Nou de cada deu persones amb discapacitat enquestades per la Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (DINCAT) i la Fundació Vicki Bernadet afirmen haver patit algun tipus de violència al llarg de la seva vida. “Tots hem patit algun tipus de violència, però la manera com ho afrontem és molt diferent de com ho han de fer les persones amb discapacitat”, ha explicat una de les autores de l’estudi, Laia Alamany.

L’informe que s’ha presentat avui servirà a partir d’ara per reclamar a les administracions més polítiques de prevenció per evitar aquestes situacions de violència.
 
Així, els resultats evidencien que les persones enquestades han viscut una mitjana de sis situacions diferents de victimització. Entre elles, les més habituals, tal com mostra la gràfica, són els delictes comuns o la violència entre iguals, l’exposició a violència, habitualment del pare contra la mare, el maltractament per part de cuidadors o pares i les agressions sexuals. Els entorns on aquestes situacions de violència són més habituals són al carrer i a casa i, després, als centres educatius.
 
Tal com expliquen els experts, les persones amb discapacitat són un col·lectiu en risc que té moltes més probabilitats de patir algun tipus d’abús, per la seva vulnerabilitat i indefensió. Si bé és cert que els casos de violència són similars als que han d’afrontar altres grups en risc, en el cas de les persones amb discapacitat aquestes situacions es donen durant tota la vida i de forma repetida, el que els experts anomenen com “polivictimització”, com explica un dels tècnics de l’informe, Israel Bechi.
 
Segons l’estudi, que ha enquestat 260 persones de forma voluntària i ha usat el qüestionari de victimització juvenil, el perfil genèric de les persones que pateix aquesta mena d’abusos són dones tutelades, amb problemes de salut mental, que reben “un suport de baixa intensitat i que viuen de forma autònoma o amb ajut a la llar”.

Gairebé la meitat de les dones ha patit alguna agressió sexual
 
En el cas de les agressions sexuals, a més, es produeix un gran biaix de gènere: mentre que gairebé la meitat de les dones enquestades va assegurar haver patit algun tipus d’agressió, en el cas dels homes aquesta xifra disminueix fins al 25%. La major part de les vegades les últimes agressions que les persones enquestades recorden s’han produït a casa i per part d’algun dels progenitors o de la parella dels pares.
 
Tanmateix, aquesta xifra no és superior als resultats que se n’obtenen en altres grups de risc. És més, segons els experts, el percentatge és inferior, perquè en tractar-se la major dels casos de persones tutelades i que reben l’ajut d’algun cuidador, és més probable que l’agressió es produeixi en aquest entorn.
 
Les víctimes s’atreveixen a explicar-ho, però denuncien poc
 
Malgrat tot, són pocs els casos de violència que la víctima s’atreveix a denunciar o explicar. Les situacions de violència que més comuniquen són els d’agressions físiques, sexuals o psicològiques per part dels pares o dels cuidadors. Però, poques s’acaben denunciant. En el cas de les agressions sexuals, només en l’1% i el 3% dels casos s’obre un procediment judicial, tal com han explicat els experts.

A més, només un 37% de les persones enquestades expliquen haver presencial algun tipus de violència domèstica, perquè sovint no en són conscients. Del 56,6% de les persones que ha firmat haver patit alguna agressió a través de xarxes socials, només un 30% ho ha explicat als pares.