No cal fer com la falsa metgessa: l'intrusisme laboral prolifera a les xarxes socials

La falsa metgessa enxampada exercint sense titulació a l'Hospital de Berga i amb experiència prèvia a altres centres com la Clínica Dexeus, l'Hospital de Vic o el servei d'ambulàncies ha tombat la porta de l'opinió pública i ha posat sobre la taula la problemàtica de l'intrusisme laboral en el sector de la salut. Mentre Catalunya segueix el cas amb els ulls ben oberts, els telenotícies incorporen el concepte i les famílies darrere la pantalla se'n familiaritzen. Si bé, no és necessari cometre un delicte d'estafa tan flagrant per caure en aquesta pràctica que, a més d'atemptar contra els drets dels professionals mèdics, suposa un risc per a la salut pública.

Amb l'explosió de les xarxes socials i l'aparició dels negocis online, l'intrusisme laboral ha esdevingut un problema important per a la majoria d'àmbits professionals. Internet proporciona un altaveu per a qualsevol persona que tingui alguna cosa a dir, però també permet que algú sense formació se salti la majoria d'esglaons que un sanitari titulat ha d'escalar fins al faristol de la credibilitat. Els dietistes-nutricionistes i els metges especialistes en endocrinologia i nutrició, dues titulacions que convé no confondre, ho saben per experiència pròpia.

"Hi ha qui fa un curs de nutrició de 20 hores i diu que és nutricionista", es queixen des del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), alhora que alerten que els consells erronis que emeten aquests perfils confonen la població. "Creiem que d'alimentació en sabem tots, però no és així", reflexionen. Per això, ja el 2021, van llançar la campanya Stop Intrusisme juntament amb altres col·legis professionals, per conscienciar sobre la importància de deixar-se guiar només per personal qualificat i col·legiat. "De la mateixa manera que sabem que no és bo automedicar-se, no podem valdre'ns de l'experiència personal per donar consells de nutrició", afegeix l'endocrinòleg de l'Hospital Universitari de Bellvitge Rafael López.
 

Entre la falsa metgessa i l'influencers de nutrició

El sindicat Metges de Catalunya proposa una solució molt clara perquè no es repeteixi el cas de la falsa metgessa: que es creï definitivament un registre central del personal sanitari i que sigui la Conselleria de Salut qui monopolitzi la contractació pública, com en el cas de l'educació. Si bé, els costa determinar com s'hauria de regular el contingut a internet per lluitar contra els "coaches" i els influencers de la nutrició. De moment, s'han limitat a presentar diverses querelles. "Potser, les publicacions i els vídeos d'aquestes persones haurien d'incloure un avís que no tenen formació, com en l'etiquetatge del tabac".

Sigui com sigui, combatre l'intrusisme que empra canals digitals és complex. El CoDiNuCat lamenta que l'única manera de portar els pseudonutricionistes d'internet als tribunals és amb la presentació de proves de danys i perjudicis derivats de les seves indicacions errònies. Per això, recorden que és important comunicar qualsevol inconvenient a les autoritats, els col·legis professionals i les associacions de consumidors.
 

Consells per detectar un intrús

López és molt contundent: buscar informació mèdica a internet acostuma a ser una mala decisió. Ningú es pot autodiagnosticar i, molt menys, tractar-se per la seva banda. El 2022, els nutricionistes es van incorporar als Centres d'Atenció Primària (CAP) i, tot i que n'hi ha un per cada 50.000 habitants -o, cosa que és el mateix, un per cada 7.100 catalans adults amb obesitat, segons dades del Ministeri de Sanitat-, insta a fer servir els seus serveis abans que recórrer al contingut online. "No hi ha malalties, sinó malalts" i cal una consulta individual per trobar solucions eficaces, subratlla.

Però, si amb tot encara es vol fer recerca a internet, el CoDiNuCat enumera algunes pautes per determinar si qui ofereix una dieta, un truc o un consell nutricional és de fiar o no. Abans de res, un número de col·legiat és la prova més fiable. Més enllà d'això, cal desconfiar de les promeses de resultats miraculosos, dels "abans i després", de les solucions generals sense una diagnosi individual, de "la dieta de la poma" i de qualsevol altre nom cridaner. Però també de la propaganda basada en testimonis -cada cas és particular i no generalitzable-, de consells vestits d'experiències personals, dels ingredients màgics, de la prohibició d'aliments -els professionals no prohibeixen-, i d'aquells que creen necessitats inventades per vendre productes innecessaris -com la gamma "detox", per exemple-.