Núria Parlon: «No ens conformem a ser el corredor de la pobresa»

Núria Parlon (Barcelona, 1974) és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des del 2009. Va arribar a l'alcaldia després que es destapés el cas Pretòria, que ha acabat amb una condemna de cinc anys i vuit mesos de presó per a l'exalcalde Bartomeu Muñoz. Parlon defensa que la ciutat ja n'ha digerit les conseqüències i assegura que Santa Coloma ha experimentat una transformació a partir de la resiliència.

Parlon reclama que l'àrea del Besòs no es pot resignar a ser considerada el "corredor de la pobresa". Des de l'Ajuntament, es plantegen les polítiques de reactivació econòmica i ocupació com a clau de volta per minimitzar els efectes de la crisi. El que no es planteja -per ara- és tornar a provar de fer el salt a la política nacional o estatal després de la temptativa fallida de 2014. Prefereix centrar-se en la seva ciutat, que vol convertir en referent de la lluita feminista.

L'alcaldessa rep NacióDigital a la Ciba, un equipament municipal dedicat a l'atenció a les dones i a la innovació i l'economia feminista. El centre va obrir les portes poc abans de la pandèmia i, igual que la resta de la ciutat, Parlon espera que ara pugui deixar enrere les conseqüències de la Covid-19.

- Quin balanç fa de la primera meitat del mandat? Com ha impactat la pandèmia a Santa Coloma?

- Aquest mandat municipal ha estat marcat per l’impacte de la Covid-19 a Santa Coloma i arreu. Hem hagut de fer front a una situació inesperada. És la prova més clara d’aquella dita que diu que vida és allò que passa mentre fas plans. Nosaltres teníem una planificació aprovada i vinculada al Pla d’Actuació Municipal. Per exemple, inauguràvem aquest equipament, la CIBA, el 4 de març i pocs dies després s’aprovava la primera declaració d’estat d’alarma. Hem hagut de refer els plans. La pregunta que ens hem de fer en aquesta situació és si hem fet tot el que podíem i crec que sí. Hem fet molts esforços en l'àmbit de ciutat per part de l’Ajuntament i l’associacionisme per poder-nos-en sortir el millor possible. Ara comencem una etapa diferent, de recuperació, i hem de fer molts esforços pel que fa a la cohesió social. Però en relació amb la primera fase, la gestió de les conseqüències més dures i difícils, crec que el conjunt de la ciutat i la institució hem respost de la millor manera possible i hem fet tot el que estava a les nostres mans.
 
-Quina afectació econòmica ha tingut la Covid-19 en la població? Quina és l’estratègia de l’Ajuntament per sortir de la crisi?

- La pandèmia ha tingut unes derivades molt negatives sobre els sectors de la restauració i de l’oci nocturn, i evidentment sobre el conjunt de ciutadans que s’han vist afectats pels ERTO o ERO com a resultat de la pandèmia i les dificultats administratives que es van donar per regular aquesta situació. Això ha afectat de manera clara la ciutat, que ja té prou dificultats amb relació a la renda familiar disponible per càpita. Des del punt de vista de l’emprenedoria també ha afectat. Hem hagut de reconduir les línies definides per generar oportunitats d’ocupabilitat. Una de les primeres mesures que vam haver de posar en marxa per la manca de liquiditat familiar van ser els 400 euros reemborsables per compensar els retards del SEPE, que tenia moltíssims expedients a gestionar i hi havia moltes dificultats. També hem posat en marxa el pla local per a la reactivació social, cultural i econòmica que preveu exempció en les taxes de terrasses i que alguns bars i restaurants que no tinguessin terrassa, poguessin posar-la. També hem fet exempcions de la taxa de residus i partides d’ajuda a l’activitat econòmica. Hem incidit en la cobertura de les necessitats bàsiques, que en molts casos s’han agreujat pel que fa al pagament del lloguer, hipoteca, rebuts... Els serveis socials han patit i pateixen una tensió molt important.
 
-Els desnonaments no s’aturen. Quina alternativa pot oferir Santa Coloma als veïns en situació d’emergència habitacional?

- La competència exclusiva en matèria d’habitatge és de la Generalitat. Els ajuntaments intentem aturar els desnonaments en la mesura de les nostres possibilitats. L’Àrea Metropolitana ha obert línies per poder ajudar-nos a fer front a aquest tipus de despeses. Nosaltres recentment hem signat un conveni amb la Sareb per posar a disposició de la ciutat el parc d'habitatge que té buit o ocupat. Amb els habitatges que estan ocupats, si podem demostrar amb els expedients dels serveis socials que hi ha població vulnerable, regularitzarem la situació. Els que estan sense habitar, els posarem en el marc de les polítiques de lloguer assequible. En paral·lel hi ha promocions d’habitatge que s’han de promoure des de l’Ajuntament, com la de l’Eix Bruc. Una altra iniciativa que també hem posat en marxa recentment té a veure amb l’habilitació de locals en desús en zones on hi ha eixos comercials per rehabilitar-los com a habitatge de lloguer social per a famílies que tenen dificultats econòmiques. Totes les mesures formen part del pla d’habitatge local, amb un horitzó fins al 2027 i que planteja crear àrees de conservació i rehabilitació per millorar la qualitat dels habitatges.
 

"Els processos de gentrificació tenen derivades en les ciutats del voltant"

-La ciutat nota l’increment de preus a Barcelona i l’expulsió de veïns de la capital que marxen a viure a altres municipis?

- Nosaltres som una ciutat molt ben comunicada amb el metro i això repercuteix clarament amb la població. Els processos de gentrificació tenen derivades en les ciutats del voltant. Al Besòs tenim molts reptes comuns i hem de trobar espais de treball conjunt per impulsar l’Eix Besòs, sobretot des del punt de vista de la cohesió social. De fet Badalona i Sant Adrià vam interpel·lar l’Ajuntament de Barcelona perquè pogués pensar en una estratègia de represa del Besòs pel que fa a les seves potencialitats. Ens preocupa molt que se’ns reconegui simplement per l’espai territorial on hi ha el corredor de la pobresa. No ens podem conformar amb això. Hem de generar oportunitats i reactivar l’economia. En aquesta línia de treball que hem obert hi ha prevista la convocatòria d’ajudes per incidir de forma clara als barris del Besòs i s’impulsarà des de l’AMB. Aquests projectes, des de la col·laboració i amb el lideratge de Barcelona, són importants per pal·liar, per exemple, els processos de gentrificació.
 
-Quina ha de ser la implicació de Barcelona en la crida feta per Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià? El lideratge ha de ser de l’AMB?

- Sí, l’AMB ha de tenir un paper clau i així ho estem treballant. Aquest treball ha de permetre l’arribada d’inversió als territoris més damnificats, prèviament a la pandèmia i ara amb els estralls que ha provocat la Covid-19. Insisteixo en la necessitat de reivindicar les potencialitats del territori, per exemple amb el turisme familiar i la sostenibilitat mediambiental, o amb la renaturalització del Besòs. També l’alimentació i la salut, amb el campus universitari de Torribera, i el projecte d’alimentació i restauració que impulsem des de l’Ajuntament amb l’escola de restauració, o la recuperació de la vinya que fem amb Grameimpuls. Volem crear oportunitats laborals a partir d’aquests projectes i trencar les dinàmiques que dificulten a determinats col·lectius accedir a l’ocupació. Tot això ens ha d’ajudar a contrarestar els efectes negatius de la pandèmia i les dificultats socials que es manifesten en els indicadors de l’àrea Besòs.
 
- Tornant a l'habitatge, ha pogut parlar amb algú del PSOE sobre la regulació de lloguers?

- Hem de tenir una visió integral de la política d’habitatge. Una regulació de preus de lloguer pot contribuir a no produir abusos, però no podem fiar només a això tota la política d’habitatge del nostre país. Hem de veure quin és el model d’habitatge que volem i aquest model ha de facilitar el lloguer accessible d’acord amb les rendes i que no se superi el 30% d’ingressos al pagament del lloguer. També hem de veure com generem un parc d’habitatge adequat al cicle de la vida. A Santa Coloma ja tenim una primera promoció que facilita que les persones grans, que requereixen habitatges dotacionals, puguin posar els seus pisos en borses de lloguer per a famílies o gent jove. Amb això vull dir que cal una política d’habitatge decidida en l'àmbit estatal i autonòmic. Els ajuntaments molts cops ens hem sentit molt sols, quan l’única opció que se’ns ha donat és optar pel tanteig i retracte. Tenim pocs recursos i competències. Regular l’habitatge i facilitar l’accés en condicions assequibles són reptes que s’han d’abordar de manera conjunta.
 

"No podem fiar a la regulació de lloguers tota la política d’habitatge"

- Comparteix les paraules del ministre d’Agenda Urbana, José Luis Ábalos, dient que l’habitatge és un dret però també un bé de mercat?

- És inevitable. Al nostre país la majoria de gent té habitatges en propietat i exerceix el seu dret a la propietat privada. A l’hora de definir l’interès general hem de ser molt curosos amb els dos sectors de la balança. Hem de tenir preus de referència i fer una aposta per la regulació d’aquests preus, però hem de veure com això incideix sobre el mercat de lloguer. Hem de fer una aposta clara perquè la gent pensi que surt a compte llogar però no és la lògica del nostre país. La majoria de persones volen tenir un pis, accedir a una hipoteca i tenir una propietat. Canviar la cultura d’un país no és tan fàcil i necessitem fer canvis més enllà d’una mesura a curt termini que no sabem si incidirà sobre els objectius que ens hem marcat. És el mateix que quan parlem de remunicipalització dels serveis. No tots els serveis són remunicipalitzables. Són mantres que llancem però que no ens aporten millores reals en la gestió. Tornant a l’habitatge, aquesta no és l’única mesura per millorar l’accés a l’habitatge del conjunt de la població. Necessitem una política integral i una aposta de solidaritat compartida. Hi ha molta gent que jo conec que va a les manifestacions de la PAH i que té pisos llogats, i no a preus assequibles. Podríem donar noms i cognoms. Necessitem un esforç col·lectiu de tothom, evidentment amb el lideratge de l’Estat i la Generalitat. En els darrers anys els ajuntaments ens hem vist molt sols per fer front a l’emergència habitacional. 
 
- De la llei trans n’ha parlat amb els seus companys del PSOE? A què es deu el bloqueig?

- Aquesta norma té molts aspectes de manca de seguretat jurídica. Més enllà de determinades consignes, i tenint en compte que juguem amb les emocions de persones amb qui tenim un deute històric, hem de ser molt conscients que hem de garantir i preservar alguns elements fonamentals que afectarien de forma clara a les dones i les desigualtats estructurals que patim. De quina manera es configuren les estadístiques, de quina manera el sexe es manté present en aquestes estadístiques per poder abordar les dificultats estructurals que ens afecten, de quina forma s’aborda la violència masclista que ha deixat set dones mortes les darreres setmanes... Tant de bo aquesta pandèmia ens deixi aprenentatges importants a l’hora de gestionar des del punt de vista polític els grans debats, sortint de la suma zero i l’enfrontament. Tindrem llei que regularà els drets de les persones transsexuals del nostre país, però s’ha de fer amb totes les garanties jurídiques. També per a les dones.

- Pot detallar com afectaria aquesta inseguretat jurídica en el dia a dia de les dones? Què ha canviat des del 2019 dins ara perquè el PSOE deixi de donar suport a l’autodeterminació de gènere?

- Hi ha un moviment feminista organitzat que té certa incidència sobre el PSOE. En aquest debat han sorgit dubtes que es plantegen a partir de l’anàlisi de les conseqüències de determinats models legislatius en relació amb les dones en altres països on hi ha lleis d’autodeterminació de gènere. Això s’ha d’analitzar amb tranquil·litat. Hem de veure com incideix sobre qüestions relacionades amb la competició esportives, el règim de presons, la quantificació de dades sobre violència masclista, les desigualtats en el mercat de treball. S’han de garantir els drets de les persones transsexuals i el nostre país ha estat pioner en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI sense cap mena de fissura. Qualsevol canvi de l’envergadura que suposa una llei d’aquestes característiques requereix un debat de matisos, que s’ha de produir amb transparència, voluntat d’acord i consens. Ara mateix el consens no existeix i és evident. Hem d’evitar que les derivades d’aquest enfrontament siguin la violència verbal, com quan un ninot amb la cara de la vicepresidenta Carmen Calvo va aparèixer penjat d’un arbre per no estar d’acord amb el text de la ministra Irene Montero. Això no aporta solucions a un debat complex. Dins del PSOE el pes del moviment feminista és molt important i el partit escolta una part important d’aquest sector. Si volem una llei que garanteixi els drets de les persones transsexuals a Espanya ho hem de fer des d’un punt de vista pausat i sense posar en risc els drets del 51% de la població, que són les dones.
 
- La polèmica també va arribar a Santa Coloma. Entenem Santa Coloma LGTBI va criticar durament la seva postura sobre la llei trans. 

- Entenem Santa Coloma va criticar que jo felicités la iniciativa del col·lectiu de dones Contra el Borrado de Mujeres, que fan una tasca lloable, legítima, contrastada i de rigor. Això està fora de lloc. És inqüestionable l’aposta que aquesta ciutat ha fet des del govern municipal en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI. Això incidia en la importància de ser curosos a l’hora d’enfocar determinats debats. No només van fer això, van fer quelcom pitjor. Jo vaig haver de justificar-me davant del Consell Nacional LGTBI per defensar que no era trànsfoba. Arribar a aquests nivells és trist. Pot tenir rèdit polític i fins i tot posar en qüestió la tasca que s’ha fet des de l’Ajuntament, on hem estat pioners en la defensa dels drets del col·lectiu. Però l’LGTBI no és un col·lectiu homogeni ni tots parteixen de la mateixa posició de poder. No tenen el mateix poder les dones lesbianes que els homes gais. El col·lectiu transgènere tampoc és el mateix que el transsexual i hi ha diferències que s’estan expressant ara en el debat sobre el marc normatiu que ha de regular els drets de les persones transsexuals.
 

"La llei trans s’ha de fer amb totes les garanties jurídiques. També per a les dones"

- La nova conselleria de Feminismes de la Generalitat és una bona notícia?

- És una bona notícia perquè no podem deixar de banda que el 51% de la població d’aquest país pateix unes dificultats estructurals. Entre altres, pateix una violència que es dona pel fet de ser dones, que s’ha de contrarestar. Ens hauria d’alarmar el terrorisme masclista que es dona al nostre país i al conjunt d’Europa. Això no és un fet aïllat, sinó que l’arrosseguem des de fa molt temps i evoluciona en diverses formes i facetes. Hi ha moltes derivades que requereixen un abordatge a nivell de país. Considero molt interessant que existeixi una conselleria de Feminismes.
 
- Fa 12 anys que és alcaldessa de Santa Coloma. Va arribar en una situació traumàtica...

- Delicada, sí.
 
- Fa uns mesos va sortir la sentència del Suprem ratificant la condemna a cinc anys i vuit mesos de presó contra l’exalcalde Bartomeu Muñoz. La ciutat ja ha digerit l’herència del cas Pretòria. Cap on s’encara Santa Coloma ara?

- Sí, l’Ajuntament va exercir d’acusació particular en el cas Pretòria, que va ser un daltabaix molt important. Avui en dia hem fet tots els esforços per la transparència des de l’Ajuntament i això se’ns ha reconegut sistemàticament per diferents organitzacions. No hem posat en joc la transformació de la ciutat malgrat les dificultats que tenim. Aquestes dificultats obliguen a treballar els vincles i l’empatia amb la ciutadania per poder-nos-en sortir. Això ho hem fet i el que va passar no s’ha d’oblidar, al contrari. Per això tenim un sistema de separació de poders i quan algú ho fa malament, ho paga. A partir d’aquí, la ciutat ha continuat endavant amb la transformació. Només cal veure fotografies de Santa Coloma d’anys enrere. Ara som una ciutat residencial, amb serveis i sobretot amb ganes de superar situacions complexes. La resiliència ajuda que la ciutat pugui mirar al futur amb optimisme. 

- Però què vol Núria Parlon que sigui Santa Coloma?

- Volem que Santa Coloma sigui coneguda per treballar per la cohesió social i la igualtat. Estem en un espai que en un futur ha de ser una fàbrica de generar oportunitats a les noves generacions, especialment a les dones. També volem que se’ns conegui per ser una ciutat acollidora, perquè això marca el nostre tarannà, i una ciutat tolerant. També és important tot allò que relaciona amb la universitat. Que Santa Coloma pugui acollir un campus com el de Torribera, relacionat amb l’alimentació i la salut, és un factor clau per al futur. També ens agrada que ens coneguin per la fortalesa de la nostra gent. Aquesta ciutat tenia molt pocs punts a la rifa per tirar endavant. Per les característiques, per com es va desenvolupar l’arribada de la població immigrada i la manca de serveis. La consolidació dels ajuntaments democràtics per poder generar oportunitats, la transformació que s’ha fet... Tot això és el nostre llegat. De cara al futur, les oportunitats les tenim definides amb aquesta economia local i de proximitat, fonamentada en la sostenibilitat i sent competitius en clau d’ocupabilitat. 

- A Santa Coloma, un dels grans projectes pendents és el del parc de Can Zam. Serà compatible fer-ne un pulmó verd amb la celebració de grans esdeveniments com el Rock Fest, que tornarà el 2022?

- Per descomptat que és compatible. Ho ha de ser. No hem de ser una ciutat diferent de la resta. Si Barcelona pot acollir el Primavera Sound o el Sónar, nosaltres podem acollir el Rock Fest. La transformació que s’ha fet al parc de Can Zam és inqüestionable. Hem invertit molts recursos per fer-ho possible. Hem comptat amb la complicitat de l’AMB, perquè aquest és un parc metropolità. Hem aconseguit que sigui declarat 100% zona verda i hem hagut de pagar moltes expropiacions. És un parc que ofereix gaudi a la gent que no pot marxar un cap de setmana i anar a una casa rural. Al mateix temps, i com es va decidir al procés de participació, és important disposar d’un espai que doni a Santa Coloma la possibilitat que hi facin un concert els Iron Maiden o els Scorpions. Això és important per a una ciutat com la nostra. 

"Si Barcelona pot acollir el Primavera Sound o el Sónar, nosaltres podem acollir el Rock Fest"

- Diversos municipis han alçat la veu contra la judicialització dels processos de municipalització de l’aigua. Quin paper jugarà Santa Coloma en els processos de municipalització d’aquest i altres serveis?

- Nosaltres estem en un procés de municipalització de les escoles bressol municipals. Consideràvem important fer aquesta aposta i homologar els criteris de tots els centres, tot i que fins ara han funcionat amb qualitat. Un dels aspectes fonamentals per una ciutat com la nostra és l’educació i incidir sobre com eduquem els nostres nens i nenes. On no ho faríem? Potser amb els serveis de neteja de la via pública. Analitzant pros i contres, és molt difícil que la nostra especialització pugui ser igual que la d’una empresa d’aquest sector. No fiem a la panacea de la municipalització tots els serveis. 
 
- I l’aigua?

- Nosaltres estem en el marc de l’AMB i no tenim empresa pròpia. 

- Hi ha municipis de l’AMB que volen presentar batalla per l’aigua.

- Nosaltres no volem plantejar aquesta batalla. 

- La ciutat ha notat d’alguna manera les decisions polítiques de Barcelona sobre el veto a les llars compartides, a les cases d’apostes o l’impediment a obrir noves places hoteleres?

- Nosaltres tenim un pla d’usos que limita les cases d’aposta. No volem apostar per aquest tipus d’economia. Amb l’àmbit turístic, la nostra aposta és pel turisme familiar. Donada la proximitat amb Barcelona, volem que els turistes coneguin la Serralada de Marina, el pobla ibèric, la renaturalització del Besòs, que puguin fer rutes en bicicleta... Aquest turisme reverteix en el bé de la ciutat. També donar a conèixer la nostra restauració i gastronomia. Tenim l’estrella Michelin del Lluerna, una lògica de treball vinculada al campus d’alimentació de Torribera i això és el que volem potenciar. Un turisme d’altres característiques no hi té cabuda a la ciutat. 

- Recentment hi ha hagut diverses iniciatives supramunicipals per impulsar nous models de governança. El model de Diputació de Barcelona, de la qual vostè és vicepresidenta, ha quedat desfasat?

- Jo no m’atreviria a dir si ha quedat desfasat o no. Ara com ara la nostra comarca paga molt car no tenir Consell Comarcal. Va haver-hi una època en què als debats al Parlament una força política deia que hi havia administracions que feien duplicitat. Com que la majoria estàvem integrats a l’AMB, vam eliminar el Consell Comarcal del Barcelonès. De les derivades d’això, ningú en parla, però poden tenir afectacions greus sobre els drets dels veïns. Tornant a la Diputació, està ajudant a 311 municipis, especialment els més petits, a poder tenir un tècnic de joventut, suport per a la teleassistència... Són recursos molt importants. La Diputació de Barcelona és reconeguda en l'àmbit internacional i per mi és un instrument molt útil. 
 
- El pacte de govern entre JxCat i PSC a la Diputació és exportable a altres administracions?

- Els pactes en clau local són tan diversos, que si funcionen... A la Generalitat ara mateix hi tenim ERC i Junts. Dependrà de moltes circumstàncies. Els pactes sempre són favorables perquè fan que els governs siguin més amplis i puguin representar de manera més clara el tarannà de la ciutadania. A la Diputació està funcionant molt bé aquest pacte. A la Generalitat tenim un Govern que hem de deixar caminar i veure com gestiona les seves desavinences. 

- S’ha sentit ben tractada Santa Coloma per la Generalitat?

- Algunes conselleries més que unes altres han tingut sensibilitat cap a la nostra realitat. El Govern ha estat molt centrat en les qüestions derivades de la crisi territorial i no tant en les problemàtiques que han pogut afectar la majoria de ciutats que formen part de la realitat de Catalunya. Ens hem trobat amb una manca de determinació i de polítiques integrals d’habitatge, dificultats per desenvolupar la qualitat dels centres educatius, amb escoles que encara estan en mòduls prefabricats. També hi ha qüestions com la que em comentava avui un veí. Té un problema d’una desviació del tabic nasal i té visita al metge el febrer del 2022. La gestió és avorrida i no dona rèdit perquè la ciutadania sempre pensa que ho has de fer millor. Però també ens escullen per això. 

"Dono el benefici del dubte a Aragonès. O governes per al teu 50% o per la majoria"

- Espera de Pere Aragonès una aproximació a la realitat metropolitana diferent de la de Quim Torra?

- A priori li doni el benefici del dubte. Crec que és del tot necessari. O governes per al teu 50% o governes per a la majoria. A veure què passa.

- El PSC ha d’estar per la majoria o també pel seu 50%?

- El que no se li pot reprovar al PSC és la seva capacitat de gestió, precisament perquè té una base d’alcaldes molt important. Nosaltres sempre toquem de peus a terra, hi estem obligats. Dins del partit en certa forma funcionem com un lobby, amb el pols a la realitat que vivim a l’àrea metropolitana. Aquí la penetració del debat territorial s’ha donat amb unes coordenades diferents. Això fa que la nostra proposta de país prioritzi la qüestió social per sobre d’altres derivades, que són importants, però s’han de resoldre amb més pausa i menys intransigència. 
  
- Després de tot el que ha succeït, amb una pandèmia pel mig, hem de ser realistes i conseqüents amb el que fem quan som escollits per governar. Avui dia s’obre una oportunitat molt important a partir de la decisió dels indults. A partir d’aquí s’ha d’obrir una taula de diàleg polític i sincer. S’han de deixar de banda les intransigències i la política de màxims i hem de treballar pel que per nosaltres és un projecte legítim, que és l’opció federal. Per nosaltres aquest és el full de ruta. Tot el que sigui jugar al joc de suma zero ens portarà a mitjà i llarg termini a afeblir el nostre sistema democràtic. A Catalunya estem dividits en relació amb la solució, doncs treballem per l’entesa i el diàleg en una taula en què ens puguem trobar i decidir sobre el model de finançament dels serveis, les infraestructures i qüestions que són fonamentals i també fan pàtria. 

- Entenc que a vostè el cost que acabin tenint els indults pel govern del PSOE li sembla assumible, però què els hi diria a dirigents del partit com Felipe González o Juan Carlos Rodríguez Ibarra que són totalment contraris a aquesta possibilitat i acusen Pedro Sánchez de matar la democràcia interna al PSOE?

- A cada generació li toca prendre les seves decisions. González va prendre les seves i van ser molt qüestionades per les generacions que el precedien. Ara hem de fer suport a les decisions de Sánchez, l’executiva del PSOE i el govern espanyol. Hem d’intentar que aquest procés sigui una primera pedra de l’entesa necessària per resoldre els problemes que tenim en un món cada cop més global. Ara tenim altres debats importants, com el d’aconseguir vacunar tota la població. Això ens posa davant del mirall i apareix una oportunitat cabdal per tenir espais de trobada i deixar de banda la unilateralitat i la intransigència. 

- Última pregunta. Núria Parlon pensa més enllà de Santa Coloma?

- No, a dia d’avui no.