Entre els consistoris que retarden aquest procés n'hi ha de "tots colors". El sindicat ha mencionat Santa Coloma de Farners, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat o Salt. Segons l'entitat, "les dificultats comencen quan els migrants arriben a la finestreta de l'ajuntament i et demanen un contracte de lloguer" i no t'expliquen quines altres opcions tens.
"Un cop omples la sol·licitud poden passar entre un i cinc mesos i no arriba la resolució. Llavors vas al CAP i necessites atenció mèdica i com que no tens l'empadronament no t'atenen. És un problema de falta de voluntat", ha denunciat Liliana Reyes, secretària de Política Territorial i Migracions de CCOO de Catalunya. A banda de dificultar l'escolarització o el dret a la sanitat, l'empadronament també és un requisit per demostrar el temps de residència quan es fa el tràmit per arrelament al cap de dos o tres anys de ser al país.
Per esmenar aquesta situació que "condemna" els migrants a no accedir a drets com la sanitat o l'escolarització dels fills, CCOO reclama una reforma de la normativa per reduir de tres a un mes els tràmits d'empadronament amb silenci administratiu positiu. A més, també han posat sobre la taula que l'accés als drets als quals va vinculat l'empadronament sigui directe des del moment de la sol·licitud.
El traspàs pactat per Junts i PSOE
Pel que fa als pactes entre Junts i PSOE, CCOO ha acotat un eventual traspàs de polítiques de migració a tràmits de "regularització administrativa", ja que les polítiques migratòries i frontereres superen l'àmbit estatal i es decideixen a escala europea. "És pràcticament impossible transferir competències a les comunitats autònomes", ha dit Pacheco.En cas que hi hagués un traspàs d'alguna gestió que centralitza l'oficina d'estrangeria, el líder sindical ha dit que cal que vingui acompanyat de recursos i de simplificacions de les regularitzacions perquè si no "tindrem un problema del mateix ordre però amb competències diferents".
En qualsevol cas, el sindicat ha denunciat la instrumentalització de la migració per part tant dels partits de dreta com d'esquerra i ha acusat la classe política de defugir del debat necessari de reforma de la llei d'estrangeria per ser un país d'acollida.
