat el 17 de juny de 2012 com a una coordinadora de grups d'afinitat anarquista adscrits als postulats de l'anarquisme de caire revolucionari. Dies desprès d'aquesta presentació, els GAC van publicar un nou comunicat en el qual esmentaven els seus objectius i mètodes, entre els que es trobava la integració de totes les accions que, fins al moment, s'estaven portant a terme de forma dispersa o "l'ús del sabotatge com a mitjà per destruir el sistema".

A partir de la presentació pública dels GAC es van incrementar els atemptats anarquistes amb artefacte explosiu a l'Estat espanyol i especialment a Catalunya. Per aquest motiu, els Mossos d'Esquadra van investigar, sota la direcció del Jutjat Central d'Instrucció, número 3 de l'Audiència Nacional, l'activitat d'aquesta organització i de diversos grups d'afinitat adscrits i que operaven principalment des de Catalunya

Relacionats amb un mínim de nou atacs amb artefactes explosius

Els Mossos van poder apreciar que els nous artefactes explosius atribuïts als GAC (alguns d'ells signats amb les sigles de la FAI-FRI), de fabricació artesanal, estaven dissenyats per provocar lesions molt greus a les persones. Per aconseguir aquest efecte, en l'elaboració dels nous artefactes explosius s'incorporava metralla i una major quantitat de substància explosiva.

Els Mossos atribueixen als diferents grups d'afinitat de l'organització nou accions amb artefactes explosius. Entre aquestes accions, hi hauria tres atemptats coordinats que es van produir el 21 de desembre de 2012. En concret, la col·locació un artefacte amb pólvora i metralla en una sucursal bancària de CaixaBank al barri del Clot de Barcelona, el qual va esclatar i va posar en perill la vida de diversos operaris de manteniment i de les dotacions policials que hi van intervenir. Simultàniament, es van enviar per correu des de Barcelona dues cartes bomba, una d'elles dirigida a l'arquebisbe de Pamplona i l'altra a un membre de la congregació de Legionarios de Cristo de Madrid. Aquesta segona va arribar a esclatar causant ferides lleus a un funcionari de correus.

D'altra banda, els Mossos també els vinculen amb dos atemptats simultanis amb l'ús d'artefactes explosius el 10 d'abril de 2013, contra una sucursal de Caixabank del barri de Sarrià de Barcelona i contra una entitat bancària del BBVA a Madrid. També se'ls relaciona amb l'enviament de dues cartes bomba des de Barcelona, el 6 de setembre de 2013, a diverses empreses italianes amb domicili a Catalunya, que van rebre les cartes amb artefactes explosius reals, i una tercera a València, que va rebre una carta amb un artefacte explosiu simulat.

També se'ls vincula amb els atacs amb artefactes explosius del 7 de febrer i el 2 d'octubre de 2013 contra la catedral de la Almudena a Madrid i la basílica de El Pilar a Saragossa respectivament, on va resultar ferida una persona.  

Els GAC i FAI- FRI

La utilització de les sigles FAI-FRI en alguna de les reivindicacions sobre accions atribuïdes als GAC, es correspon a la Federazione Anarchica Informale-Fronte Rivoluzionario Internazionale, una organització internacional en la qual s'engloben els GAC i que és considerada a nivell europeu "organització terrorista" mitjançant la Posició Comú 2009/468/PESC del Consell de la Unió Europea, de 15 de juny de 2009.

Els GAC han pres com a referència els postulats de la FAI-FRI i han signat amb aquest nom algunes reivindicacions de les seves accions. Segons els mossos, l'aparició dels GAC ha comportat diverses novetats respecte les estratègies de l'anarquisme violent de caire insurreccionalista implantades fins aquell moment a l'Estat espanyol.

Arran de l'actuació d'aquesta nova organització hi ha hagut un increment en la perillositat dels atemptats de les cèl·lules violentes que s'hi han integrat, tant per la seva capacitat de realitzar atacs simultanis amb artefactes explosius o incendiaris, com per la seva potencial capacitat de provocar víctimes mortals de forma indiscriminada a l'utilitzar artefactes explosius amb metralla.

La FAI va actuar per primer cop a Itàlia el desembre de 2003 amb l'enviament d'una carta bomba al domicili particular situat a Bolonia de l'aleshores president de la Comissió Europea, Romano Prodi. A partir d'aquest any es van multiplicar les seves accions realitzades per la FAI a Itàlia, però va ser a finals de 2008 que la FAI va agafar una dimensió internacional com a FAI–FRI. Aquesta denominació la va començar a utilitzar l'organització anarquista grega Conspiració de Cèl·lules del Foc en múltiples atemptats a Grècia i, posteriorment, va ser utilitzada per reivindicar accions de caire anarquista violent a diversos països d'Europa, Àsia i Amèrica.

Sota la "marca" FAI/FRI s'han portat a terme greus atemptat en diferents indrets. Entre ells, destaquen l'atemptat amb arma de foc contra Roberto Adinolfi, membre d'una empresa italiana vinculada amb l'energia nuclear (2012); la col·locació d'un cotxe bomba a la seu de Microsoft a Atenes (2012); l'enviament d'un paquet postal amb artefacte explosiu a un comandament del servei antiterrorista de Grècia (2013) o la col·locació de diversos artefactes explosius a Xile.