[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uJjDrMJ5638[/youtube]
El Secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavin, ha participat aquesta tarda en el debat Mobilitat en el 2020 organitzat per l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. La pandèmia de la Covid-19 ha canviat la manera de fer moltes de les activitats més bàsiques i quotidianes, entre elles, la d'anar a treballar. Ara, el teletreball s'ha imposat a bona part dels sectors i poder-se desplaçar de pressa i amb condicions per tot el territori és fonamental.

"No som els amos ni els gestors de la nostra mobilitat", s'ha queixat Gavin, preguntat per si és possible algun pla estratègic de mobilitat per a capitals de comarca amb males combinacions. Tot i que la Generalitat ja està treballant perquè tot el territori tingui una xarxa de transports adequada, el fet que bona part de la infraestructura ferroviària depengui de l'Estat dificulta la seva implantació.

Al debat també hi han participat el Director General de l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), Joan Prat; el director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Joan Maria Bigas; el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font, i el responsable del Pla d'Infraestructures de Punts de Recàrrega d'Endesa a Catalunya, Ferran Menescal.

Font ha remarcat que és necessari un operador ferroviari "potent" que permeti que grans indústries s'ancorin a Catalunya. I Prat, per la seva part, considera que la xarxa ferroviària actual del país està "obsoleta" i la Generalitat no hi pot fer res. "Els FGC tenen uns índexs de satisfacció molt grans, tant de bo la xarxa de rodalies de Catalunya pugui acabar formant part de FGC", ha apuntat.

La zona de baixes emissions de l'àrea metropolitana també s'ha fet un lloc enmig del debat i Bigas l'ha defensat, ja que considera que els vehicles antics "no comprometen l'activitat del país, sinó la salut dels ciutadans". En aquest moment, NacióDigital ha preguntat per com s'ho ha de fer una persona amb pocs recursos per accedir a la capital si no té una bona oferta de transport públic al seu territori.

Gavin ha estat precís: "S'ha de tenir molt clar on tenim el destinatari final a l'hora de crear les normatives, el tractament a una zona rural no pot ser el mateix que a l'àrea metropolitana". És per això també que el president de FGC ha remarcat que la nova inversió que arriba des d'Europa s'ha de posar en "serveis d'alta capacitat interurbans". Font considera que la indústria i la mobilitat han d'anar de la mà i així la xarxa de transport hi guanyarà.

"Estem molt centrats en no descuidar les connexions entre capitals comarcals i no focalitzar que tot acabi a Barcelona", ha remarcat el director de l'AMTU. Prat considera que aquest tipus de connexions també facilita la implantació d'empreses i la dinamització del comerç i ha detallat que des de l'associació no volen contribuir a "la desertització del país", sinó "donar vida a tot el territori".

El transport flexible i els vehicles autònoms han estat presents també durant el debat. "La prova pilot que actualment ja s'està fent a Terrassa és l'inici d'una xarxa que ens agradaria implementar a tota Catalunya", ha explicat Font. El president de FGC ha alertat, però, que el transport flexible variarà sempre depenent de la ubicació en què es trobi l'usuari, ja que, segons ell, no és el mateix estar al centre de Terrassa i sol·licitar-lo en 15 minuts que estar a un poble del Pirineu. En aquest darrer cas, ha avançat que segurament l'espera serà més alta.

La bicicleta s'ha convertit en un transport cada cop més utilitzat en desplaçaments urbans i Gavin ha explicat que des de la Generalitat ja s'estan impulsant diferents tipologies de carrils bici per adaptar-los a les diferents infraestructures. A més, ha parlat de l'estratègia de la bicicleta que els ajuntaments ja estan posant en marxa i que té l'objectiu en l'any 2025.

Fa unes setmanes, a la inauguració de la Casa Seat de Barcelona, la marca ja va explicar que s'està focalitzant en vendre mobilitat en lloc de vehicles. Una mobilitat que, en molts casos, és verda gràcies a les motos i patinets elèctrics o els cotxes híbrids i ECO. I els cinc ponents han fet èmfasi en el fet que la gran aposta per la mobilitat i que permetrà reduir la contaminació està en els pròxims deu anys.

Tots cinc han estat d'acord en què l'economia catalana s'ha de descarbonitzar, com a màxim, el 2050 i consideren que els deu anys que venen són clau per electrificar la mobilitat. I la Covid-19, segons els cinc experts en mobilitat, ha accelerat la planificació que les empreses i institucions ja hi tenien al voltant.