Sara Berga va patir abusos des dels 12 anys fins al 18. No va ser fins al 28 quan va començar a posar nom a tot el que havia patit. Es va decidir a interposar una denúncia tres anys després, quan en tenia 30. Però ja era tard. El seu cas havia prescrit. El comptador pel qual es podia condemnar al seu agressor s'havia posat en marxa temps enrere i, en el moment de denunciar el cas, els abusos no eren condemnables. Ara, l'avantprojecte de llei presentat pel govern espanyol pretén que la prescripció de delictes per abusos sexuals a menors començarà a comptar a partir dels 30 anys.

[noticia]203846[/noticia]
El termini de prescripció d'aquests delictes sobre menors comença a comptar a partir del moment en què la víctima compleix 18 i, segons la gravetat dels fets, s'ofereix com a màxim fins a 15 anys per denunciar els abusos. Un cop passat aquest temps, el delicte prescriu i no es pot portar el cas als tribunals. Ara bé, malgrat que la llei impulsada per l'executiu de Pedro Sánchez estableix els 30 anys com el moment en què el comptador comenci a córrer, el delicte continua prescrivint, motiu pel qual tant supervivents com associacions consideren que la norma "es queda curta".

"És una millora però no és suficient. Tenim molts d'adults que ho verbalitzen passat els 40, i fins que no es decideixin a denunciar el que han patit, encara poden passar més anys", explica Pilar Polo, psicòloga de la Fundació Vicky Bernadet i que treballa amb persones que pateixen o van patir abusos sexuals durant la infància. "Per exemple, si aquesta norma s'apliqués a les víctimes dels casos de Montserrat, els delictes continuarien prescrivint", afegeix. En aquest sentit, Polo remarca que la denúncia és l'últim pas d'un procés molt llarg, i que molts cops ni tan sols arriba. 

En la mateixa línia es pronuncia la presidenta de l'associació de persones supervivents d'abusos sexuals El Món dels ASI, Alexandra Membrive, que recorda que moltes víctimes pateixen trastorn d'amnèsia dissociatiu, i no és fins passat molts anys que recorden el fets. "No es pot posar calendari als abusos. És un procés molt dur. Es necessita molt treball psicològic previ i suport familiar. Cosa que no sempre hi és", explica Membrive. 

És per això que les associacions insisteixen en el fet que els abusos a menors no haurien de prescriure "mai". Segons Membrive, ja no només pel temps que passa fins que es denuncia sinó perquè es "tracta d'un fet que va en contra dels drets dels infants i hauria de ser considerat un delicte de lesa humanitat". 

Després de l'anunci fet després del consell de ministres, ara l'avantprojecte haurà de sotmetre's al tràmit parlamentari al Congrés i, per tant, només serà aplicable als menors que pateixin abusos a partir de la seva aprovació. Tal explica la presidenta de l'associació El Món dels ASI, que només s'arriben a denunciar prop d'un 2% dels casos. I així i tot no es garantia que la denuncia acabi al jutjat.

De fet, Polo explica que posar la denúncia no és sinònim d'anar a judici, si no que només serveix perquè s'investiguin els fets. Primer cal trobar indicis perquè el cas pugui prosperar i acabar al tribunal. Així mateix, en les denuncies que ja han passat anys és molt difícil aportar proves físiques i, en el cas dels nens que ho expliquen al moment, la psicòloga remarca que la justícia encara té "una visió molt adultitzada dels infants, i es tendeix a pensar que menteixen". L'avantprojecte de llei preveu incorporar la formació de jutges i fiscals a més d'introduir l'obligació de recórrer a la prova preconstituïda en els menors de 14 anys.

Prevenció i protecció 

Un dels altres aspectes que preveu l'avantprojecte validat pel govern espanyol és l'obligació de les parelles i familiars propers de denunciar els fets si en són conscients. Així mateix també vol crear als centres educatius la figura del "coordinador de benestar i protecció", que en el cas català ja existeix, segons comenta Polo.

Ara bé, tant víctimes com associacions no cantaran victòria fins que vegin els pressupostos. "Cal veure quins recursos es destinaran perquè es pugui desplegar efectivament aquesta llei", diu Membrive. Des de la Fundació Vicky Bernadet posen especial èmfasi en aquest aspecte i demanen que sobretot es destinin fons a la part de formació i prevenció. "És molt important que se'n parli a les escoles i que, tant els nens com professionals, tinguin eines per fer-hi front", apunta Polo. En aquest sentit, totes dues coincideixen a assenyalar l'educació afectivosexual a les escoles com un element clau per combatre aquestes situacions.