No, el títol del Salsassec d'aquesta setmana no és un error informàtic, és part d'una recepta. Sembla increïble però és la fórmula de l'all-i-oli segons la tècnica de gastronomia molecular utilitzada per descriure un plat i les seves parts, el DSF (Disperse System Formalism). Es tracta d'un sistema ideat pel químic francès
Hervé This consistent a mirar-se els plats no des del punt de vista dels ingredients de tota la vida sinó dels col·loides que contenen, les substàncies disperses en un medi però que no arriben a ser solucions veritables. Un exemple, manllevat d'un article de
Ryan King: la llet. És greix de mantega dissolt en aigua i per tant seria un col·loide del tipus emulsionat. O us pensàveu que només n'hi hauria d'un tipus, de col·loides? Ara tot això de la cuina molecular i les fórmules com la de l'all-i-oli del titular va quedant superat per una nova proposta de la mateixa paternitat. Hervé This proposa ara
la cuina nota a nota, un enfoc que emula els compositors musicals per construir ja no els plats sinó els aliments. És un corrent que ja té tres anys de rodatge en fogons molt selectes i minoritaris però que ara rep un impuls amb el llibre
La cuisine note à note en douze questions souriantes. Us n'avanço
el sumari per si hi voleu fer un cop d'ull. Des de finals d'agost el volum es pot comprar en francès i aquests dies surt traduït a l'anglès. En català? És la història de sempre, tot i tenir a casa alguns dels millors cuiners del món...
Amb tanta sofisticació no és estrany que cada cop més les cuines semblin laboratoris. Sempre hi ha però els qui es resisteixen a pedre els origens enmig de parets blanques i acer inoxidable. És el cas del
Noma, considerat el millor restaurant del món. Del seu xef, el danès Rene Redzepi, en sabem moltes coses: Fa alguns mesos
la revista Time explicava que viu de lloguer a Copenhaguen, porta al seu fill a l'escola amb bicicleta i, avui ho constatem, és molt fidel a la imatge nòrdica, una
estètica Ikea que va més enllà de la concepció dels seus plats. El mes d'abril al Salsassec
us vaig comentar que René Redzepi passaria part de l'estiu a Londres, seguint la moda dels restaurants pop-up, i que mentrestant al Noma hi farien reformes. Doncs bé, fa un parell de setmanes, a traves d'un tuit del
Chef Pirata, vaig descobrir
unes imatges del nou laboratori del restaurant Noma. Està dissenyat pel despatx d'arqitectes
3xn, també danesos, també de Cophenaguen. Tota una aposta, un cop més, per la proximitat en tots els sentits. Gràcies, Albert!
I atenció a un nou invent culinari perquè els menys manetes amb els fogons s'entrenin. Es tracta d'una paella que permet cuinar virtualment, sense esquitxar la cuina d'oli i, el que és millor, sense perill de cremar els aliments. Per aprendre a fer un filet, per exemple, és un invent sensacional i... econòmic! L'han desenvolupat a l'
Institut de Tecnologia de Tòquio i ja és l'estrella de moltes fires de realitat virtual.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=F565MHCfsSo& [/youtube]
I seguim amb els tutorials de vídeo, aquest però per menjar. Qui no s'ha trobat mai en un restaurant italià debatent sobre si els espaguetis s'han de menjar amb cullera o sense? Doncs bé, segons el vídeo elaborat per
Fine Dining Lovers ens treu de dubtes: no hi ha lloc per a la cullera, ni pels xarrups o per forquilles massa plenes. Potser aquest capítol és molt bàsic però una sèrie titulada How to eat difficult foods (Com menjar coses complicades) no sembla una mala cosa. I és que no tothom té les aptituds de l'artista rus
Sergey Pakhomov que després de sis anys treballant té un veritable parc mòbil d'avions, cotxes o motocicletes fets tots amb espaguettis, macarrons o espirals. Aquests segur que també necessiten instruccions per ser menjats...
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GT7Ed3Xj7Io&list=UUrQZ9fibhzFQ3DCX3yFCBgg&index=1[/youtube]
A casa nostra l'objecte d'art aquests dies són les ensaïmades –ensiamades com en diuen a Menorca segons
va explicar aquest estiu l'economista Guillem López-Casasnovas-. Bé, no el contingut sinó el continent, la tradicional caixa octogonal que s'apila als aeroports de les illes.
Ensaimadart és una iniciativa que ha aplegat més de 170 artistes ben diversos –cuiners, dissenyadors o arquitectes- que han fet la seva proposta d'etiqueta per a la caixa. I tot per una bona causa: el 50è aniversari d'
Amadip.esment, una fundació que dóna feina a discapacitats intel·lectuals a Mallorca. De fet, és previst que ensaimades i caixes

personalitzades elaborades per aquest col·lectiu es comencin a vendre a finals d'octubre. Abans però, aquest darrer cap de setmana de setembre, s'estrena finalment
La vida dolça, un documental que ja va ocupar
un article fa pocs mesos. És el documental que explica la història del Miquel, el forner de Can Miquel del barri de la Calatrava de Palma que ara és jubila. S'ha finançat amb les aportacions de més de 200 mecenes, que seran els privilegiats a veure'n el resultat al Teatre Xesc Forteza, abans la cinta no comenci una gira de festivals. Des del Salsassec, l'enhorabona sincera a tot l'equip!
[vimeo]43400516[/vimeo]
Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.